S’atura l’increment progressiu que s’havia previst en la taxa de recollida de residus comercials, que tindrà, per tant, el mateix import que el 2022
El Ple municipal celebrat ahir, 20 d’octubre, va aprovar les ordenances fiscals que fixen les taxes i els impostos municipals de l’any que ve. Les modificacions que l’Equip de Govern va dur al Ple “són tan sols adaptacions a la normativa i millores tècniques”, va aclarir l’alcalde, Jaume Oliveras, a l’inici del debat, per donar a entendre que els imports que es pagaran l’any 2023 són els mateixos que els d’aquest any.
Les modificacions de les ordenances fiscals es van aprovar amb els 12 vots favorables de l’Equip de Govern (ERC i PSC), 8 vots en contra (Fem Masnou, JxCAT-Units i Cs) i 1 abstenció (CUP). Val la pena precisar que, en ser la normativa que regula bona part dels ingressos de l’Ajuntament, cal tenir-les definides a l’octubre perquè siguin vigents l’1 de gener. Això també és convenient perquè es preveu dur al Ple del novembre el pressupost municipal de l’any que ve. De fet, ja en la sessió d’ahir es va donar compte del decret de fixació de les línies fonamentals del pressupost.
L’alcalde, que ostenta directament les funcions d’Hisenda, va precisar que la taxa de recollida de residus comercials queda congelada; és a dir, que els imports que es pagaran l’any que ve són els mateixos que enguany. Això atura les pujades graduals previstes i que ja fa dos anys que s’aplicaven (un 20 % el 2021 i un altre 20 % el 2022), “perquè, segons l’estudi que s'havia fet, s’havia d’anivellar aquesta taxa, que estava per sota de la que tocaria, amb la de la recollida de residus domèstics, que estava per sobre”. “Es va rebaixar la domèstica i es va programar un augment progressiu de la comercial”, recordava Oliveras.
Amadeu Quintana, regidor de Fem Masnou, va sustentar el vot en contra del seu grup, “sobretot per les maneres de fer de l’Equip de Govern”, a qui va acusar de manca de diàleg amb els grups de l’oposició: “Proposen les ordenances fiscals de manera autàrquica, defugint l’acord i aplicant el rodet de la majoria absoluta dels seus 12 regidors i regidores”. “Els convidem, un cop més, a debatre i discutir idees per tenir un model de poble fiscalment just”, afegia. I és que, per a Quintana, les ordenances fiscals que es van aprovar ahir “són continuistes, aprofundeixen en un sistema basat en bonificacions, cosa que implica que qui més té més es pot bonificar, i apliquen mesures merament cosmètiques”. En contrast, va dir que “si s’hagués pogut arribar a acords amb Fem Masnou, s’hauria optat per unes ordenances fiscals que inclourien la tarifació social en les taxes i els preus públics”.
“La tarifació social ja és vigent en els àmbits en què es pot aplicar, com a les escoles bressol; en d'altres no és legalment possible”, va respondre Oliveras. “Avui només proposem petites modificacions tècniques, perquè en el context actual creiem que el que toca és la congelació de les taxes i els impostos”. L’alcalde es referia a l’actual crisi inflacionista, provocada per l’increment del preu de l’energia i la guerra d’Ucraïna, entre d'altres factors. Aquest mateix context va servir a Romà López, portaveu de JxCAT-Units, per esgrimir un argument contrari: “Atesa la pujada salvatge de l’IPC i la situació per la qual estan passant les famílies, ens sembla inconcebible portar una modificació d’ordenances fiscals que no impliqui, com a mínim, una baixada dels impostos que es van apujar fa un any”.
Abans de votar la proposta d’ordenances fiscals, es van debatre i rebutjar tres esmenes proposades per Cs, que, en conjunt, haurien suposat “una rebaixa de la pressió fiscal per als nostres ciutadans”, en paraules del portaveu del grup, Frans Avilés. En concret, les seves esmenes proposaven ampliar les bonificacions que s’apliquen en l’impost de béns immobles (IBI) i en l’impost per l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (conegut com a plusvàlua), així com rebaixar un 10 % l’impost als vehicles de tracció mecànica, en tots els trams. Avançant-se a la resposta de l’Equip de Govern, Avilés va negar que aquestes rebaixes posin en risc el finançament dels serveis que presta l’Ajuntament, i preveia “ingressos extra provinents de l’Estat, una aportació que es veurà sensiblement augmentada quan es liquidin aquests exercicis, perquè, gràcies a la inflació desbocada, l’Estat està recaptant més impostos que mai, al voltant d’uns 30 mil milions més els anys 2022 i 2023”.
“Rebutjarem les seves esmenes perquè tindrien conseqüències econòmiques inassumibles per a l’Ajuntament i perquè tampoc no tindrien una incidència real per a la majoria dels masnovins i les masnovines; afavoririen determinats sectors, que no són precisament els més desfavorits”, va respondre-li l’alcalde, que va megar la previsió d’Avilés sobre el futur augment de les aportacions de l’Estat i va afirmar que “l’Ajuntament no anirà sobrat”. “L’Estat també pren decisions que recauen sobre l’Ajuntament, com l’augment de l’1,5 % dels salaris dels treballadors municipals, que hem d’aplicar aquest any i el que ve”. “Això no és cap broma. Suposa un increment significatiu, d’uns 800.000 euros, en la despesa del capítol 1 del pressupost”, va quantificar.
Oliveras sí que es va mostrar obert a “estudiar i incorporar més endavant” una de les bonificacions que Cs pretenia introduir. “Afegiríem —proposava Avilés— una nova bonificació del 75 % sobre l’IBI d’aquells habitatges que es destinin a lloguer amb renda limitada, per tal d’incentivar que els propietaris lloguin immobles, a través de l’Ajuntament o altres administracions, que ara estan tancats o en desús, i contribuir així a suplir la carència que hi ha en l'oferta d’habitatges de lloguer”. L’alcalde va precisar que s’està estudiant aquesta mesura amb la intenció “d’incorporar-la més endavant”.
En qualsevol cas, totes les esmenes de Cs van ser rebutjades al Ple d’ahir. A petició de JxCAT-Units, es van votar en dos blocs. Les relatives a l’IBI i a l’impost dels vehicles es van rebutjar amb els 12 vots en contra de l’Equip de Govern (ERC i PSC), 5 vots a favor (JxCAT-Units i Cs) i 4 abstencions (Fem Masnou i CUP). La que afectava la plusvàlua es va rebutjar també amb els 12 vots contraris de l’Equip de Govern, 2 vots a favor (Cs) i 7 abstencions (Fem Masnou, JxCAT-Units i CUP).
Entre altres punts, en la sessió plenària d’ahir també es va aprovar de forma definitiva el nou Reglament orgànic municipal (ROM), que estableix, entre altres disposicions, les normes que regeixen el funcionament del Ple municipal. Sobre la base del text aprovat inicialment el 16 de juny d’enguany, ahir es van incorporar part de les al·legacions presentades i es van desestimar la resta. El text definitiu es va aprovar amb 16 vots a favor (ERC, Fem Masnou, PSC i CUP), 2 vots en contra (Cs) i 3 abstencions (JxCAT-Units)
L’alcalde es va referir al procés per modificar el ROM, en què s’han incorporat aportacions rellevants presentades pels grups municipals i d’altres provinents d’organismes com l’Oficina Antifrau de Catalunya. Aquestes últimes, relatives a qüestions com la publicitat i l’accessibilitat de la informació i a les funcions de control, entre d'altres. A banda, alguns dels canvis més significatius tenen a veure amb la tramitació de les propostes sobre els pressupostos municipals, les ordenances i les mocions i declaracions institucionals. En aquest últim cas, per exemple, no s’admetran esmenes que prèviament el ponent no hagi acceptat, de manera que s’evita que s’acabi aprovant un text contradictori amb l’esperit inicial de qui el promogui.
En general, els portaveus es van mostrar satisfets amb el procés que s’ha seguit fins a l’aprovació final del nou ROM. La veu discordant va ser la de Frans Avilés, de Cs, que va anunciar que impugnaran “per la via judicial” que s’hagi rebutjat l’al·legació amb la qual demanaven “utilitzar el castellà en totes les actuacions i comunicacions, atorgant idèntic estatus al castellà i al català”. L’alcalde va explicar que “fa anys que vam arribar a un consens, que és important mantenir i que vam regular, envers el fet que el català sigui la llengua pròpia de l’Ajuntament”. En aquest sentit, l’informe de la secretaria del consistori, que proposava desestimar aquesta al·legació, addueix que la Llei de política lingüística de Catalunya estableix “el català com a llengua que s'ha utilitzar normalment a les corporacions públiques locals [...], sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a presentar documents, a manifestar-se i a rebre notificacions en castellà si és la seva voluntat”.
Com és habitual, mitja hora abans de l’inici del Ple es va celebrar l’Audiència pública prèvia per tal que la ciutadania pugui plantejar dubtes, queixes o propostes als regidors i regidores. En aquesta ocasió, va prendre la paraula un ciutadà, en nom de l’Associació de Veïns de Ciutat Vila Jardí i Santa Madrona, segons va dir. Va demanar que es podessin i es mantinguessin correctament els arbres que hi ha a l’anomenat parc dels Vivers.
Li va respondre Sílvia Folch, primera tinenta d’Alcaldia i regidora de Manteniment i Paisatge, per concretar-li que aquest parc sí que s’inclou en el circuit habitual de manteniment dels parcs i jardins, si bé va avançar que demanaria a l’equip tècnic que inspeccionés aquests arbres per veure si efectivament cal podar-los o fer-los algun tractament. Va aprofitar per explicar que cada any es fa una campanya d’esporga de l’arbrat del municipi, a la tardor i l’hivern, però que no s’actua sempre sobre tots els arbres, ja que esporgar-los excessivament podria perjudicar-los.
El mateix veí va fer una altra petició. Va dir que seria adequat que s’informés a tots els comerciants que poden lliurar tiquets a la seva clientela per gaudir d’una hora gratuïta als pàrquings soterrats del Mercat Municipal i de la plaça Nova de les Dones del Tèxtil. La resposta la va donar Albert Alfaro, regidor de Mobilitat. Va precisar que, des del gener d’enguany, els aparcaments els gestiona l’empresa municipal SUMEM SL i que els comerciants que vulguin oferir una hora de pàrquing gratuït han d’adreçar-s’hi per fer el tràmit. També va afirmar que demanarà a SUMEM que els informi de manera activa sobre aquesta possibilitat.
Just abans de finalitzar el Ple, es va donar la paraula a un altre veí que havia demanat intervenir a l’Audiència pública prèvia al Ple, però que no va ser-hi a temps perquè se'l va informar erròniament sobre l’hora d’inici de l’audiència. Va efectuar una bateria de preguntes sobre dades econòmiques de SUMEM, el seu funcionament i els encàrrecs que li fa i li farà l’Ajuntament. També va demanar quant costava a l’Ajuntament la gestió dels aparcaments públics quan els gestionava una empresa externa, Saba Infraestructuras SA. A més, va demanar quina era la despesa de la prova pilot d’estacionament regulat en zona verda que s’ha implantat al barri d’Ocata i part del centre del municipi des de finals de setembre. L’alcalde va dir-li que se li respondrien totes les preguntes de manera detallada, i el va convocar a una eventual reunió si fos necessària. Va aprofitar, a més, per agrair la seva paciència i per demanar disculpes per l’error d'haver-lo convocat a l’audiència pública una hora tard.
1. Aprovació, si escau, de l'esborrany de l'acta del Ple ordinari del 22 de setembre de 2022.
S’aprova.
2. Informacions i comunicacions de l'Alcaldia.
3. Donar compte dels decrets d'Alcaldia.
4. Donar compte del Decret de fixació de les línies fonamentals del pressupost 2023 de l’Ajuntament del Masnou.
5. Donar compte de l'informe rebut de la Sindicatura de Comptes de Catalunya relatiu al Compte General de les entitats locals de l'any 2020.
6. Modificació de les ordenances fiscals reguladores dels impostos i taxes per a l'any 2023.
S’aprova, amb 12 vots a favor (ERC i PSC), 8 en contra (Fem Masnou, JxCAT-Units i Cs) i 1 abstenció (CUP).
7. Aprovació definitiva del Reglament orgànic municipal (ROM).
S’aprova, amb 16 vots a favor (ERC, Fem Masnou, PSC i CUP), 2 en contra (Cs) i 3 abstencions (JxCAT-Units)
8. Aprovació de la delimitació entre els termes municipals del Masnou i Teià.
S’aprova, amb 17 vots a favor (ERC, PSC, JxCAT-Units i Cs) i 4 abstencions (Fem Masnou i CUP).
9. Nomenament del jutge de pau substitut.
S’aprova per unanimitat.
10. Primera pròrroga del contracte de serveis de recollida de residus, neteja viària, passeig Marítim i platges.
S’aprova, amb 14 vots a favor (ERC, PSC i Cs), 6 en contra (Fem Masnou i JxCAT-Units) i 1 abstenció (CUP).
11. Autorització de la pròrroga de la delegació de competències de la Deixalleria de la Mancomunitat d’Alella, el Masnou i Teià a favor del Consell Comarcal del Maresme (CCM) per l’exercici 2023.
S’aprova, amb 14 vots a favor (ERC, PSC i Cs) i 7 abstencions (Fem Masnou, JxCAT-Units i CUP).
12. Aprovació inicial del III Pla municipal de prevenció i atenció a les conductes addictives del Masnou 2022-2026.
S’aprova, amb 17 vots a favor (ERC, PSC, JxCAT-Units i Cs) i 4 abstencions (Fem Masnou i CUP).
Proposta introduïda d’urgència
Aprovació inicial de l'expedient número 16/2022 de modificació de crèdit, sota la modalitat de suplement de crèdit i finançat amb baixa.
S’aprova, amb 12 vots a favor (ERC i PSC) i 9 en contra (Fem Masnou, JxCAT-Units, Cs i CUP).
Prèviament, es va votar la inclusió d’aquest punt en l’ordre del dia del Ple per la via d’urgència. Es va aprovar amb 11 vots a favor (ERC i PSC) i 9 vots en contra. En el moment de fer aquesta votació es trobava absent una regidora del PSC.
13. Contesta de l'Equip de Govern als precs i les preguntes de la sessió anterior.
14. Precs i preguntes adreçats a l'Equip de Govern.
15. Moció presentada per la CUP per establir uns principis d'actuació davant alguns desnonaments al municipi.
Es rebutja, amb 14 vots en contra (ERC, PSC i Cs), 4 vots a favor (Fem Masnou i CUP) i 3 abstencions (JxCAT-Units).
16. Declaració institucional presentada per ERC i el PSC en suport a les dones iranianes.
S’aprova per unanimitat.
17. Declaració institucional de Cs en què se sol·licita que la Generalitat de Catalunya financi en la seva totalitat les places públiques d’escola bressol del Masnou.
Es rebutja, amb 13 vots en contra (ERC, PSC i CUP), 5 vots a favor (Fem Masnou i Cs) i 3 abstencions (JxCAT-Units).