Menú
L’exconsellera de la Generalitat de Catalunya enceta la celebració de la Diada al Masnou amb una conferència
Montserrat Tura, consellera del Govern de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2003 i 2010, ha estat la ponent d'enguany de la tradicional conferència que organitza l’Ajuntament del Masnou per iniciar la celebració de la Diada Nacional de Catalunya.
L’ha pronunciada aquest vespre, a la Sala Joan Comellas de l’Edifici Centre, acompanyada de l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, i davant un auditori format per una quarantena de persones, entre les quals hi havia els exalcaldes Josep Azuara i Eduard Gisbert, a més de regidors i regidores de l’actual consistori, tant del Govern com de l’oposició.
L’alcalde Oliveras ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a tothom i presentar la ponent. A més de consellera d’Interior i de Justícia, Tura va exercir d'alcaldessa de Mollet del Vallès entre el 1987 i el 2003, així com de diputada del Parlament de Catalunya durant diverses legislatures, entre altres càrrecs. Des de fa uns anys ha tornat a treballar en la seva professió, la de metgessa.
L'exconsellera ha començat el seu parlament explicant com està vivint la pandèmia de la COVID-19 com a professional de la medicina. Entre altres reflexions, ha subratllat que “mai cap virus no tracta tothom per igual”, tot assenyalant com les malalties colpegen amb molta més força els grups socials amb menys renda. “L'Amèrica del Sud representa el 8% de la població mundial i el 30% de la mortalitat registrada causada per la COVID-19”, ha exemplificat. També ha posat sobre la taula que el confinament no és tan perjudicial per a una persona que viu en un habitatge gran i amb jardí que per a les famílies amb infants que han de compartir pisos petits.
Ha admès que la seva visió del món “sempre s’ha decantat cap a aquestes diferències socials”. I ha estat precisament aquest enfocament el que ha fet de fil conductor quan ha abordat l’assumpte central de la ponència, la Diada Nacional. “Jo, que també participo en la reivindicació per l’emancipació nacional –s’ha sincerat–, vull també aportar una mirada més justa i parlar dels moviments socials que sempre han caracteritzat Catalunya”.
Ha repassat episodis històrics, com la Guerra dels Segadors, la desfeta del 1714 i el Decret de Nova Planta o la Setmana Tràgica, entre d'altres, fins a arribar als nostres dies. Per a Tura és una constant històrica catalana el fet que les lluites per la justícia social, protagonitzades per les classes populars, han estat sempre un motor de la reivindicació nacional, fins a imbricar-s'hi. Tura considera que les intervencions dels exèrcits castellans o espanyols han estat més motivades per sufocar les reivindicacions socials que no pas les nacionals. Fins i tot ha recordat que en alguns episodis històrics van ser determinats sectors de les elits econòmiques catalanes els que van sol·licitar intervencions militars.
En arribar a l’actualitat, l’exconsellera ha estat crítica amb els dirigents que van liderar el procés independentista, que va tenir el seu punt àlgid en la celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017: “Es van prometre coses que no es podien complir i s’ha generat frustració. Ara cal tocar de peus a terra; però de peus, no de genolls, i evolucionar per aconseguir més competències, ja sigui amb independència o interdependència.” En qualsevol cas, Tura s’ha mostrat optimista i esperançada: “Trobarem la millor manera d’aconseguir més llibertat fent ús de la nostra història i intel·ligència”.
