Menú
La creació d’un mecanisme de debat entre grups municipals, la xarxa associativa vinculada a temes de salut i directius del món sanitari per tractar la millora de l’atenció primària va ser la necessitat que va sorgir de la reunió celebrada ahir dimarts, 7 de juliol, a la tarda, entre representants del Servei Català de la Salut (el CatSalut) i l’Institut Català de la Salut (l’ICS), l’alcalde i membres del Govern municipal, els alcaldes de Teià i Alella, i els portaveus dels grups municipals de l’oposició. La reunió havia estat convocada a instàncies de l’alcalde, Jaume Oliveras, després de les converses mantingudes la setmana passada entre institucions, un cop l’Ajuntament va conèixer que el CatSalut estudiava la possibilitat de modificar l’horari del Punt d’Atenció Continuada (PAC) del Centre d’Atenció Primària (CAP) El Masnou i que aquesta fos revocada
En el decurs de la reunió, Anna Puente, directora executiva del Sector Sanitari del Barcelonès Nord i Maresme del CatSalut, de bon inici va fer especial incís en què són experts en salut i que “les decisions que s’han pres responen únicament i exclusiva al context en què malauradament encara ara ens trobem”, en plena pandèmia. Per tant, va reblar, “això no va de retallades, sinó d’optimitzar recursos en aquest context de preocupació per rebrots”, una situació que va qualificar de realista més que no pas d'alarmista.
A continuació, representants de l’ICS van exposar diferents dades que, al seu parer, justifiquen aquestes decisions, com el fet que un espai petit i amb pocs professionals dificulta la seguretat, tant de pacients com de professionals, pel que fa als contagis; o l’ús poc freqüent del servei d’urgències nocturnes, que estan reforçant mitjançant altres atencions, com la telemàtica, la domiciliària o els Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), com el de Badalona.
Els gestors de l’àmbit sanitari català no van negar que no es plantegin un nou model d’atenció primària de futur, amb nivells d’accessibilitat diferents en funció de les necessitats, però no en el context actual. En tot cas, es van mostrar oberts a explicar-se i a escoltar els diferents grups municipals i la ciutadania i a planificar el futur, quan quedi enrere la pandèmia, de manera participada, però sense ometre les responsabilitats que els pertoca d’assumir.
D'altra banda, regidors i regidores dels diferents grups municipals, per bé que amb matisos, es van mostrar reticents a qualsevol supressió del servei d’urgències, van criticar la manca d’informació i transparència en la presa de decisions que afectaven la ciutadania i es van oposar al que van qualificar de retallades, amb l’excusa d’unes xifres que ja els encaminaven cap a un nou model, lluny de la proximitat. Representants del CatSalut van entonar el “mea culpa” pel que fa a la gestió de la comunicació, dificultada per l’emergència sanitària, i van donar resposta a la resta de crítiques i peticions.
L’alcalde del Masnou va cloure la sessió instant a la necessitat d’una atenció d’urgències permanent a la ciutadania del Masnou. En un àmbit com la salut, en què tradicionalment no hi ha hagut una relació amb el món local, les circumstàncies actuals han fet que s’intensifiquessin aquestes relacions. Va dir: “Cadascú des de la seva responsabilitat hi haurà d’intervenir, sobretot pel que fa a l’atenció primària, que és la que afecta més directament veïns i veïnes.” En aquest marc, va proposar la creació d’una taula de treball entre els diferents actors implicats per debatre el model de futur.
L’alarma generada per les informacions que havien circulat en relació amb la supressió del servei d’urgències va comportar que l’Equip de Govern fes públic un comunicat amb aclariments el dia 2 de juliol. En aquest marc, uns cent cinquanta veïns i veïnes dels tres municipis van mostrar la seva disconformitat amb la reducció horària del servei d’urgències, i van secundar una manifestació que havia estat convocada el dilluns 6 de juliol, a les 19 hores, davant del mateix CAP.
