Menú
El jurat ha destacat la proposta d’investigació de Rosa Maria Andrés Blanch “per la seva originalitat i rellevància”, entre altres motius
Microhistòries del Masnou: disputes, queixes, plets i demandes de la vida quotidiana del segle XIX és el títol de la proposta d’investigació històrica que rebrà el suport de l’11a Beca de Recerca Local, dotada amb 3.000 euros. El projecte, presentat per la historiadora Rosa Maria Andrés Blanch, ha estat seleccionat pel jurat per la seva originalitat temàtica, per la novetat que representa, per la rellevància que té per a la vila del Masnou i per les futures dinamitzacions que se’n poden derivar.
La proposta d’investigació que ha presentat enguany, de la qual es publicarà un llibre quan estigui enllestida, s’ha imposat a uns altres set projectes que també han estat molt ben valorats. De fet, durant l’acte de lliurament de la beca, que es va fer ahir al vespre a la Sala de Plens, el jurat va encoratjar la resta de concursants “a continuar la seva tasca investigadora sobre el Masnou”. L’acte de concessió de la beca va ser presidit per l’alcalde, Jaume Oliveras, qui va lliurar el diploma acreditatiu a Rosa Maria Andrés i va aprofitar per anunciar ben aviat, cap al novembre, es presentarà el llibre resultant de la investigació que ha realitzat Glòria Campoy sobre el sindicat agrícola del Masnou, amb el suport de la 10a Beca de Recerca Local. A l’acte d’entrega d’ahir també van ser-hi presents diversos membres del jurat i de la Consell Local de Patrimoni, així com el regidor Amadeu Quintana i la regidora Montse Real.
Rosa Maria Andrés va manifestar que l’objectiu que persegueix és reflectir “el punt de vista social, més enllà dels grans esdeveniments, que no van ser pocs, durant el segle XIX masnoví”. Va detallar que en gran part es basarà en les sentències del jutjat de pau que es conserven a l’Arxiu Municipal, perquè ser el servei judicial que “era a l’abast de la classe treballadora”. Aquest fons documental, sempre segons Andrés, permetrà “obtenir un retrat dels costums i els comportaments socials de l’època al Masnou”.
A més, els casos atesos pel jutjat de pau “proporcionen temes molt pintorescos que donen molt de joc, com baralles, injúries, difamacions, delictes d’honor, però també robatoris, desnonaments, estafes, disputes per herències...”. A bada, la historiadora va destacar que s’hi troben “molts casos de violència de gènere, dins i fora de l’àmbit familiar”. Com a anècdotes, va subratllar que les preguntes dels processos judicials es formulaven en castellà, però els testimonis responien amb el català propi de l’època. “Hi ha molts insults que llegits avui fan molta gràcia, com ara vacacalenta”, va citar, entre d’altres. També va compartir el renec que va llançar una peixatera a una persona que va robar-li gènere: “Tant de profit li fes com els perdigons a les guatlles!”.
Aquest serà el segon treball que Rosa Maria Andrés Blanch farà dins el marc de la Beca de Recerca Local. El novembre del 2024 va presentar el llibre “Les mines d’aigua, la cara oculta del Masnou”, publicat dins la col·lecció La Roca de Xeix, de l’Arxiu Municipal. Va ser la investigació més ben valorada aq la convocatòria de la 9a Beca de Recerca Local.
Tot seguit es detallen la resta de propostes que han optat a l’11a edició.
· Sant Pere del Masnou, 1770-2026: construcció, destrucció, reconstrucció i memòria patrimonial d'un temple viu.
Proposta de Jordi Agüelo Mas i Carlos Velasco Felipe.
· L’obra poètica de Josep Pujadas Truch: estudi i edició.
Proposta de Martí Duran Mateu.
· Tomàs Ferrer i Sust, alcalde republicà del Masnou.
Proposta de Pau Vinyes Roig.
· Escriptores masnovines del segle XX i XXI.
Proposta de Fina Llorca Antolín.
· Memòria lúdica del Masnou: jocs tradicionals, espais, llengua i relacions de gènere en la història quotidiana del municipi.
Proposta d’Oriol Ripoll González.
· De marins del Masnou a la “botiga d’ultramarins” al port sec de Mendoza, l’Argentina: Des d’un estudi biogràfic de cas: la família Alsina Mirambell.
Proposta d’Elisabet Roig Alsina.
· La Casa de Cultura del Masnou.
Proposta de Nerea González Moreno.
