Menú
">
La historiadora Glòria Campoy, guanyadora de la desena Beca de Recerca Local, ressegueix gairebé un segle d'història d'una entitat que va tenir un paper destacat en la vida econòmica i social del municipi
El Masnou és conegut per la seva tradició marinera, però durant bona part de la seva història l'agricultura també va ser un dels motors de l'economia local. Aquest passat, avui força desdibuixat pel creixement urbà, és el protagonista d'El Sindicat Agrícola del Masnou, el nou volum de la col·lecció La Roca de Xeix, que es va presentar ahir, 12 de novembre, a la Sala Joan Comellas de l'Edifici Centre. L'obra és fruit de la recerca de la historiadora Glòria Campoy, guanyadora de la desena Beca de Recerca Local del Masnou, i reconstrueix la trajectòria del Sindicat Agrícola, una institució fundada el 1918 que va acompanyar les transformacions econòmiques, polítiques i socials del municipi al llarg del segle XX.
L'alcalde, Jaume Oliveras, va obrir l'acte reivindicant la memòria pagesa del municipi: “Moltes vegades parlem sempre del passat mariner, però el passat agrícola també és molt important i ha estat una mica oblidat”, va assenyalar. L'autora del llibre ho va il·lustrar amb una anècdota: “quan vaig plantejar el projecte algú em va dir que no tindria recorregut perquè el Masnou era un poble mariner (...) però jo sabia que hi havia una documentació enorme i inèdita molt interessant”, va recordar.
Durant la seva intervenció, Campoy va projectar un vídeo de creació pròpia que, a través d'una història d'amor entre una sirena i un pagès, explicava de manera amena i original el passat agrícola del Masnou. Aquesta narració simbòlica va servir per acostar al públic una part de la història local en què el món mariner i el rural van conviure i contribuir a configurar la identitat del municipi.
Quan el Masnou també vivia de la terra
La investigació posa el focus en una faceta de la història local que sovint ha quedat en segon terme davant del protagonisme de la navegació i el comerç marítim. Malgrat les dimensions reduïdes del terme municipal, l'agricultura va tenir un pes considerable en l'economia masnovina, especialment fins a mitjan segle XX. El llibre ofereix una panoràmica de l'evolució dels conreus, des de la importància de la vinya i els tarongers durant el segle XIX fins a l'expansió de l'horta de regadiu, la patata primerenca i, posteriorment, la floricultura. També analitza la distribució de les terres i les formes de treball i de propietat que van caracteritzar el món rural masnoví.
Un dels episodis més rellevants és l'auge del conreu de la patata primerenca, destinada principalment a l'exportació. Durant les primeres dècades del segle XX, els pagesos masnovins van participar en un circuit comercial internacional que feia arribar les seves collites a mercats com el britànic, amb destinacions com Londres i Liverpool, i també a altres països europeus. En aquest context va néixer, l'any 1918, el Sindicat Agrícola del Masnou, impulsat per agricultors que van veure en l'organització col·lectiva una manera de defensar millor els seus interessos. L'entitat facilitava la compra conjunta de llavors i fertilitzants, coordinava la comercialització de les collites i permetia als productors accedir a mercats que haurien estat més difícils d'assolir individualment. Aquesta tasca va contribuir a consolidar una pagesia formada principalment per petits propietaris i explotacions familiars.
Una institució marcada pels canvis polítics
Més enllà de l'activitat agrícola, la recerca mostra com el Sindicat va reflectir els grans esdeveniments polítics del segle XX. Durant la Segona República i la Guerra Civil, les organitzacions agràries van adquirir noves funcions relacionades amb la regulació de la producció, l'abastiment d'aliments i les relacions laborals al camp. Amb la victòria franquista, l'entitat va passar a integrar-se en l'estructura sindical del règim, sota la denominació d'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. En aquesta etapa, va assumir tasques administratives, de control dels proveïments i de previsió social per als treballadors agrícoles. La recuperació de la democràcia va comportar una nova transformació de l'organització, que va passar a funcionar com a Cambra Agrària Local. L'any 1994, davant la perspectiva de desaparició de les cambres locals, un grup de pagesos va constituir la Fundació Agrària Privada, amb la voluntat de preservar el patrimoni de l'entitat.
La transformació d'un paisatge
La història del Sindicat també és la història de la progressiva desaparició de l'activitat agrícola al municipi. Al llarg de la segona meitat del segle XX, el creixement urbanístic, l'expansió d'altres sectors econòmics i la reducció de les terres de conreu van transformar profundament la fesomia del Masnou. Els agricultors que van continuar en actiu es van adaptar a les noves circumstàncies, amb una presència creixent de la floricultura i els productes d'horta, comercialitzats en mercats com el Born i Mercabarna. Tanmateix, la pèrdua progressiva de superfície agrícola va acabar comprometent la continuïtat de l'activitat i de les institucions que l'havien representada.
Al final de la presentació, Campoy va convidar a reflexionar sobre la transformació del paisatge agrícola del Masnou. L'autora va recordar que molts pagesos van acabar venent les seves terres, que posteriorment es van destinar a la construcció, però va reivindicar la necessitat de preservar el sector primari i reconèixer-ne la importància, tant des del punt de vista econòmic com social.
Col·lecció La Roca de Xeix
La publicació constitueix el número 34 de la col·lecció La Roca de Xeix, impulsada per l'Ajuntament del Masnou per difondre estudis sobre la història i el patrimoni local. És, a més, el segon treball de Glòria Campoy distingit amb la Beca de Recerca Local, després d'El Masnou, un oasi en temps de guerra per als refugiats. El llibre El Sindicat Agrícola del Masnou es pot consultar íntegrament en format digital i també se'n pot sol·licitar un exemplar a l'Arxiu Municipal del Masnou.
