El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat sentència favorable a l’Ajuntament del Masnou en el contenciós administratiu que qüestionava l’article del Reglament orgànic municipal (ROM) en què es reconeix el català com a llengua pròpia de l’Ajuntament. Així, el TSJC ha desestimat el recurs presentat per dues veïnes del municipi contra aquest precepte i confirma la legalitat del seu redactat.
La sentència considera conforme a dret que l’Ajuntament estableixi el català com a llengua pròpia i que tota la documentació municipal s’hagi de redactar, com a mínim, en aquesta llengua. El Tribunal remarca que, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, la legislació no imposa el bilingüisme administratiu i que és lícit que una administració actuï en una sola llengua, sempre que es respecti el dret de la ciutadania a escollir la seva llengua de relació amb l’Administració.
La sentència assenyala que la petició formulada en el suplicatori de la demanda és pràcticament idèntica al redactat del precepte impugnat. Les demandants demanaven que es reconegués que “la ciudadanía tiene derecho a relacionarse con el Ayuntamiento en lengua castellana”, una expressió que, segons el TSJC, ja està plenament recollida en el mateix article del reglament, que estableix que “tot això s’entén sense perjudici del dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’Ajuntament en llengua castellana”.
La resolució també valida la part del precepte que reconeix explícitament el dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’Ajuntament en llengua castellana i a obtenir la documentació a la qual tinguin dret en aquesta llengua, si així ho sol·liciten. El Tribunal subratlla que aquest dret no està condicionat per cap formalitat específica i que és responsabilitat de l’Administració detectar l’opció lingüística expressada pel ciutadà, sigui de manera oral o escrita. En aquest sentit, la sentència recull que “independentment que l'Administració actuï inicialment en una o altra llengua, cal que estigui amatent a les circumstàncies que resulten indicatives de l'opció lingüística efectuada pel ciutadà” i, pel que fa a l’opció lingüística del ciutadà, la sentència puntualitza que “no necesita en ningún caso de una formalidad especial; la elección puede manifestarse simplemente por la expresión oral utilizada por el ciudadano o ciudadana, o por la elección escrita en su expresión, siendo una y otra la que permite sin necesidad de mayor precisión ni carga conocer cuál es la elección del ciudadano o ciudadana.”
Pel que fa a la segona petició de les demandants, que reclamaven garantir el dret a obtenir certificacions i altra documentació en castellà si així es demana, la sentència conclou que aquesta previsió ja s’ajusta plenament a la normativa vigent. El TSJC recorda que tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (article 50.5) com la Llei de política lingüística avalen aquesta pràctica.
Antedecents del cas
El febrer de 2023, l’Ajuntament del Masnou va informar que defensaria el ROM davant dos contenciosos admesos a tràmit pel TSJC. En aquell moment, el consistori va reiterar el seu compromís amb la defensa del català com a llengua pròpia i d’ús habitual en l’àmbit institucional. Vegeu-ne la notícia.
Inicialment, es van presentar dos recursos contenciosos administratius que qüestionaven el mateix article del ROM: un pel llavors Grup Municipal de Ciutadans (Cs) i l’altre per dues veïnes del Masnou, membres de l’associació Convivencia Cívica Catalana. Tanmateix, el recurs interposat pel grup municipal de Cs va quedar sense efecte després que el partit no obtingués representació al consistori en les eleccions municipals, i per tant no pogués continuar amb el procediment. La sentència actual resol, doncs, l’únic recurs actiu.
La sentència feta pública aquest 22 d'abril avala íntegrament el redactat del Reglament orgànic municipal (ROM) aprovat pel Ple de l’Ajuntament del Masnou i referma el marc legal que empara l’ús institucional del català en l’àmbit local. La resolució dictada pel TSJC dona la raó a l’Ajuntament, tot i que la decisió no és ferma i encara s’hi pot interposar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
L'article del ROM
El redactat de l’article en qüestió del ROM és el següent:
Article 4. La llengua La llengua pròpia de l’Ajuntament del Masnou és el català. En conseqüència, tota la documentació municipal s’ha de redactar, almenys, en aquesta llengua. Tot això s’entén sense perjudici del dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’Ajuntament en llengua castellana i a obtenir les certificacions o d’altra documentació a la qual tinguin dret en aquesta llengua si així ho demanen.