Menú
S’aproven noves subvencions per al teixit econòmic local
El Ple telemàtic del 28 de gener, el primer d’aquest any, va aprovar definitivament el Pla de reactivació social i econòmica "Al Masnou, vencem la COVID-19". L’aprovació inicial s’havia fet al Ple del juliol passat i, tal com va explicar l’alcalde, Jaume Oliveras, “avui s’incorporen més objectius que s’afegiran al Pla d’actuació municipal perquè s'estableixi un calendari i tinguin una traducció pràctica, fet que permetrà donar compte del seu compliment”. El seguit de mesures i actuacions per abordar les conseqüències sanitàries, econòmiques i socials de la crisi de la COVID-19 al municipi i per ajudar a impulsar la reactivació va ser aprovat amb els vots a favor de l’Equip de Govern (ERC i PSC, 12 vots), JxCAT-Units (3 vots) i Cs (2 vots); l’abstenció de Fem Masnou (3 vots); i el vot contrari de la CUP (1 vot).
L’alcalde va recordar que el document aprovat recollia moltes aportacions dels grups municipals del consistori i a tots els va agrair la seva col·laboració. També a la ciutadania a títol individual que, entre l’aprovació inicial i la definitiva d’aquest Pla, havia participat en els debats amb els experts de cadascun dels àmbits (promoció de la salut, cultura i educació, contingència social, territori i sostenibilitat, i teixit productiu i foment de l’ocupació). Oliveras va destacar “les incorporacions més remarcables i les que s’han fet en aquest segon procés”, entre les quals hi ha l’impuls de la Taula de Salut Comunitària (TASAC), la coordinació amb l’atenció primària i la reclamació de la recuperació de les urgències, en l’àmbit de la salut. En l'àmbit social, destaquen l’impuls de nous serveis socioeducatius, com el Servei d’Intervenció en les Famílies d’Infants i Adolescents en Situació de Risc (SIAF), i l’inici del projecte Radars, centrat en la gent gran. Quant a l’ocupació, cal remarcar la creació d’un Pla d'ocupació local i els ajuts per a la promoció econòmica. En l’àmbit educatiu, l’impuls del Pla educatiu del municipi (PEM) i les actuacions contra la segregació i l'abandonament escolar. Dins l’àrea de territori i sostenibilitat, els nous escenaris de mobilitat i el foment de l'energia fotovoltaica i les comunitats energètiques. En l'àmbit econòmic, “tota aquesta feina té i tindrà una traducció tant en el pressupost municipal del 2021 com en els ajuts que estem en aquests moments negociant i demanarem a la Diputació de Barcelona”, va assegurar l’alcalde. “També, amb la incorporació que podrem fer d’algun dels romanents els propers mesos”, va afegir.
La CUP va ser l’únic grup que no va votar en la mateixa sintonia que al mes de juliol, quan sí que van donar suport al Pla. A través del seu portaveu, Fèlix Clemente, el partit es va mostrar decebut amb el Govern tant pel procediment com per la manca de concreció en el calendari. “És una declaració d’intencions, però no és una pla de xoc de veritat, és una enganyifa.” Al seu parer, algunes de les accions proposades pel seu partit depenen de la voluntat del Govern perquè es tirin endavant, “com per exemple, la targeta moneder, que ha quedat diluïda per estar subordinada al Centre de Distribució d’Aliments”. El regidor també va assegurar que el document barrejava d’altres mesures previstes abans de la crisi de la COVID-19 “que sovint no tenen a veure amb la crisi social i sanitària que estem vivint”.
Després de recordar que el seu grup havia estat el promotor del Pla, Romà López (portaveu de JxCAT-Units) va prendre la paraula per mostrar la seva disconformitat amb el resultat de les comissions de treball: “Han estat una fracàs, perquè han fet una gran feina i molt poques de les propostes que s’han treballat s’han traslladat a aquest document de treball”. Poc temps abans de l’inici d’aquesta sessió, el seu grup havia presentat unes esmenes de caràcter eminentment metodològic que van ser acceptades pel Ple, una de les quals de forma transaccional. “Amb les esmenes –va dir– recuperem l’Observatori de la COVID-19 i les comissions de treball, que són molt importants, i hi estarem molt a sobre perquè puguin treballar i aquest treball es vegi reflectit en el Pla”.
“Ara, el text ha quedat més enriquit que el que va sortir del treball dels grups municipals.” Frans Avilés (portaveu de Cs) va mostrar la conformitat del seu partit amb el Pla agraint a JxCAT-Units l’acord amb el text final, “perquè, aquest Pla de reactivació, com més força tingui, serà molt millor a l’hora d’implementar-se”.
Fem Masnou va optar per l’abstenció i la seva portaveu, Neus Villarubia, va explicar que els motius eren els quatre mateixos que havien donat al mes de juliol “i que el temps ens ha confirmat”. Aquests motius feien referència a la discrepància amb el concepte de participació i a la inviabilitat financera del Pla: “Encara no ens han sabut dir com es pagarà aquesta Pla”, va reblar Villarubia. També, a la manca de confiança en el Govern. D’entre els motius que havien esgrimit al mes de juliol durant l’aprovació inicial, aquest grup municipal afirmava que “s’havia utilitzat aquest Pla per elaborar un pacte ocult amb el PSC. [...] El pacte ja no és ocult –va dir Villarubia–, està a la vista de tots i totes i, de fet, l’estem pagant entre tots i totes”.
Per part del Govern, el segon tinent d’alcalde, Ernest Suñé, després de felicitar a tots els que havien participat en la redacció d’aquest Pla va lamentar que no es pogués aprovar per unanimitat, “però també entenem que per a alguns grups pesa més la curta mirada electoral que les necessitats actuals de la ciutadania del Masnou”, va dir.
Per tancar el debat, l’alcalde va aclarir que “molt bona part d’aquests compromisos que es recullen al Pla ja s’han iniciat [...] i, tots s'establiran en un calendari al Pla d’actuació municipal per a un control més exhaustiu del seu compliment”. En l'àmbit pressupostari, va repetir el que havia dit al principi de la seva intervenció: “Amb què se sustenta aquest Pla? Evidentment amb el pressupost aprovat per al 2021, amb molts dels programes amb els quals ens donen suport les administracions supralocals, i amb un coixí important que esperem poder aportar amb el romanent, del qual podrem disposar un cop tanquem l’exercici 2020.”
L’aprovació inicial de les bases específiques reguladores de la concessió de subvencions extraordinàries a les empreses locals afectades per la limitació en el desenvolupament de la seva activitat econòmica amb motiu de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 va comptar amb el suport de tots els grups municipals a excepció de les abstencions de JxCAT-Units (3 vots) i la CUP (1 vot).
La regidora de Promoció Econòmica, Maria Llarás, va fer un repàs a les anteriors bases aprovades a l’inici de la pandèmia per defensar que les aprovades en aquest Ple eren necessàries “una vegada analitzada l’evolució de les circumstàncies des que es van promoure les bases originals”. Són més àmplies en relació amb la possible persona beneficiària [...] i estableixen uns criteris de valoració vinculats a la magnitud de com dels sectors econòmics s’han vist afectats per al crisi”, va dir. Alhora, quant a l’experiència de la convocatòria anterior pel que fa als tràmits de les persones interessades, Llarás va dir que “hi ha una voluntat de simplificació administrativa i és per això que se substitueix la documentació general relativa a la documentació de l’empresa per una declaració responsable”.
En aquest Ple, dos punts relatius a la construcció d'habitatges de protecció oficial van ser presentats d’urgència. Es tractava de la declaració d'interès municipal o d’utilitat municipal de les obres per construir 67 habitatges al carrer d’Itàlia, 5, i 40 més a la plaça del Duc d’Ahumada. Les propostes van comptar amb el vot favorable de tots els partits a excepció de la CUP, que es va abstenir.
Tal com va explicar el regidor d’Urbanisme, Ricard Plana, la urgència de declarar d’interès municipal aquestes construccions permetrà que es puguin acollir a les exempcions de taxes i a les bonificacions del 95% de l’impost sobre obres, instal·lacions i construccions. Segons va explicar el regidor, la urgència venia donada perquè a l’estiu es va rebre la sol·licitud de llicència obres i, dins d’aquest procediment hi ha un termini durant el qual el promotor pot demanar a l’Ajuntament si considera que aquestes obres són d’interès municipal o no. “La demanda ha arribat aquest mes de gener i, s’ha presentat la urgència per guanyar temps i procedir al final de la tramitació de les dues llicències.”
