Menú
L’economista Miquel Puig identifica les fortaleses que Catalunya ha d’aprofitar ara per tornar a renéixer i garantir el benestar social
Miquel Puig, doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, va pronunciar ahir al vespre la conferència “Catalunya: quin model econòmic?”, organitzada per l’Ajuntament del Masnou amb motiu de la Diada Nacional. Ho va fer davant d’un públic que va omplir la sala capitular del consistori masnoví, i que, un cop acabada la dissertació, va protagonitzar un interessant col·loqui a partir de les preguntes que van fer al ponent.
L’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va introduir la conferència repassant la llarga i prestigiosa trajectòria professional de Puig, tot recordant que és un dels autors de l’informe Fènix, un document publicat el passat mes de maig que va suscitar “una certa polèmica” arran de l’anàlisi que s’hi fa de l’economia catalana i de les mesures que s’hi proposen per redreçar-la. “Quan parlem d’economia també parlem de la gent”, va apuntar Oliveras. I certament, la xerrada de Puig va enfocar-se en l’impacte que té el model econòmic en el benestar de la població i la cohesió social.
“Catalunya necessita lideratge”, va concloure Puig en indicar que el país es troba en una bifurcació històrica en la qual ha d’escollir si continua apostant per un model de creixement del PIB basat en sectors que se sustenten en la precarietat laboral, com el turisme, i que han propiciat un augment de dos milions d’habitants en el darrer quart de segle: “Cap líder havia previst això ni havia preparat el país per afrontar aquesta situació, que és molt preocupant pels problemes que ha generat aquest creixement tan ràpid alimentat per la importació de mà d’obra barata i poc formada”. Puig va alertar de la situació propera al col·lapse de l’estat del benestar i de serveis públics com la sanitat i l’educació, però també va subratllar “el gravíssim problema d’accés a l’habitatge”. “Això no ens pot tornar a passar, hem de decidir ara com volem que sigui la Catalunya del 2050”, va urgir.
En contrast, Puig proposa agafar el camí enrajolat per les fortaleses que té Catalunya i que ha d’aprofitar per continuar “convergint amb les societats més avançades d’Europa Occidental”. Va identificar-ne tres. La primera, paradoxalment, és el turisme: “Tot i que actualment el turisme barat sigui una de les causes principals dels problemes, també és un sector molt gran que podria ser més productiu si el reconvertim. Catalunya és un lloc fantàstic. Els turistes han de pagar més per venir aquí”. La segona és la indústria: “És una roca sobre la qual es pot construir un futur molt sòlid”, va dir exposant xifres que demostren que és un dels sectors més grans i més productius de l’economia catalana. La tercera fortalesa, cosina de la segona, és l’economia basada en la ciència i la innovació. A parer de Puig, aquí sí que la Generalitat de Catalunya aplica polítiques encertades des de fa anys “que estan començant a donar resultats”, cosa que situa Catalunya a prop dels països capdavanters d’aquesta “nova indústria”.
“Som un país petit que està en una situació fràgil, però tenim les condicions necessàries per renéixer”, va assegurar reprenent el fil històric amb el qual va introduir la seva conferència. Per al doctor en Economia, “Catalunya és un país renaixentista” perquè al llarg de la història ha viscut grans catàstrofes, però sempre ha aconseguit sortir-ne enfortit i renovat. Es va remuntar fins a la gran epidèmia de pesta negra del segle XVII, per arribar fins a la Guerra civil i el franquisme, passant per la Guerra de Successió. El darrer gran renaixement es va produir entre finals dels anys 50 i principis del segle XXI, fins arribar a “l’impass on som ara”.
