El Masnou es dota d'un Pla local de joventut per als propers quatre anys

Última revisió 23-04-2021 17:59
23/04/2021

El Ple d'abril també aprova els estatuts de la nova societat mercantil local

El Ple del 22 d’abril va aprovar, inicialment, el Pla local de joventut per al període 2021-2024, una eina que defineix les línies d'actuació dels propers quatre anys per desenvolupar polítiques de joventut al municipi. El document es va validar amb els vots a favor de l’Equip de Govern (ERC i PSC, 12 vots), en contra de la CUP (1 vot), i les abstencions de Fem Masnou (3 vots), JxCAT-Units (3 vots) i Cs (2 vots). Les bases d’aquest Pla han estat la diagnosi, el disseny, la implementació i l’avaluació, i el regidor de Cicles de Vida, Sergio González, va qualificar el resultat de “realista, transversal i amb voluntat de millorar la qualitat de vida del col·lectiu jove del Masnou”.

L’elaboració del Pla, de 225 pàgines, s’ha fet a partir d’una diagnosi en què han participat professionals de diferents àrees de l’Ajuntament, representants polítics i, com no podia ser de cap altra manera, els i les joves del municipi. A partir de l’anàlisi de dades qualitatives obtingudes en sessions de treball i enquestes a aquests col·lectius, “s’ha elaborat una pla ambiciós, sostingut per tots els departaments del consistori, que, de forma transversal, dins les seves accions, també inclouen les persones joves”. Així ho va explicar el regidor, que va afegir que “els seus eixos principals de treball són: l’acompanyament i el creixement integral de les persones joves, per augmentar el seu grau d’autonomia i facilitar-los el camí cap a l’emancipació; la transformació social, per garantir la cohesió i el dret social per assolir una millora de la qualitat de vida de les persones joves del municipi; i la promoció d’un altre tipus d’oci, facilitant l’accés a la cultura per potenciar l’esperit crític”. Com també va confirmar l’edil, per a la seva elaboració s’ha tingut en compte el Pla nacional de joventut de Catalunya.

González va explicar les principals conclusions extretes de la diagnosi: “En l’àmbit de l’esport, els i les joves fan molt ús d’equipaments esportius del Masnou i la pràctica de l’esport ha d’esdevenir una eina per adquirir valors, hàbits saludables i habilitats físiques. En l’àmbit de la cohesió social, hi ha un interès de formació sobre igualtat i la no discriminació i la voluntat de realitzar activitats de foment de la cohesió social. En l’àmbit de la comunicació, cal adaptar la comunicació municipal a les formes de comunicació de les persones joves. Pel que fa a Ca n’Humet, els i les joves estan plenament d’acord que aquest espai ha d’esdevenir l’espai de referència de les persones, entitats i col·lectius joves, una transformació que ja ha començat dotant l’espai de recursos demanats pels i les joves i reformant-lo. Quant a la cultura i l’oci, es detecta la necessitat de més programació jove, així com d’altres necessitats relacionades amb l’habitatge, la salut, l’ocupació i la formació”. En total, el document recull 13 programes, 23 objectius estratègics i 73 accions.

Les opinions negatives sobre aquest Pla no van trigar a arribar després de les explicacions de l’Equip de Govern. “Ja fa anys que les polítiques de joventut del consistori són un fracàs, es fan plans, se’n compleix un 35% i se’n fa un altre”, va dir Fèlix Clemente (CUP). “El fracàs sembla garantit, perquè el plantejament és molt semblant al que s’ha seguit fins ara: una diagnosi en què no es valora el que ha funcionat i el que no i on es parteix d’una anàlisi en la qual la participació és propera a nul·la [...]. Necessitem un pla de joventut, però el que es presenta avui és una continuació maquillada del que ja hi havia”, va afegir.

La formació de JxCat-Units proposava una memòria avaluativa de l’anterior Pla de forma exhaustiva i una taula de seguiment amb tots els membres del partits. Iván Ollè va criticar el document que, al seu parer, incloïa fitxes per omplir, gens específiques i sense un pressupost definit.

“En qualsevol pla sectorial sempre hi ha aspectes en què podem coincidir i també pensem que és bo que n’hi hagi un encara que sigui per constatar que un govern darrere l’altre incomplex els plans de joventut aprovats.” Isa Redaño (Fem Masnou) va parlar de fer “un canvi de concepció i de compromís de la classe política amb allò que s’aprova”. La regidora va fer referència al poc grau de compliment dels diferents plans i a l’ocupació simbòlica de l’equipament Ca n’Humet, l’any 2011, perquè el govern d’aleshores escoltés els incompliments del Pla de joventut anterior.

El regidor de Cicles de Vida va rebatre les opinions negatives donant a conèixer la manca o l’escassa participació dels grups de l’oposició en l’elaboració del Pla, si bé va veure amb bons ulls moltes de les propostes que havia fet el partit de JxCAT-Units, malgrat que havien arribat a mans del Govern just la nit anterior al Ple.

Després de la seva aprovació, aquest document se sotmet a informació pública per un termini de trenta dies hàbils, perquè les persones interessades puguin examinar l’expedient i presentar les reclamacions i les al·legacions que creguin convenients. Si no es produeixen, aquesta resolució esdevindrà automàticament definitiva sense necessitat de nou acord plenari.

Al Ple també van prosperar dues propostes relacionades amb el col·lectiu jove del Masnou. D’una banda, es va aprovar inicialment del Reglament d'ús del parc de patinatge i BMX amb els vots favorables de l’Equip de Govern (ERC i PSC, 12 vots) i Cs (2 vots), i les abstencions de Fem Masnou (3 vots), JxCAT-Units (3 vots) i la CUP (1 vot). De l’altra, el conveni de la 17a edició del Concurs de Música Jove del Maresme amb els ajuntaments de Cabrils, Montgat, Vilassar de Mar, Tiana i el Masnou, que va ser aprovat amb el vot favorable de tots els grups municipals a excepció de la CUP (1 vot), que es va abstenir.

Nova empresa per realitzar serveis públics urbans

La primera empresa pública local es dirà SUMEM, SL (Serveis Urbans del Masnou Empresa Municipal) i prestarà serveis públics urbans relacionats amb la mobilitat urbana, el manteniment de vies públiques, els serveis de benestar comunitari i el medi ambient, així com la gestió i el manteniment d’equipaments municipals. Al Ple de l’abril se’n van aprovar definitivament els estatuts, es va constituir la societat mercantil local i se’n va nomenar el Consell d’Administració. Tant els estatuts pels quals es regirà l’esmentada societat com la decisió dels membres del Consell d'Administració no van estar exempts de polèmica.  

Pel que fa als estatuts, el regidor d'Impuls dels Serveis Públics, Ernest Suñé, va esmentar la incorporació de dues esmenes proposades per la CUP: la primera relativa a la forma d’elecció de les persones representants del Consell de la Vila i, la segona, a la destinació del romanent. Amb tot, la CUP va mostrar les seves discrepàncies amb els estatuts, perquè no incorporaven aspectes cabdals assenyalats per la seva formació, com la reinversió dels beneficis de l’empresa i, sobretot, la creació d’un observatori públic dels serveis municipals. “Interpretem que no es vol perdre el control polític i això va en detriment de la fiscalització per part del poble i de la transparència”, va dir. JxCAT-Units també es va mostrar en desacord amb els estatuts, perquè, segons va dir el seu portaveu, Romà López, “han comportat la constitució d’un Consell d’Administració subjectiu i controlat pel Govern”. El punt va ser aprovat amb els vots a favor de l’Equip de Govern (12 vots), Cs (2 vots) i la CUP (1 vot) i les abstencions de Fem Masnou (3 vots) i JxCAT-Units (3 vots).

El regidor d'Impuls dels Serveis Públics va referir-se a la nova empresa municipal com “un projecte ambiciós que neix amb la voluntat d’estendre la seva proposta a molts àmbits econòmics, amb una visió agosarada, innovadora i d’ampli espectre”. Suñé va oferir explicacions sobre el procés de l’elecció dels membres del Consell d’Administració. “SUMEM està composta per la Junta General (és a dir, el Ple) i el Consell d’Administració (9 persones designades del Govern).” Va explicar que l’Equip de Govern havia suggerit als grups municipals que aportessin noms de persones que podien cobrir aquests llocs i el resultat va ser que hi havia més persones que llocs per cobrir. A partir d’aquí “vam estimar criteris com l’oportunitat, el coneixement de l’administració i l’empresa privada, la paritat i la diversitat”.

Candela Calle Rodríguez, Carme Fernández i Saltor, Sílvia Folch i Sánchez, Manel Freixa Cortacans, Sílvia Gasca Bonafont, Arnau González Juncà, Artur Gual i Castellana, Jordi Matas i Claramunt, i Ernest Suñé Nicolás són els 9 membres designats del Consell d'Administració. Suñé es va mostrar satisfet amb les persones escollides “altament qualificades i que tenen responsabilitat a l’empresa pública o privada”, però el seu nomenament va comptar amb els vots favorables de l’Equip de Govern i els contraris de tota l’oposició. L’oposició va ser molt crítica, però no amb les persones finalment escollides, la vàlua de les quals va deixar palesa, sinó pel procediment d’elecció, que també va centrar part del debat de la sessió.

El portaveu de la CUP va parlar de l’aplicació d’una quota de persones a través de les quals puguin tenir un control polític “i la quota queda amb tres persones proposades per ERC, dues pel PSC, una per Fem Masnou i una per la CUP”. Per tant, va dir, “no validarem una proposta que està viciada des de l’inici amb uns criteris que no tenen gens d’objectivitat”.

Excusatio non petita accusatio manifesta (disculpa no demanada culpa manifesta)”, va dir Frans Avilés, de Cs. En referència a l’explicació del regidor, “ha dedicat més temps a justificar el motiu de les seves eleccions que no a la defensa del punt de l’ordre del dia i això ens fa pensar que les coses no s’han fet bé”. De nou aquest partit també va manifestar els “dubtes raonables de si estem en una tria de millors perfils o amb interessos partidistes o personals”.

Romà López (JxCAT-Units) va ser taxatiu amb el procés “ha estat una pantomima i no s’ha comptat amb l’oposició de forma adequada”. Va assegurar sentir-se enganyat “perquè el procés no ha anat com es va anunciar a la comissió”. També va criticar el Govern per no haver-se posat en contacte amb les persones no seleccionades ni, tampoc, amb els proposants: “Ha estat una manipulació flagrant i d’exercici de força per al control absolut de l’empresa pública.”

“Després de dos anys de treball hauria estat fàcil trobar un conjunt de criteris”, va dir Amadeu Quintana (Fem Masnou). “No entenem aquesta manca de voluntat per arribar a un consens amb la desconfiança que genera escollir persones i, després, explicar-ne els criteris de selecció”. Quintana també va referir-se a la manca de voluntat per part del Govern a l’hora de millorar la participació del Consell de la Vila “que no ajuda a tenir un criteri favorable envers els mecanismes utilitzats”.

Ernest Suñé va voler tancar el debat de l’oposició afegint que estava en desacord amb les “afirmacions gratuïtes de més d’una de les persones que han intervingut per desdibuixar la proposta”. I va afegir que “les persones escollides estan altament qualificades i donaran compliment a les necessitats de l’empresa”.

Altres punts de l’ordre del dia:

  • Es va donar compte dels decrets d'Alcaldia.
  • Es va donar compte del decret pel qual s’aprova el marc pressupostari 2022-2024 per trametre a través de l’Oficina Virtual de les Entitats Locals del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, en compliment de l’article 6 de l’Ordre HAP 2105/2012, d’1 d’octubre.
  • Aprovació inicial de la modificació de diverses cartes de serveis. Es va aprovar amb els vots de l’Equip de Govern (ERC i PSC, 12 vots) i Cs (2 vots), i les abstencions de Fem Masnou (3 vots), JxCAT-Units (3 vots) i la CUP (1 vot).
  • Modificació el contracte de la gestió indirecta, mitjançant concessió, de les escoles bressol municipals Sol Solet (LIC 1/2014 Lot 1) i La Barqueta (LIC 1/2014 Lot 2) en el marc de la pandèmia per la COVID-19. Es va aprovar amb els vots de l’Equip de Govern (ERC i PSC, 12 vots), JxCAT-Units (3 vots) i Cs (2 vots), en contra de la CUP (1 vot) i l’abstenció de Fem Masnou (3 vots).
  • Resolució de les al·legacions presentades i aprovació definitiva de la modificació de l'Ordenança reguladora de les terrasses d'establiments de restauració i assimilats als espais públics. Es va aprovar amb els vots de l’Equip de Govern (ERC i PSC, 12 vots) i Cs (2 vots), i les abstencions de Fem Masnou (3 vots), JxCAT-Units (3 vots) i la CUP (1 vot).

Declaracions institucionals

  • Declaració institucional presentada pels grups municipals d'ERC-AM i PSC-CP pel reconeixement públic del dol perinatal, gestacional i neonatal. Aprovada per unanimitat.
  • Declaració institucional presentada pel Grup Municipal del PSC-CP per instar el Govern a un nou gran Pacte de la Sanitat Pública catalana. Aprovada amb els vots del PSC (3 vots), ERC (9 vots), JxCAT-Units (3 vots) i Cs (2 vots), l’abstenció de Fem Masnou (3 vots) i el vot en contra de la CUP (1 vot).
  • Declaració institucional d’urgència presentada pels grups municipals d'ERC-AM i JxCAT-Units de suport a l’amnistia. Aprovada amb els vots d’ERC (9 vots), JxCAT-Units (3 vots), Fem Masnou (3 vots) i la CUP (1 vot), i el vot en contra del PSC (3 vots) i Cs (2 vots).

La Comunitat de propietaris del Bellresguard participa en l’audiència pública

A l’audiència pública que va tenir lloc mitja hora abans del Ple, es va llegir una petició de la Comunitat de propietaris del Bellresguard. A més d’exposar que havien presentat al·legacions a la modificació del Pla general d'ordenació urbanística del Masnou en el sector de Can Bernades, van demanar l’ajornament de l’aprovació provisional de la modificació, prevista per al proper Ple de maig. El regidor d’Urbanisme, Ricard Plana, va accedir a la petició i va dir que “la voluntat del Govern és la del diàleg per arribar a un consens entre tothom”.

 

Captura de pantallla de la sessió telemàtica del Ple d'abril
Captura de pantallla de la sessió telemàtica del Ple d'abril