Menú
Tertúlia conduïda per Maria Carme Roca
La crítica italiana ha definit aquest relat-diari com un petit clàssic contemporani. El fil conductor de la narració és l’èxode dels italians de Fiume, ciutat que el 1947 va passar a Croàcia, dins l'antiga Iugoslàvia. Marisa Madieri torna a trobar en la memòria els episodis tràgics i còmics que van marcar la seva infància, les persones amb qui va créixer -com la inoblidable àvia Quarantotto- i l'ambient del Silos de Trieste, «un paisatge vagament dantesc, un purgatori nocturn i boirós», on va viure amb altres refugiats fins que va ser adulta. A mesura que avança el relat, l'escriptura, precisa i subtil, revela una tensió entre la reapropiació del passat i la incertesa del futur, que desemboca en una actitud valenta i generosa davant la vida.
Marisa Madieri (Croàcia, 1938-Itàlia, 1996) va nàixer a Fiume durant l'època en què aquesta ciutat va formar part del Regne d'Itàlia, i la seva família es va refugiar a Trieste davant la derrota italiana a la Segona Guerra Mundial. Marisa Radieri va conrear l'escriptura literària, en una obra breu però que ha merescut atenció de la crítica i el públic. La seva obra més coneguda és Verd aigua (Verde acqua, Einaudi, 1987), una mena de diari en què feia memòria de la seva infància i adolescència, dins del qual té una presència central el record de l'èxode dels italians de Fiume i les regions veïnes. També va publicar alguns relats breus. Va estar casada amb l'escriptor i acadèmic Claudio Magris, amb el qual va tenir dos fills, Paolo i Francesco. Va morir víctima d'un càncer l'any 1996.