Menú
El Masnou compta amb un Pla local d’habitatge (PLH), que defineix les polítiques municipals en aquest àmbit fins al 2025. Així ho va aprovar inicialment el Ple del 19 de novembre amb els vots a favor d’ERC (9 vots), PSC (3 vots) i Cs (2 vots); les abstencions de JxCAT-Units (3 vots) i Fem Masnou (3 vots), i la negativa de la CUP (1 vot). Com va explicar el regidor d’Habitatge, Albert Alfaro, el document —que va néixer a finals de 2018 a partir d’una col·laboració de l’Ajuntament del Masnou amb la Diputació de Barcelona— recull accions que ja s’estaven portant a terme; d’altres de nova i recent creació, i, també, un catàleg de noves propostes i accions per desenvolupar. “Creiem que és un instrument potent i necessari per tal de tenir un full de ruta per donar respostes i actuacions per millorar la qualitat del parc d’habitatge del Masnou i l’accés i el manteniment de l’habitatge habitual”, va explicar.
“Sabem que el problema de l’habitatge no el podrem solucionar de forma completa des d’un àmbit municipal, però el que sí que podem fer és utilitzar les diferents eines i les diferents normatives per impulsar projectes i accions que facilitin l’accés i el manteniment de l’habitatge habitual des del municipi del Masnou”. Conscient de la dificultat d’accés i de manteniment de l’habitatge habitual que afecta de manera general i transversal la majoria de la població, Alfaro va posar l’accent en l’ús social de l’habitatge i va explicar que una de les mesures que inclou el PLH és la creació d’un cens d’habitatges buits i l’execució sancionadora en cas d’utilització anòmala de l’habitatge. “Més que mai, hem de tenir els instruments necessaris per poder fer polítiques socials i polítiques d’habitatge”, va dir, per instar “les administracions supramunicipals que ofereixin marcs d’actuació i normatives que facin possible polítiques d’habitatge transformadores”.
Durant la presentació del Pla, Alfaro també va fer un repàs de les accions que s’estan portant a terme en matèria d’habitatge. El pròxim any es començaran a construir 108 habitatges de protecció oficial a l’espai de l’antiga Caserna i a la plaça Nova de les Dones del Tèxtil, fruit d’una col·laboració i un conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest 2020, s’ha iniciat la construcció de 36 habitatges per a gent gran del Masnou, promoguda amb l’Incasol i fruit d’un conveni que feia molts anys que estava paralitzat. També, s’han iniciat modificacions de plantejament per tal de mobilitzar nou sòl per a habitatges de protecció oficial (uns 133 habitatges nous que es podran construir si es compta amb els planejaments d’Almeria, Pau Casals i Montevideo, la Colomina i Can Montals). Amb aquestes previsions, Alfaro va donar un seguit de xifres. “Dels 110 habitatges de protecció oficial que hi ha actualment, que representen 1% del parc total d’habitatges, es passaria a 255 a finals de l’any 2022, que representaria el 2,6%”. “Si s’afegeix els que actualment tenen el planejament aprovat o en tràmit, la xifra ascendiria a 388 habitatges protegits, un 4% del total d’habitatges del municipi”, va explicar.
Però no només s’han impulsat noves construccions d’habitatge de protecció oficial. Alfaro va parlar d’ un servei d’assessorament jurídic específic en matèria d’habitatge, de les subvencions a l’IBI i de la creació de noves línies d’ajuts o la regulació dels habitatges d’ús turístic, qüestió en què “s’ha treballat per poder tirar endavant una regulació i una ordenança d’aquesta tipologia d’activitat”, va argumentar.
A part de totes les actuacions que s’estaven realitzant, el Pla local d’habitatge en presenta de noves: des de la creació de noves figures de coordinació interna, dins de l’Ajuntament, i també entre administracions, per millorar l’eficàcia i el seguiment de les actuacions en matèria d’habitatge des d’un punt de vista transversal, fins a la creació de nous mecanismes de participació ciutadana o l’impuls d’actuacions com cooperatives d’habitatge en sòl públic, projectes de masoveria urbana i projectes d’habitatge de convivència intergeneracional.
En el torn de les explicacions de vot, Fèlix Clemente, en nom del seu partit (CUP), va qualificar aquest Pla com “el primer gra de sorra [...]. Ens semblen coses molt mínimes que no acaben de respondre a la visió que nosaltres defensem”. Tot i que la proposta portava incloses esmenes d’aquest grup (relacionades amb l’habitatge d’emergència social i l’empadronament), Clemente i el seu partit van considerar que “no hauríem d’invertir en construcció, s’hauria d’optar per la via de recuperar el parc públic habitatge cap a un habitatge de lloguer social”.
Mantenir el model de poble i que els masnovins i masnovines tinguin preferència en l’accés a l’habitatge de protecció oficial eren dues de les prioritats del grup de JxCat-Units. La proposta aprovada incorporava esmenes en relació amb aquests temes, com no modificar el planejament al nucli antic o l’establiment d’un mínim d’antiguitat d’empadronament per accedir a les promocions d’habitatge social. Amb tot, el seu portaveu, Romà López, va dir que “és una Pla que té poca credibilitat, des del moment que no són coherents els pressupostos que atorga el Pla a cada actuació amb els pressupostos municipals per al 2021”. Partides com la comunicació o la destinada a estudis i diagnosis “es veuen rebaixades, quan seria interessant que seguissin augmentat”.
Enmig de l’explicació de vot, López va carregar contra el batlle, com a actual responsable d’Hisenda: “Al nou pressupost s’ha cuidat de reservar gairebé 84.000 euros a cobrir sous d’una entrada al Govern d’un altre grup municipal [...]. La prioritat de l’alcalde no és desenvolupar el PLH, és tenir la majoria absoluta”.
Per al·lusions, l’alcalde, Jaume Oliveras, va reblar al portaveu de JxCat-Units que “desconeix com funciona un pressupost municipal i com s’aplica un PLH, en què bona part de les necessitats econòmiques no venen pel pressupost municipal, sinó per la capacitat de l’Ajuntament per establir aliances amb les administracions que fan les inversions en la construcció de l’habitatge públic.
Tant la formació del PSC com la de Cs es van mostrar satisfets per la feina feta. La regidora socialista, Maria Llarás, en el seu torn d’explicació de vot, va mostrar la satisfacció del partit per veure “el fruit de la feina realitzada”. Llarás va incidir en “la necessitat que teníem com a municipi de tenir un PLH que fos vigent i adient al moment que vivim”. Per la seva part, Frans Avilés va remarcar que s’havia fet “una feina tècnica molt important, que potser és l’eina que tots hauríem desitjat tenir abans que els problemes sobre l’habitatge fossin tan palmaris”.
“Correcte, però poc ambiciós”. Així va qualificar Isa Redaño, regidora de FEM Masnou, el PLH. “Una vegada retirades les mesures que suposaven un perill per al model de poble”, la manca de concreció pressupostària va ser la principal crítica de la formació FEM Masnou. En paraules de Redaño, “al pressupost del 2021 poca cosa hi veiem dotada sobre aquest Pla [...]. Instem el regidor d’Habitatge a aconseguir més pressupost, especialment en matèria d’inspecció”.
Per tancar el debat, sobre la concreció o inconcreció pressupostària, Albert Alfaro va aclarir que “hi ha partides pressupostàries vinculades a coses que s’estan portant a terme, però, d’altres, com que són de nova creació, no s’especifiquen o s’especifica que ja es dotarà de forma pressupostària quan s’estudiïn i s’apliquin de forma calendaritzada”.
Alfaro va agrair les aportacions dels diferents grups municipals i, sobretot, per haver generat debats molt interessants en relació amb l’habitatge. “La transversalitat que busca aquest Pla dona un valor afegit que abans no teníem, una visió més global.”
L'expedient de contractació i dels plecs de clàusules particulars per a l’adjudicació de l’explotació, mitjançant concessió, per lots, dels serveis de temporada de la platja del terme municipal del Masnou per al període 2021-2025 es va retirar de l’ordre del dia.
Així ho va decidir l’alcalde després d’escoltar la petició de Fem Masnou, JxCat-Units i Cs. Els tres grups van presentar una esmena conjunta que demanava puntuar més a aquelles guinguetes que contractessin més hores al seu personal. Segons la regidora de FEM Masnou, Isa Redaño, aquesta mesura “és a favor de fomentar l’ocupació i limitar els possibles abusos laborals en contractació del personal de les guinguetes.”
La regidora de Medi Ambient, Cristina Ramos, va criticar l’esmena, que va arribar just dues hores abans del Ple i després de diversos mesos de treball i reunions amb tots els grups municipals “on no s’havia plantejat aquesta inquietud per part de cap dels grups”. A més “aquesta petició, que altera els plecs que s’havien d’aprovar al plenari, requereix d’un estudi tècnic previ.” Després de demanar disculpes pel retard en proposar-les, Frans Avilés (Cs), va dir que “això no hauria d’impedir-ne el debat (...) perquè les idees arriben quan arriben”. Romà López també es va afegir a la petició en la mateixa línia que Avilés.
Per no retardar el procés de licitació, l’alcalde va anunciar un ple extraordinari i urgent que tindrà lloc després del ple extraordinari de pressupostos anunciat pel 26 de novembre. “Evidentment, si el que proposen qüestiona els plecs i els altera, serà rebutjat pel govern”, va dir Oliveras.
Com ve sent habitual als darrers plens, que continuen celebrant-se de forma telemàtica, el de novembre també es preveia llarg per estar farcit de mocions i declaracions institucionals de temàtica variada. Una d’elles, presentada d’urgència per FEM Masnou i que demanava “ajornar, amb efectes immediats, la realització de proves i exàmens oficials relacionats amb processos selectius” va molestar especialment a Albert Alfaro, ara en qualitat de Regidor de Recursos Humans. “Més enllà de la normativa vigent, que permet la realització d’exàmens oficials i la mobilitat per a realitzar-los, (...) em preocupa molt que Fem Masnou posi en dubte els criteris tècnics i sanitaris amb els que treballa l’Ajuntament a l’hora de realitzar els processos selectius perquè es dona per suposat que no s’està treballant ni s’estan aplicant les mesures corresponents per evitar qualsevol tipus de contagi”. Després d’un tens debat, finalment la moció no va prosperar perquè hi van votar a favor els grups municipals de FEM (3 vots), JxCAT-Units(3 vots), Cs (2 vots) i CUP (1 vot) però, en contra els d’ERC (9 vots) i PSC (3 vots).
D’altres mocions que no van prosperar demanaven, per part de FEM Masnou i la CUP, la pacificació de la N-II. L’Equip de Govern va explicar l’escrit signat recentment entre els alcaldes del Masnou, Alella i Teià per reclamar que el pacte per la mobilitat al Maresme incorpori més actuacions
A través d’una declaració institucional presentada per Cs, que va ser aprovada i que demanava millorar la situació actual en els centres d'atenció primària del municipi, l’Equip de Govern també va donar a conèixer un nou servei adreçat a totes aquelles persones que hagin de fer tràmits administratius (no mèdics) amb els dos centres d’atenció primària (CAP) del municipi.
Tampoc va prosperar la demanda de, JxCAT-UNITS amb FEM Masnou per modificar el Reglament del Consell de la Vila.
Vegeu-ne totes les propostes i la seves corresponents votacions a continuació.
