El Masnou celebra la Diada Nacional de Catalunya amb el desig de tornar a la normalitat

Última revisió 13-09-2021 12:56
11/09/2021

Una quarantena d’entitats i representants de les diferents formacions polítiques han participat en l’acte de l’Onze de Setembre d’enguany

El Masnou ha tornat a viure, una altra vegada, una Diada Nacional de Catalunya limitada per les mesures de seguretat adoptades per la crisi sanitària de la COVID-19. Per aquest motiu, la celebració d'enguany s'ha adaptat a les actuacions de prevenció, com va ocórrer l'any anterior, i tant la conferència amb motiu de l'Onze de Setembre com l'ofrena floral han estat organitzades per adaptar-se a les restriccions de la pandèmia.

Tot i que aquestes mesures s'han vist reduïdes, el consistori ha apel·lat a la responsabilitat col·lectiva i ha adaptat els actes institucionals, limitant-hi l'aforament i vetllant per mantenir la distància de seguretat, amb ús obligatori de la mascareta i la neteja de mans amb gel hidroalcohòlic, però amb el desig ferm de poder tornar, ben aviat, a celebrar una Diada amb total normalitat.

En els dies previs als actes, l'alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va emetre un ban amb el qual va voler transmetre un missatge de força als masnovins i masnovines en uns moments tan complicats com els que estem vivint els darrers anys i, al mateix temps, va convidar tota la ciutadania a gaudir d'una Diada de Catalunya engalanant balcons i finestres i acudint als actes, però respectant sempre les mesures de seguretat.

 

L’ofrena floral, als jardins de Lluís Companys

L'acte, que s'ha celebrat als jardins de Lluís Companys, ha tornat a destacar per l'absència de públic per les mesures adoptades per la crisi sanitària de la COVID-19 i ha estat presentat per l'actriu Bibiana Morales. Hi han participat una quarantena d'entitats del municipi. A més de l'ofrena floral que ha fet cadascuna de les entitats masnovines, la Coral Xabec ha interpretat "El cant de la Senyera" i la Colla Bastonera del Masnou ha ballat "Gironella" i "No volem".

La celebració ha comptat amb la intervenció de l'exalcalde, Josep Azuara, que ha agraït la invitació i el fet que l'Ajuntament convidi els exalcaldes a participar en la Diada. Azuara ha fet un repàs dels fets més significatius de la història de Catalunya i ha tingut paraules de record i dol pels atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York. En el seu discurs, l'exalcalde ha declarat que "la mancança de lideratges arreu del món provoca situacions espantoses" i ha recordat que "el Mediterrani és el gran cementiri de les persones".

Pel que fa a la celebració de la Diada, Azuara ha dit que "persones innocents estan empresonades, perseguides, represaliades o a l'exili i amb dures penes de presó i econòmiques" i ha finalitzat la seva intervenció tot dient: "L'esperit del 1714 continua vigent. Masnovins i masnovines, no defalliu."

Per cloure l'acte, l'alcalde actual del Masnou, Jaume Oliveras, ha dit que espera que "l'any vinent puguem fer un acte amb normalitat i poder gaudir tots plegats d'aquest acte de celebració i reivindicació de l'Onze de Setembre al Masnou" i hi ha agraït la participació de les entitats, regidors i regidores i exalcaldes assistents.

Oliveras, durant la seva intervenció, ha recordat personalitats masnovines que ens han deixat recentment i ha lloat les seves contribucions al nostre poble afirmant que "el record és el que ens permet estar vius i conscients en el nostre present".

Amb la crisi de la COVID-19 molt present, també ha destacat que "fa més d'un any que patim les conseqüències d'una pandèmia que ha fet molt de mal a la nostra societat i que ens ha deixat molta gent estimada, però també hi ha hagut un esforç col·lectiu de molta gent, des d'institucions, societat civil i personal sanitari i sociosanitari, i que els ho hem d'agrair, perquè gràcies al seu esforç ens n'estem sortint".

En el seu discurs, ha remarcat que "hem arribat fins aquí perquè hi ha molta gent que ha lluitat, pel país i pels drets socials i per la igualtat. Gràcies a tota aquella gent avui som aquí", i que "no podem oblidar que fa uns mesos que els nostres companys i amics sortien de la presó, però això encara no s'ha acabat. Actualment hi ha alcaldes i alcaldesses que estan immersos en processos judicials". Sense oblidar els fets dels darrers anys, Oliveras ha assegurat que "això només té una solució col·lectiva i és en el que hem de treballar". A més, ha demanat "fer un esforç per sumar el màxim de gent possible per tal de trobar espais de diàleg amb tota la societat catalana, perquè només si avancem tots junts en sortirem".

L'alcalde ha declarat que "malgrat les derrotes, el nostre país s'ha mantingut dempeus i, mantenir-nos dempeus  és la nostra obligació i el nostre deure moral i polític per la nostra societat". Per finalitzar l'acte, Oliveras ha animat a tothom tot dient: "Masnovins i masnovines, us encoratjo per seguir treballant per millorar el nostre municipi i per continuar avançant per la llibertat del nostre país". L'acte ha acabat amb "Els segadors", himne nacional de Catalunya. 

 

La Diada, encetada amb la tradicional conferència

El 10 de setembre, la Sala Joan Comellas de l’Edifici Centre va acollir la tradicional conferència que organitza l’Ajuntament del Masnou per iniciar la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. 

Amb  "La llibertat de Catalunya i els esclats de conflictivitat social" com a temàtica, l’acte va comptar com a ponent amb Montserrat Tura, consellera del Govern de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2003 i 2010, i va ser acompanyada per l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, davant un auditori que comptava amb una quarantena d’assistents, entre els quals hi havia els exalcaldes Josep Azuara i Eduard Gisbert, a més de regidors i regidores de l’actual consistori, tant del Govern com de l’oposició.

Metgessa de professió, Tura va començar la seva ponència explicant com està vivint la pandèmia de la COVID-19 com a professional de la medicina, activitat que des de fa uns anys torna a exercir.

Abordant l’assumpte central de la conferència, la ponent va comentar que “Jo, que també participo en la reivindicació per l’emancipació nacional, vull també aportar una mirada més justa i parlar dels moviments socials que sempre han caracteritzat Catalunya”. D’aquesta forma, va repassar episodis històrics, des de la Guerra dels Segadors, passant per la desfeta del 1714, el Decret de Nova Planta o la Setmana Tràgica, fins a arribar als nostres dies.

D’altra banda, l’exconsellera es va mostrar crítica amb els dirigents del procés independentista. Apuntant com a punt àlgid la celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, Tura va declarar que “Es van prometre coses que no es podien complir i s’ha generat frustració. Ara cal tocar de peus a terra; però de peus, no de genolls, i evolucionar per aconseguir més competències, ja sigui independència com interdependència” i, de la mateixa manera, es va mostrar optimista i esperançada afirmant que “Trobarem la millor manera d’aconseguir més llibertat fent ús de la nostra història i intel·ligència”.

 

Fotografies de l'ofrena floral de l'Onze de Setembre del 2021

 

Ofrena floral Onze de setembre 2021

 

Ofrena floral de l'Onze de setembre del 2021
Ofrena floral de l'Onze de setembre del 2021