Menú
Homenatge a Lluís Companys en la reobertura dels jardins que duen el seu nom
Els actes van continuar el diumenge 13 d’octubre, al migdia. Prop d’un centenar de persones van participar en la inauguració de la remodelació dels jardins de Lluís Companys. L’acte es va centrar en l’homenatge al president de la Generalitat de Catalunya afusellat pel règim franquista, tenint en compte que els jardins duen el seu nom i la proximitat de l’aniversari de la seva execució, perpetrada el 15 d’octubre del 1940.
Els Trabucaires d’Ocata van donar el tret de sortida a l’acte, disparant diverses salves que recordaven els últims instants de vida d’un president escollit democràticament. Després, Marta Roig, presentadora de l’acte, va fer una breu referència històrica a l’espai que ocupen els jardins, un indret que antigament era agrícola, ja que estava situat als afores del nucli urbà. S’hi conserva “un testimoni emblemàtic”, en paraules de Roig: una barraca que en una altra època havia estat envoltada de vinyes, on es guardaven eines i s’aixoplugava la gent que treballava al camp.
Miquel Sitjar va narrar els anys més rellevants de la biografia de Lluís Companys. Ho va fer en quatre fragments, intercalats amb peces musicals dels compositors Mascagni, Toldrà, Beethoven i Grieg, interpretades per la Jove Orquestra de Cambra del Masnou. En cadascun dels fragments, Sitjar rememorava diverses etapes de la vida de Companys, com a advocat defensor de sindicalistes, militant catalanista, polític i president. Incloïa textos escrits pel mateix president i per la seva vídua, Carme Ballester, com un en què recordava com la Gestapo nazi, en col·laboració amb el règim franquista, havia detingut el seu marit quan el matrimoni estava exiliat a França i mentre aquest país es trobava ocupat per l’Alemanya nazi.
L’alcalde, Jaume Oliveras, va fer el parlament que tancava l’acte. Va començar parlant de la reobertura dels jardins i va expressar el desig que el veïnat utilitzi i gaudeixi d’aquest espai. La remodelació ha consistit en l’eliminació d’escorrenties i la millora de l’accessibilitat, entre d’altres millores. Va anunciar que en breu s’iniciarà una segona fase, per tal d’instal·lar-hi una guingueta i mobiliari urbà.
Va dedicar la resta del discurs al president Companys i, recordant la seva “mort tràgica” a mans “del règim criminal de Franco”, sense oblidar la figura de la seva segona esposa i vídua, Carme Ballester, que també va ser una “militant compromesa”, finalment reconeguda com a víctima del nazisme per la República Federal Alemanya. Va fer un paral·lelisme entre la repressió del franquisme i el moment actual, en què membres del govern català, activistes, polítics i altres persones, ja siguin independentistes, sobiranistes o funcionaris públics, s’enfronten a condemnes o causes judicials. “La repressió envers representants polítics catalans escollits democràticament és una constant en la nostra història”, va afirmar, tot animant la ciutadania a “afrontar amb dignitat, serenitat i fermesa” la sentència del procés.
L’acte que tancarà el cicle en record d’aquest esdeveniment històric serà la presentació del llibre La repressió al Masnou. 1939-1952, de Rosa Toran. Serà el 28 de novembre, a les 19 h, a l’Edifici Centre.
