Menú
Tal com va explicar l’alcalde, Jaume Oliveras, 45 persones es van apuntar a l’audiència pública per explicar importants modificacions urbanístiques al Masnou de dimecres, 7 d’abril. La més destacada i per la qual més es van interessar les persones assistents va ser la de l’àmbit de Can Bernades (on actualment hi ha ubicat el Càmping Masnou).
L’objectiu d’aquesta trobada, que es va celebrar de forma telemàtica amb motiu de la COVID-19, era “veure una panoràmica general d’alguns dels canvis que vam iniciar fa uns anys i continuem actualment, vinculats a la modificació del planejament urbanístic del Masnou”, va explicar el batlle. Reordenar planejaments pendents i buscar unes solucions més racionals des del punt urbanístic, guanyar espai públic per als vianants i dotar el Masnou d’un parc d’habitatge públic ambiciós van ser les principals fites esmentades per l’Equip de Govern que es volen assolir amb aquests canvis.
Per la temàtica de l’audiència, durant l’exposició també hi van intervenir tant el regidor d’Urbanisme, Ricard Plana, com la regidora d’habitatge, Maria Llarás. Tal com va raonar Plana, per aconseguir més espai públic, durant aquests anys s’han fet diverses actuacions per recuperar espai als vehicles. Va posar com a exemples les àrees de vianants ja creades als carrers de Roger de Flor i Dr. Agell, o les futures, com la dels carrers de l’Uruguai i del Brasil. La manca d’espais verds al municipi també va ser una altra de les reflexions de Plana. L’edil va explicar que una altra eina per poder recuperar espais públics eren les modificacions de planejament: canviant el sòl privat a sòl públic.
Tal com va explicar, “qualsevol modificació de planejament sempre ha d’estar motivada per un interès públic i, a més, la Llei diu que juntament amb l’interès públic cal compensar els particulars afectats”. En primer lloc, va mostrar exemples de modificacions de planejament urbanístic ja fetes, com la que es va fer a la zona de la Colomina, on es va passar dels 1.000 metres quadrats de sòl públic per a equipaments i espai verd previstos inicialment, a 15.000. Després, es va referir a futures intervencions, com l’aprovada inicialment al Ple del febrer que afecta l’àmbit de Can Bernades i que, segons Plana, “preveu augmentar la superfície verda del Masnou en més de 8.000 m2 i la creació de prop d’una quarantena d’habitatges de protecció oficial”. També va mencionar altres modificacions urbanístiques previstes, com la del Casino (que va comptar amb un audiència pública pròpia el passat 25 de març) o la de Can Mandri.
Aconseguir augmentar el parc públic d’habitatges de protecció oficial també és una de les fites marcades pel Govern actual, segons va explicar la regidora d’Habitatge, Maria Llarás. La regidora va donar unes xifres que situarien el Masnou amb una taxa d’habitatges de protecció oficials del 4% un cop finalitzessin totes les promocions previstes. Tal com va explicar, “actualment el Masnou compta amb 110 habitatges de protecció oficial finalitzats i 143 en procés de construcció i, una vegada finalitzin les promocions plantejades (95) o en planejament (81), el municipi comptarà amb un total de 429 habitatges de protecció oficial distribuïts equitativament al llarg del municipi”. Llarás va explicar que augmentar el parc públic d’habitatge social era una necessitat constatada al recentment aprovat Pla local d’habitatge 2020-2026, del qual es desprèn que al Masnou hi ha tres grups que poden estar en risc d’exclusió residencial: els joves que volen emancipar-se, les famílies en risc d’exclusió social i la gent gran.
Després de les explicacions dels responsables municipals, les persones que van assistir a la trobada virtual van plantejar preguntes i expressar opinions a través d’un xat escrit. La majoria va versar sobre l’actuació a Can Bernades i feien referència als canvis de mobilitat que podria haver-hi a la zona. En aquest sentit, el regidor va explicar que les decisions sobre com quedaria la mobilitat a la zona eren de l’Ajuntament i que, per tant, la voluntat era de consensuar-les amb el veïnat, com a principal coneixedor de la zona.
També va haver-hi altres queixes, com la manca de manteniment de les zones verdes actuals i sobre l’endarrerida rehabilitació de la Casa dels Masovers com a equipament. Quant a les zones verdes, es va recollir la queixa, però alhora es va explicar que el manteniment de les àrees enjardinades tenia una casuística complicada: l’incivisme. Respecte a l’obra de la Casa dels Masovers, l’alcalde la va qualificar de “maleïda”, per les empreses adjudicatàries que havien fet fallida i per la necessitat de desviar uns cables d'alta tensió. També, en referència a les zones verdes, una assistent va mencionar espais que al seu parer estaven infrautilitzats, com el parc del Mirador. Se li va explicar que era previst definir uns usos per a aquest espai que el fessin més atractiu.
La situació urbanística de Can Xala també va ser consultada i el Govern va respondre que es tractava d’una iniciativa privada i que corresponia a les persones propietàries presentar-la a l’Ajuntament. Finalment, l’alcalde va recordar que la voluntat de recuperar la Fabriqueta responia a l’interès per la preservació patrimoni industrial del municipi.
Quant a l’habitatge, es va tractar el tema de l’ocupació il·legal. El Govern va reconèixer el problema actual amb una de les promocions d’habitatge de protecció oficial (Sector Llevant) i va confirmar la “lluita diària” amb l’Agència Catalana d’Habitatge per solucionar el problema. Per aquest motiu, va dir Llarás, “les futures promocions que s’estan fent i es faran són mitjançant un conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, perquè això no passi més”. També es va consultar sobre l’existència de pisos de lloguer privats amb conveni amb l’Ajuntament. En aquest sentit, la regidora va aprofitar per dir que “tenim una borsa lloguer social de dos pisos, però ens en calen més”.
Per tancar la trobada, a més d’anunciar d’altres trobades sectorials, principalment amb el veïnat de la zona afectada per cada àmbit d’actuació, l’alcalde va convidar les persones assistents a adreçar-se a les regidories d’Urbanisme i d’Habitatge per a qualsevol consulta.
