La proposta d’una comissió sobre contractacions de personal genera un debat llarg i intens
El Ple de l’Ajuntament del Masnou va aprovar inicialment el Pla local de foment de la lectura 2025-2028, un document estratègic que vol situar la lectura com un dels eixos centrals de les polítiques municipals de cultura, educació i cohesió social. El Pla, que s’ha començat a gestar a partir d’una diagnosi iniciada a principis del 2022, parteix del convenciment que llegir és molt més que un hàbit cultural: és una eina de transformació social i de construcció d’una ciutadania crítica, lliure i democràtica. La proposta va tirar endavant amb els vots a favor de l’Equip de Govern (ERC, PSC i En Comú, 11 vots) i l’abstenció de l’oposició (Fem Masnou, Junts i PP, 10 vots).
Tal com va destacar l’alcalde, Jaume Oliveras, durant el debat, el document “està alineat amb el Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya, que té com a objectiu principal llegir més, més habitualment i sobretot en català”, seguint els criteris marcats pel Departament de Cultura de la Generalitat. El Pla del Masnou neix, així, amb una clara vocació de servei públic i amb la voluntat de reforçar l’ús social de la llengua catalana, sense excloure altres llengües presents al municipi.
El projecte s’impulsa principalment des de la Biblioteca Municipal Joan Coromines, que esdevé el “motor i eix integrador del projecte”, i s’articula a partir d’una estructura oberta i participativa. Segons va explicar Oliveras, el Pla compta amb “un grup intern i després amb un ple obert a la participació, que ja parteix del Pla educatiu de municipi i incorpora AFAs, entitats, professionals i qualsevol persona que s’hi vulgui sumar”.
El document s’organitza en tres grans àmbits d’actuació. El primer és el foment de l’hàbit lector i la promoció del llibre i la lectura als equipaments municipals. En aquest apartat s’hi inclou el suport a les biblioteques escolars així com conferències, presentacions i accions formatives. També destaquen el nou impuls als Premis Literaris Goleta i Bergantí, els projectes de “pòdcast a l’aula” treballats amb la comunitat educativa, la coordinació amb els centres de salut per fomentar la lectura en aquests equipaments i la creació de punts d’intercanvi de llibres al municipi. El segon àmbit posa l’accent en el dret a la lectura, amb accions adreçades especialment als col·lectius amb més dificultats d’accés. S’hi preveuen punts de lectura i sessions en residències i casals, mesures per facilitar l’accés als llibres a persones amb mobilitat reduïda i la col·laboració amb entitats que organitzen lectures a residències de gent gran. Finalment, el tercer àmbit se centra en el suport a l’ecosistema del llibre i la creació literària local. Aquí s’hi inclouen les rutes literàries, la col·laboració amb la llibreria del municipi, cursos d’escriptura, el foment de la creació local i l’organització de jornades literàries amb autors i professionals del món editorial.
Malgrat el suport general als objectius del Pla, el debat plenari va evidenciar algunes discrepàncies. El portaveu del PP, Antonio Marset, va anunciar el vot d’abstenció del seu grup i va recomanar que la promoció de la lectura es fes “en els dos idiomes oficials de Catalunya: el català i el castellà”. En la mateixa línia d’abstenció, la regidora Carme Baños, de Fem Masnou, va qüestionar tant el nivell de participació associativa com el finançament del Pla. Segons va afirmar, “10.000 euros l'any ens sembla molt poc pressupost pels objectius que es marca el Pla”, i va criticar que moltes accions tinguin “pressupost zero” i depenguin del voluntariat.
En el torn de rèplica, l’alcalde va respondre que la prioritat del Pla és el català “perquè beu del Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya”, però que això “no exclou altres llengües”, i va recordar, per exemple, la ruta literària dedicada a Juan Antonio Masoliver, en castellà. Pel que fa al pressupost, va remarcar que la partida prevista “es nodrirà també de l'aportació d'altres regidories i de subvencions vinculades a la Biblioteca”. Finalment, va defensar el caràcter obert del projecte: “És obert a qualsevol persona, entitat o professional que hi vulgui col·laborar”.
El Ple va viure un dels debats més extensos i intensos del mandat, amb prop d’una hora de durada i la intervenció d’un nombre inusualment elevat d’edils, al voltant de la proposta presentada pel grup municipal de Fem Masnou per crear una comissió informativa específica sobre la política de contractació de personal de l’Ajuntament i de l’empresa pública SUMEM. La iniciativa va ser finalment desestimada, després de comptar amb el dictamen desfavorable previ de la Comissió Informativa de Serveis Generals.
La proposta va ser defensada pel portaveu de Fem Masnou, Sergi Amat, que va fonamentar-la en la Llei reguladora de les bases de règim local i en el Reglament orgànic municipal. Amat va recordar que “és el Ple qui té, en primer lloc, l’obligació de fiscalitzar el Govern” i que, davant d’una situació que considera “extraordinària” en matèria de personal, calen “mecanismes extraordinaris”, com la creació d’una comissió específica. Segons va subratllar, la iniciativa “s’ajusta totalment a la normativa” i no inventa res nou, sinó que desplega allò que ja preveu el ROM.
La iniciativa de Fem Masnou va rebre el suport explícit del PP i de Junts. Antonio Marset, va justificar el vot favorable afirmant que les comissions específiques “fomenten la transparència, ens donen tranquil·litat i transmetem una imatge de seriositat a tota la ciutadania”. Per part de Junts, Joan Maria Duran va vincular la iniciativa amb el principi de bon govern: “La transparència és sinònim de bon govern”. Va recordar que el seu grup ja havia advertit en plens anteriors del risc que SUMEM acabés esdevenint “un xiringuito i una agència de col·locació”, i va situar el debat actual en un context més ampli de desprestigi de la classe política. “És important separar el que és legal del que és ètic”, va afirmar, i va defensar la necessitat d’analitzar els processos de contractació amb més profunditat.
El posicionament del Govern va ser clarament contrari a la proposta. L’alcalde va qualificar la creació de la comissió de “despropòsit”, en considerar que suposaria “jutjar la feina dels professionals de l’Ajuntament”. Va recordar que des del 2008, amb l’aprovació de l’Estatut bàsic de l'empleat públic, els càrrecs electes “estan exclosos de qualsevol procés de selecció, contractació, provisió i nomenament de personal”, i va defensar que els procediments són “públics i transparents” i accessibles a qualsevol regidor que en vulgui consultar els expedients. “Creiem que la tasca que s’està duent a terme amb la gestió de recursos humans és exemplar”, va afirmar, aportant dades com la reducció de la temporalitat fins al 5,81%.
Aquest posicionament va obrir un intercanvi llarg d’arguments, rèpliques i contrarèpliques, especialment entre el portaveu de Fem Masnou i diversos membres del Govern. Amat va rebutjar que la comissió suposés qüestionar els tècnics i va replicar que, amb aquest criteri, “quan els seus partits polítics demanen qualsevol tipus de comissió d’investigació al Parlament o al Congrés per qualsevol cas de corrupció”, també estarien posant en dubte la tasca dels professionals. Va defensar que “una societat saludable necessita òrgans de govern democràtics, transparents i oberts” i va vincular la seva demanda als mateixos principis recollits en programes electorals de partits del Govern.
El nucli del conflicte es va concentrar en un cas concret de contractació temporal a SUMEM, relacionat amb un familiar d’una regidora i membre del Consell d’Administració de l’empresa municipal. Amat va sostenir que, davant d’aquest fet, “l’única manera que els ciutadans i que els treballadors públics estiguin tranquils és la transparència”, i va criticar que la documentació sol·licitada hagués trigat “15 dies a arribar i fos exactament allò que ja teníem, perquè estava penjat al web de SUMEM”.
Des del Govern, els regidors Artur Gual, Amadeu Quintana i Anna Torrijos van sortir reiteradament a respondre les acusacions. Gual va explicar detalladament que la contractació temporal “és competència única i exclusiva del gerent de l’empresa municipal” i que s’havia fet a partir d’una borsa creada amb un tribunal sense regidors. Va insistir en la “transparència absoluta” del procés i va reiterar a Amat l’oferta feta feia dies d’accedir als expedients complets per consulta presencial, i va recordar les limitacions derivades de la protecció de dades.
El debat va pujar d’intensitat quan alguns membres del Govern van retreure a Amat l’ús del terme “corrupció”. Quintana va considerar “molt greu” que s’hagués fet servir aquesta paraula i li va demanar que la retirés o, en cas contrari, “que vagi al jutjat i presenti una denúncia”. Torrijos va anar més enllà i va denunciar la construcció d’“un relat amb expressions calculades per generar una sospita falsa”, i ho va qualificar de “vergonyós”. A més, amb to irònic, va qüestionar si presentar-se com a regidor implicava afectació als familiars directes: “Si tu decideixes presentar-te a una llista com a regidor, també has d’avisar tota la teva família perquè no podrà participar en processos de selecció?”. La portaveu d’ERC també va remarcar que rara vegada diversos regidors intervenien sobre el mateix punt del Ple però que això es justificava pel caràcter greu de les afirmacions: “que contestem a aquestes insinuacions o afirmacions més d'un regidor és perquè el que estan afirmant va molt més enllà d'un tema de personal; estan afirmant paraules com corrupció i és per això que contestem tots els grups municipals”.
Amat, lluny de rectificar, va defensar el seu plantejament i va afirmar que “si hi ha alguna cosa que s’ha fet malament en el cas de contractar el germà d’una regidora, no seria corrupció?” Va reiterar que demanar una comissió no és acusar, sinó “investigar-ho” amb garanties, i va lamentar que el Govern es negués a un espai formal d’anàlisi col·lectiva.
Altres regidors del Govern, com Isabel Alfaro, van expressar incomoditat pel clima del debat i van reclamar que, si hi havia irregularitats, es denunciessin amb noms i cognoms, un pas que Amat va evitar fer durant el Ple.
En la seva darrera intervenció, el portaveu de Fem Masnou va intentar tancar el debat i situar-lo en el marc del Pla antifrau municipal, que identifica els recursos humans com una àrea de risc d’integritat. “Quan passen casos que van més enllà dels habituals, el que nosaltres demanem és transparència reforçada amb una comissió”, va resumir. Va admetre que pot haver-hi pràctiques “perversament legals” que no siguin denunciables, però sí qüestionables des d’un punt de vista ètic.
L’alcalde va cloure el punt recordant que cada any es porta al Ple un informe sobre el sistema d’integritat institucional i les àrees de risc, abans de passar a la votació que va tenir els vots favorables de l’oposició (Fem Masnou, Junts i PP, 10 vots) i la negativa de l’Equip de Govern (ERC, PSC i En Comú, 11 vots).
Audiència pública prèvia al Ple
Durant l’audiència pública es van registrar dues intervencions veïnals. D’una banda, una veïna del barri de Sant Madrona va denunciar la manca de manteniment de la via pública i va reclamar la instal·lació de plaques acústiques per reduir el soroll provocat per l’autopista. D’altra banda, una altra ciutadana va expressar la seva preocupació davant el possible canvi de personal del servei d’atenció psicològica del Servei d'Informació i d'Atenció a les Dones (SIAD) arran d’un nou procés d’adjudicació.
Altres punts de l’ordre del dia
Aprovació del reconeixement extrajudicial de factures REC 9/2025. Aprovat amb els vots a favor de l’Equip de Govern (ERC, PSC i En Comú, 11 vots) i l’abstenció de l’oposició (Fem Masnou, Junts i PP, 10 vots).
Aprovar la delegació a favor de la Diputació de Barcelona de la competència de selecció per constituir una borsa supramunicipal de treball per cobrir necessitats temporals de personal, en la categoria de tècnic/a d’Educació Infantil pel sistema d’oposició. Aprovat amb els vots a favor de tots els partits a excepció del PP (2 vots) que s’hi va abstenir.
Aprovació del calendari de sessions ordinàries del Ple i de les comissions informatives per l’any 2026. Aprovat per unanimitat.
Aportació econòmica al projecte de l’Escuracassoles 2024. Aprovat amb els vots a favor de tots els partits a excepció de Fem Masnou (4 vots) i el PP (2 vots) que s’hi va abstenir.
Aprovació inicial de l'Ordenança general de subvencions de l'Ajuntament del Masnou. Aprovat amb els vots a favor de l’Equip de Govern (ERC, PSC i En Comú, 11 vots) i l’abstenció de l’oposició (Fem Masnou, Junts i PP, 10 vots).
Aprovació inicial de les bases reguladores específiques per a la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva per activitats que fomentin l’esport, l’acció social i comunitària i l’acció cultural i educativa. Aprovat amb els vots a favor de tots els partits a excepció de Fem Masnou (4 vots) i Junts (4 vots) que s’hi va abstenir.
Aprovació inicial de les bases específiques reguladores de les subvencions per a la igualtat d’oportunitats de la infància i l’adolescència a atorgar pel procediment de concurrència competitiva de l’Ajuntament del Masnou. Aprovat amb els vots a favor de tots els partits a excepció de Fem Masnou (4 vots) i Junts (4 vots) que s’hi va abstenir.
Aprovació inicial de les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions a famílies amb infants escolaritzats a les llars d’infants privades del Masnou autoritzades per la Generalitat de Catalunya. Aprovat amb els vots a favor de tots els partits a excepció de Fem Masnou (4 vots) i Junts (4 vots) que s’hi va abstenir.
Aprovació inicial de les bases reguladores específiques per a l’atorgament de subvencions destinades a l’arranjament d’habitatges per afavorir l’accessibilitat i millorar la qualitat de vida de les persones dins el seu domicili. Aprovat amb els vots a favor de tots els partits a excepció de Fem Masnou (4 vots) i Junts (4 vots) que s’hi va abstenir.
Aprovació inicial de les bases reguladores específiques per a la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva per a la beca de recerca local del Masnou. Aprovat amb els vots a favor de tots els partits a excepció de Fem Masnou (4 vots) i Junts (4 vots) que s’hi va abstenir.
Aprovació inicial de les bases reguladores dels premis literaris Goleta i Bergantí de l'Ajuntament del Masnou. Aprovat amb els vots a favor de tots els partits a excepció de Fem Masnou (4 vots) i Junts (4 vots) que s’hi va abstenir.
Aprovació provisional del Pla especial de protecció de la Torre Josep Martí, situada a la plaça Catalunya, 12-13. Aprovat amb els vots a favor de tots els partits a excepció de Fem Masnou (4 vots) i el PP (2 vots) que s’hi va abstenir.
Rectificació de l’errada material existent en l’acord del Ple de data 20 de novembre de 2025, relatiu a l’aprovació provisional de la modificació del Pla especial de Protecció del patrimoni de l’edifici situat al carrer de Barcelona, 17. Aprovat amb els vots a favor de tots els partits a excepció del PP (2 vots) que s’hi va abstenir.
Conveni entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, l’Autoritat del Transport Metropolità, l’Ajuntament del Masnou i l’Empresa Casas, SAU per a la millora de les comunicacions mitjançant els serveis regulars de transport públic de viatgers urbà i interurbà al Masnou, exercici 2026. Aprovat amb els vots a favor de tots els partits a excepció de Fem Masnou (4 vots), que va votar-hi en contra, i el PP (2 vots), que s’hi va abstenir.