Menú
Eduardo Pérez-Cabrero (Barcelona, 1961) ha crescut en el si d’una tradició familiar amb una tasca molt destacada en la promoció de la cultura a Barcelona els darrers segles. Però el vincle més poderós en la seva obra, eminentment escultures i dibuixos, és amb el mar Mediterrani i la seva exaltació de la joia de viure. Tot i així, en una constant evolució, en aquesta ocasió ha tombat cap a l’essència de la matèria i la percepció, al punt de partida del que veiem, que és alhora punt d’arribada i final. Un moviment que tanca un cercle en una obra en què les formes arrodonides, la memòria i la tendència a la perfecció de l’esfera són una constant. El vermell i els colors vius característics d’Eduardo Pérez-Cabrero cedeixen l’espai al negre i el blanc, al buit, la plenitud i l’abisme.
