Menú
L’Espai Escènic acull la projecció de quatre capítols del documental 'Dones en temps de crisi' i un curt d’emprenedores masnovines
Des de l’inici de la crisi sanitària, social i econòmica provocada per la pandèmia de la COVID-19, les dones s’han col·locat majoritàriament a primera línia per fer-hi front, tant pel que fa a les cures que dediquen a la resta de la societat com pel fet de ser les que pateixen més severament els perjudicis generats, especialment en l’àmbit econòmic i laboral.
Aquesta ha estat una de les reflexions més rellevants que van sorgir en l’acte central masnoví del 8-M, Dia Internacional de les Dones, que es va celebrar ahir a l’Espai Escènic Iago Pericot. Va tenir lloc el dia posterior a l’efemèride per no entorpir la vaga feminista convocada per alguns col·lectius.
La sala masnovina va estar molt a prop d’omplir l’aforament permès, que es va restringir seguint el protocol de mesures preventives davant la COVID-19. Van assistir-hi 63 persones, que van poder veure quatre episodis de la sèrie documental Dones en temps de crisi, produït per l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació. Entre moltes altres dones, diverses masnovines relaten en aquesta sèrie com han fet front al confinament i a la crisi.
Una d’elles és la sanitària Soukaima Driouech: “M’ha fet molta il·lusió participar-hi, perquè el treball per fer front a la COVID ha estat molt dur i és molt bona idea fer-ho visible”, va comentar en pujar a l’escenari per presentar el documental. “En fer-lo –afegia Driouech– vaig adonar-me que els oferiments de suport que vaig tenir al meu entorn provenien de dones”. “Fem més del que ens pertoca”, va assegurar en la conversa que es va generar amb Nila Núñez, realitzadora de la sèrie, i Cristina Almirall, tècnica de l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació.
Tant Núñez com Almirall van relatar les motivacions per dur a terme el projecte, que recull els testimonis de 32 dones amb perfils molt diversos, i com s’ha realitzat. S’estructura en 12 capítols temàtics que plantegen propostes de canvi social i conviden a reflexionar sobre les complexes relacions entre les cures i els espais domèstics i laborals i com ho afronten les dones.
A banda d’aquests episodis, el públic també va poder veure un curtmetratge amb testimonis de dones emprenedores del Masnou, realitzat per l’Ajuntament. Relaten les dificultats a les quals han hagut de fer front durant aquesta crisi, els suports que han rebut i les mancances que han detectat. Maria Llarás, quarta tinenta d’Alcaldia i regidora de Promoció Econòmica, va ser l’encarregada de presentar aquesta peça. Entre altres assumptes, va indicar la rellevància de les polítiques municipals de suport i foment a l’emprenedoria femenina com a eina “per trencar les bretxes digital i salarial i el sostre de vidre”.
Abans de la projecció del documental, Monika González, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament, va llegir el manifest institucional del Dia de les Dones. El text reclama “polítiques públiques feministes per assolir una societat de ciutadans i ciutadanes lliures, que neixin i creixin en igualtat d’oportunitats, en plena fraternitat i respecte”. “La pandèmia ha posat en relleu com les crisis afecten de diferent manera dones i homes [...] i ha fet visible la fonamental contribució de les dones en sectors precaris però essencials”, constata el manifest, que també exigia la fi definitiva de la violència masclista. Alhora, reafirma el compromís del món local “perquè aquesta crisi no suposi cap pas enrere en els avenços socials” i advoca per “la gran aliança de totes les dones progressistes i del moviment feminista”.
En aquest sentit, Jaume Oliveras, alcalde del Masnou, va expressar “el compromís de l’Equip de Govern en la lluita per la igualtat i pels drets de les dones per tal d’aconseguir una societat més lliure i més justa”. Oliveras es va mostrar orgullós de presidir un govern format majoritàriament per dones i dels projectes endegats per l’Ajuntament amb objectius feministes, des dels educatius fins als urbanístics, passant per les polítiques actives de creació d’ocupació.
De fet, pel que fa a l’atur, l’alcalde va assenyalar que “el col·lectiu més vulnerable al nostre municipi és el de les dones majors de 55 anys”, segons la diagnosi que recull el Mapa de vulnerabilitat social elaborat recentment pel consistori. Finalment, l’alcalde va fer una crida a “reaccionar davant el ressorgiment de la ultradreta, que posa les dones i el feminisme al centre de les seves crítiques”. “Hem de saber aturar-la, aïllar-la i no banalitzar-la”, va concloure.
Històries en femení. Emprenedores del Masnou