Avui Barcelona és la seva gent? Poques ciutats han travessat mutacions tan profundes com Barcelona al llarg del darrer mig segle. D’urbs provinciana durant la dictadura a ciutat democràtica durant els anys previs als Jocs Olímpics, d'admirat model d'urbanisme socialdemòcrata a marca reconvertida en mercaderia turística i immobiliària que expulsa cada vegada més els seus ciutadans.
Aquest llarg procés ha tingut el seu apassionant correlat cultural, un imaginari fet de literatura, fotografia, música o cinema: des d’El temps de les cireres, de Montserrat Roig, fins a L’imperatiu categòric, de Victòria Szpunberg, o Arnau, d’Adrià Targa; des de Lluís Llach o Joan Manuel Serrat fins a Guillem Gisbert; des de la passejada d’Ocaña per la Rambla en l’opera prima de Ventura Pons fins a l’immigrant sense papers a Waiting for Barcelona de Tanskanen, passant per Almodóvar o Woody Allen; des de les fotografies de les vagues de Pilar Aymerich a la Transició fins a les protestes d’Urquinaona de Jordi Borràs o les dels turistes ruixats amb pistoles d’aigua.
A Les batalles de Barcelona, Jordi Amat proposa un exercici fascinant de crítica cultural en primera persona i interpreta com s’ha disputat l’imaginari de la capital els últims cinquanta anys assenyalant els malestars actuals i els qui se’n beneficien. La identitat de la ciutat està en joc: aquesta és la batalla principal de Barcelona.
Jordi Amat (Barcelona, 1978) és filòleg i escriptor. Ha publicat, entre d’altres, les biografies Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas (2009, Premi Gaziel de Biografies i Memòries) i Com una pàtria. Vida de Josep Benet (2017, Premi Octavi Pellissa); els assaigs Las voces del diálogo, El llarg procés i La primavera de Múnich. El pamflet La confabulació dels irresponsables (2017) el va situar com un dels principals comentaristes polítics del present. Amb El fill del xofer (2020), una lúcida radiografia dels darrers cinquanta anys de la història política catalana, va obtenir un èxit majúscul de crítica i de lectors. A Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater (2022) va oferir el retrat més complert d’una de les figures clau de la cultura catalana recent. Ha col·laborat durant anys a La Vanguardia i actualment escriu al diari El País, on coordina el suplement Babelia.
