Menú
S’esbossen els actes de la celebració amb un viatge pel passat, present i futur del municipi
La tarda del dilluns 28 d'octubre es va celebrar l'inici de les commemoracions del bicentenari del Masnou amb l'acte de presentació del logotip ideat per a l’ocasió. Conduït per Marta Serra, que va donar la benvinguda als assistents, incloent-hi l'alcalde, exalcaldes, regidors i una nodrida representació de la ciutadania, va explicar que el 28 d’octubre és una data molt significativa per al Masnou, ja que la història del municipi comença amb la seva independència municipal de Teià, formalitzada el 28 d'octubre de 1825, quan Ferran VII va nomenar Marià Rossell com a batlle. Abans, el 1812, el Masnou havia obtingut un permís per ser independent gràcies a la Constitució de Cadis, però aquesta independència es va revocar el 1814. Després de diverses etapes, incloent un breu restabliment durant el Trienni Liberal, el Masnou va aconseguir la independència definitiva el 1825. Ahir, 199 anys després, la cita a la Sala Joan Comellas de l’Edifici Centre va marcar el tret de sortida per celebrar, al llarg de l’any 2025, un reguitzell d’actes que commemoraran aquesta efemèride.
Així, l'acte va començar amb un breu recorregut per la història del Masnou, en què Marta Serra va explicar els desafiaments d’aquesta independència, incloent tensions amb Teià i Alella i l’estat precari dels serveis municipals de l’època. Després d’aquesta contextualització històrica es va avançar el programa d'actes del bicentenari (que inclou des de diverses exposicions o la presentació d’un llibre fins a tallers educatius i un itinerari guiat, entre d’altres), seguit dels parlaments de tres veïns. Serra va explicar que el consistori havia volgut fer partícips de la descoberta del logotip del bicentenari masnovins i masnovines d’avui, que representen les veus del passat, del present i del futur.
El primer a prendre la paraula va ser Joan Casals, membre de l’entitat Gent del Masnou i vinculat també a moltes altres entitats del municipi i a la Fundació La Calàndria, que, per la seva trajectòria, va ser l’encarregat de parlar per boca dels masnovins i masnovines del llegat del passat. Casals va fer una reflexió personal sobre la vida en aquest municipi durant la postguerra. Nascut el 1941, va compartir records de la seva infantesa en una família treballadora i va descriure un Masnou de pocs habitants amb infraestructures precàries, escassetat de recursos i una societat marcada pel franquisme. Casals va detallar les condicions de vida, com l'ús de cartilles de racionament i les limitacions elèctriques, així com les oportunitats laborals en les fàbriques locals. També va fer menció de l'alegria de les primeres eleccions democràtiques del 1979 i la importància de l'educació en la formació dels nens i nenes. El seu discurs també va evocar moments d’oci i cultura, com les festes majors, les activitats del cinema i la vida social al Masnou. En va destacar valors com la solidaritat, l'estalvi i el treball en equip. Va concloure que la seva experiència personal formava part de la història col·lectiva del poble i va reafirmar el seu orgull pel poble que l’havia vist néixer i créixer.
Després d’escoltar el passat, Montserrat Condeminas, directora del grup de teatre GAT, va compartir la seva visió sobre el present del municipi. El parlament celebrava la identitat del Masnou com un poble viu i acollidor que integra tradicions i modernitat. Condeminas va voler destacar la diversitat de la comunitat, amb espais per a totes les edats, des dels infants que juguen fins a la gent gran, de la qual va valorar la seva saviesa. També va mencionar moments especials, com els talls puntuals a l’N-II per convertir-la en una zona tranquil·la per a passejades familiars i el festival Ple de Riure, que omple any rere any la platja de rialles. La Festa Major, amb la figura de sant Pere, la va descriure com un moment d’unitat i celebració, amb activitats tradicionals que omplen els carrers d’energia i vida. Condeminas també va destacar la vitalitat de les associacions locals, que aporten cultura i diversió, així com el compromís del poble amb la diversitat i el respecte pels drets de tothom. El futur del Masnou es confia als joves, va dir Condeminas, a qui se’ls ofereixen oportunitats per créixer en un entorn segur. Finalment, va reafirmar que el Masnou és un reflex dels esforços i somnis de la comunitat, i es va enfocar en la convivència i la inclusivitat.
La tercera veu del Masnou va ser la de Marc Valls, un jove de 10 anys que simbolitzava el futur, després d’explicar la iniciativa que havia tingut uns mesos enrere de demanar al alcalde que tallés un carrer per celebrar el seu aniversari amb els amics. Durant el seu discurs, va proposar diverses millores per fer el poble més sostenible. En aquest sentit, va suggerir que hi hagi més cotxes elèctrics i híbrids, i menys trànsit, per reduir el soroll. També va demanar un carril bici a l’N-II i bicicletes elèctriques per disminuir l’ús del cotxe. Valls va proposar espais de lectura als parcs i una sala amb plantes a la biblioteca. Finalment, va demanar que els parcs infantils siguin segurs, sense estelles a les estructures de fusta, i també, més campanyes de recollida de residus a la platja.
Després de les intervencions d’aquests tres veïns del Masnou, es va descobrir el nou logotip dissenyat per l’artista masnoví Josep Puig, una composició que uneix el passat (representat pel número 2) amb el present i el futur (representats pels dos zeros). Aquest disseny vol simbolitzar les diferents veus del Masnou anteriorment representades en una línia temporal que enllaça la tradició amb la modernitat i les perspectives del demà. El número dos (2) prové d’un document de 1825 escrit a mà amb ploma, cosa que explica la variació en el gruix del seu traç. El primer zero (0) es mostra amb la tipografia Times New Roman, una font habitual durant gran part de finals del segle XIX i del XX. El darrer zero (0), simbolitzant l’era contemporània i l’auge de les noves tecnologies, presenta una expansió de píxels que representa l’evolució i el progrés digital. La descoberta es va fer amb l’acompanyament musical de la Jove Orquestra de Cambra del Masnou.
L’alcalde, Jaume Oliveras, va cloure l’acte amb un agraïment als assistents per la seva presència. Va reconèixer el valor històric de la constitució del Masnou com a municipi i la importància d’aquesta celebració del bicentenari per, d’una banda, recuperar i enaltir la memòria històrica, des dels orígens fins a la democràcia recuperada el 1979 i, de l’altra, reflexionar sobre el futur del Masnou. Una visió del futur, segons va dir l’alcalde, on construir una vila més inclusiva, sostenible i habitable, on els ciutadans siguin els protagonistes, amb espais públics millorats i habitatge assequible. Oliveras va fer una crida a treballar junts per aquest futur, pensant en les generacions futures i preservant l’esperit del municipi. L’alcalde va concloure amb un homenatge al Masnou i Catalunya, i va convidar els assistents a fer-se una foto de grup amb el logotip ideat per a aquesta commemoració i immortalitzar així l’inici de la celebració del bicentenari.
