El consistori es referma en la seva valoració: 235 mil euros que ja ha dipositat per consolidar la titularitat pública del terreny i fer-hi una plaça
L’Ajuntament del Masnou ha interposat un recurs davant el Jurat d’Expropiació per tal que revisi i corregeixi, si escau, la valoració que ha formulat com a preu just pel pati del Casino: 1.096.481,62 euros. D’aquesta manera, el consistori es referma en la quantitat que va dipositar el setembre del 2022, 234.956,88 euros, com a compensació per l’expropiació del terreny amb l’objectiu de fer-hi una plaça pública. Al seu torn, el Casino reclama 3.422.927,36 euros.
Un dels punts que explica la disparitat entre les valoracions de l’Ajuntament i del Jurat d’Expropiació són els metres d’edificabilitat que tenia el terreny en la situació urbanística d’origen de la finca, la que figura al Pla especial del Casino i a la versió del Pla general d’ordenació urbanística del Masnou (PGOUM) anterior a la modificació que qualifica el pati com a espai públic, vigent des del 21 d’abril del 2022.
L’Ajuntament insisteix que l’edificabilitat del terreny que s’expropia està limitada en 160,90 metres quadrats de sostre, els que ocupen el vestidor i el magatzem, que són equipaments esportius i les úniques construccions existents al pati. En canvi, el Jurat d’Expropiació ha situat el límit de sostre edificable en 3.716 metres quadrats. Per a l’Ajuntament, això és erroni, perquè “la major part d’aquest sostre es troba concentrat a la part de la finca que no s’expropia”; és a dir, a la superfície que ocupen la seu del Casino i el seu teatre, que no està afectada per l’expropiació.
En el seu recurs, l’Ajuntament incideix en el fet que el Pla especial del Casino “no sols preveu un sostre màxim per a la finca, sinó que en fixa la ubicació en la parcel·la i estableix que no es permet alterar el nombre ni la posició dels sostres existents”. A partir d’aquest raonament, s’argumenta que la interpretació que ha fet el Jurat d’Expropiació implicaria la possibilitat que es pogués enderrocar l’edifici protegit del Casino per traslladar al pati l’edificabilitat que se li atribueix, “cosa que contradiu un dels objectius del Pla especial”, que és, precisament, preservar-lo.
Un altre paràmetre que explica la discrepància són els usos als quals es podia destinar el sostre d’edificabilitat. Per a l’Ajuntament, només a equipaments esportius, com el vestuari i el magatzem existents al pati. En canvi, per al Jurat d’Expropiació, també se n'admetien d’assistencials o sanitaris. Per exemple, una residència geriàtrica. A més a més, el recurs de l’Ajuntament planteja discrepàncies de molta més complexitat tècnica, relatives a les fórmules i els coeficients que el Jurat d’Expropiació ha utilitzat per determinar-ne el preu just.
Malgrat les dissensions, l’Equip de Govern va rebre amb una satisfacció relativa la valoració feta pel Jurat d’Expropiació a finals d’octubre, perquè havia aplicat els mateixos criteris bàsics utilitzats per l’Ajuntament i havia rebutjat els del Casino. A grans trets, l’entitat al·legava que el pati s’havia de valorar com si fos sòl residencial, amb una edificabilitat elevada, i adduïa que és així com està urbanitzat l’entorn. És per això que reclama 3,4 milions d’euros. Cal precisar que el Casino també pot recórrer la valoració emesa pel Jurat d’Expropiació i davant d’aquest mateix òrgan. Un cop resolgui el recurs de l’Ajuntament i, eventualment, el que presenti el Casino, les parts encara podran acudir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per tal que estableixi el preu definitiu.
Tot i el recurs presentat, l’Ajuntament ha fet el tràmit necessari per disposar dels 861.524,74 euros que cobririen la diferència entre la indemnització ja satisfeta i el preu estimat pel Jurat d’Expropiació, davant la possibilitat que aquest òrgan ratifiqui els seus càlculs. Aquests diners addicionals provenen del romanent de tresoreria, de l’estalvi de l’Ajuntament, i es podran dedicar a aquesta finalitat en haver-se aprovat al darrer Ple municipal la modificació de crèdit que incloïa aquesta dotació.