La segona convocatòria del Premi Zampa esdevé llegenda

Última revisió 16-11-2022 17:15
15/11/2022

L’intens cap de setmana de novembre ha inclòs el veredicte d’aquest premi de fotoperiodisme però també d’altres propostes com una jornada dedicada a la coeducació

El cinema La Calàndria es va omplir el dissabte 12 de novembre d’un públic format per persones interessades pel fotoperiodisme i per bona part dels i les professionals de l’Estat que s’hi dediquen per tal de no perdre’s l’acte d’entrega del II Premi de Fotoperiodisme Héctor Zampaglione, el Premi Zampa.

El jurat, de reconegut prestigi —format per les comissàries i especialistes en fotografia documental Silvia Omedes, Arianna Rinaldo i Sandra Balsells— va tenir serioses dificultats per triar, d’entre els deu finalistes, el projecte guanyador. A més, la jornada va comptar amb una taula rodona composta per grans divulgadors i pensadors del fotoperiodisme —Pepe Baeza, Agus Morales i Clemente Bernad—, que van discutir sobre la credibilitat de les fotografies que ens fan arribar els mitjans de comunicació.

La deliberació de les unes i la conversa dels altres bé podrien ser algunes de les instantànies que resumeixen la segona edició del Premi Zampa. Aquesta edició ha deixat constància que la convocatòria ja no és només una cita de referència del sector, sinó que ha esdevingut llegenda per la seva capacitat de reunir una gran quantitat de persones que dediquen les seves vides al foment del pensament crític a través de la denúncia i la crida d’atenció que suposen les seves fotografies.

El fotògraf gallec Adra Pallón, amb el projecte Demotanasia, ha estat el guanyador d’aquesta segona edició del Premi Zampa. Aquest treball mostra els efectes de l’abandonament de les zones rurals a l’Estat espanyol, especialment en la gent gran. En el moment de donar a conèixer el veredicte, la comissària i fotògrafa Sandra Balsells va destacar les dificultats en què es va trobar el jurat per destacar un únic projecte entre els deu finalistes. De fet, segons la fotògrafa, ja va ser difícil seleccionar només deu dels seixanta-nou que enguany han participat a la convocatòria organitzada per l’Associació Fotogràfica del Masnou (FEM), la Fundació La Calàndria i l’Ajuntament del Masnou amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L’emoció de Pallón i les reaccions entusiastes i de companyonia dels altres finalistes van posar de manifest el patrimoni emocional que envolta la convocatòria, ja des del record del fotògraf Héctor Zampaglione. Tot i haver abandonat aquest món fa poc més de tres anys, Zampaglione va ser-hi present, mitjançant la seva companya, Glòria de Miguel, i també en les paraules del president de la FEM, Edu Gisbert. En el torn dels parlaments, el president de la Fundació La Calàndria, Josep Puig, va remarcar la importància de la tasca dels fotoperiodistes, que sovint accepten unes condicions de vida dures per tirar endavant la seva professió i agitar consciències. Puig també va subratllar la importància de la implicació de totes les persones del cinema centenari del Masnou que s’hi han implicat per tal que la celebració del Premi Zampa adquireixi el tarannà acollidor de tota una professió que ja li és característic. D’altra banda, l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va agrair al jurat la seva tasca, així com a totes les persones i institucions que creuen en una convocatòria que, segons va afirmar, va néixer consolidada l’any passat i continua demostrant que és necessària i útil per a un sector professional i per a tota una societat.

El lliurament de premis va ser el punt final d’una intensa jornada que va començar amb un ric debat entre l’escriptor Agus Morales, el fotògraf i documentalista Clemente Bernad, i el fotògraf, editor gràfic i professor Pepe Baeza. Van pronunciar-se sobre alguns aspectes força filosòfics, com la credibilitat de les imatges o l’amenaça de la condemna a la ceguesa. També van posar sobre la taula altres temes, com la necessitat d’autocrítica, tant per part de les persones que exerceixen la professió com de les qui consumeixen les imatges. Van culminar la seva intervenció aixecant, en definitiva, la bandera de les bones pràctiques. La regidora de Cultura, Neus Tallada, i Edu Gisbert van ser els encarregats d’obrir la jornada.

Els finalistes

Un dels trets més característics del Premi Zampa és el fet que els finalistes hagin de defensar els seus treballs, davant del públic i del jurat. Així, mentre es projectaven les imatges sobre la monumental pantalla del cinema La Calàndria, tots els professionals van compartir les vivències, les motivacions i els sentiments viscuts al darrere de cada instantània. Aquesta sessió, que constitueix probablement el moment àlgid del Premi Zampa, va tenir lloc durant la tarda del 12 de novembre.

Tots aquests projectes es poden veure a l’exposició que acull la Fundació La Calàndria, fins al 4 de desembre, amb l’objectiu que tota la població del Masnou pugi admirar la qualitat de tots els projectes finalistes i sentir-se partícip del Premi Zampa. És una iniciativa que, per damunt de tot, reivindica una professió que és també el testimoni de moltes vides, que sacseja consciències i que, a través del retrat del món que tenim, convida a imaginar-ne un de millor.

Els projectes i autors i autores finalistes són els següents:

Cora, de Gabo Caruso.

Cuando los rusos se marcharon, de Raúl Moreno.

Hijas de ningún Dios, de Nuria López Torres.

Primary. Defensores contra la deforestación global, de Ruido Photo.

Demotanasia, d’Adra Pallón.

Hijos de la desmemoria, de Santi Donaire.

Tierra Quemada, de Brais Lorenzo.

El hombre del bosque, de Daniel Loewe.

Neither here nor there, de José Colón.

Ucrania, la última guerra en Europa, de Diego Herrera.

Tots els projectes estan disponibles a www.premiozampa.org.

 

Impuls a la coeducació als centres educatius

Una quarantena de persones van participar el dissabte 12 de novembre a la jornada de presentació del projecte “El Masnou coeduca”, que té l’objectiu d’implantar la coeducació als centres educatius del Masnou. La coeducació és un moviment que vol erradicar els rols de gènere en l’educació d’infants i joves i, d’aquesta manera, afavorir la igualtat i combatre les violències masclistes.

La sessió va servir per compartir l’experiència adquirida per les escoles Ferrer i Guàrdia i Marinada. Els dos centres, impulsats per la iniciativa de les seves associacions de famílies d’alumnes (AFA), són els que han engegat el projecte al Masnou. De fet, en la jornada del 12 de novembre, els seus equips directius van exposar el camí recorregut des del gener d’enguany, que és quan van implantar la primera fase del projecte. Durant aquests mesos han realitzat formacions i han analitzat en quina situació es troben les dues escoles en relació amb la coeducació i els rols de gènere que es transmeten a l’alumnat. Han fet aquesta feina de la mà de Vira Cooperativa, una entitat que acompanya persones i col·lectius a repensar les seves creences i pràctiques des d’una mirada feminista. Tal com es va exposar a la jornada, aquest procés ha servit per adonar-se de tot el que està per fer i detectar que cal intervenir en assumptes com l’educació sexual. Els dos centres continuaran el projecte amb la introducció d’accions dirigides a l’assoliment d’una educació i uns entorns escolars feministes i lliures de rols de gènere i de violència.

La jornada es va completar amb tres tallers que van comptar amb la participació de les persones assistents. Van servir per reflexionar sobre com es poden prevenir les violències masclistes, tenint en compte que la coeducació és una eina per aconseguir-ho, i com es poden abordar. Totes les persones assistents, entre les quals hi havia docents, mares, pares i alumnes de primària i secundària, van poder participar en els tallers, ja que cadascun d’ells estava pensat per a cadascun d’aquests col·lectius. La jornada, que va tenir lloc a Els Vienesos, també va comptar amb la participació del Centre de Formació de Persones Adultes (CFPAM), el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), l’Escola Municipal de Música (EMUMM), la Cooperativa l’Esberla i el Colectivo Micaela. També van assistir-hi l’alcalde, Jaume Oliveras, i les regidores d’Igualtat, Monika González, i d’Educació, Cristina Ramos.

L’activitat no s’ha aturat en tot el cap de setmana

Altres propostes que han tingut lloc aquest cap de setmana han estat la primera part del VII Festival de Música on s’ha celebrat una doble funció de la Missa de la Coronació KV 317, de W. A. Mozart interpretada per cor, orquestra i solistes del Cor Scandicus,  la recollida de residus a la platja organitzada pel Club Nàutic o la visita a la Mina d’Aigua que té lloc cada segon diumenge de mes.

També van tenir lloc tres de les activitats incloses dins del Mes dels Drets dels Infants: el taller de còmic “Dibuixem superherois i superheroïnes”, els jocs tradicionals organitzats per l’Associació de Veïns del Bell Resguard i un conte coeducatiu. Formen part d’un conjunt d’activitats lúdiques, culturals i educatives organitzades entre l’Ajuntament del Masnou i diverses entitats del municipi que s’estendran durant tot el novembre.