Menú
Rosa Maria Andrés Blanch investigarà aquests elements extraordinaris del patrimoni masnoví per ampliar-ne el coneixement i conservar-los
“Les mines d’aigua del Masnou” és el projecte de recerca que es durà a terme mitjançant la 9a beca de recerca local, concedida per l’Ajuntament del Masnou i dotada amb 3.000 euros. La proposta, presentada per Rosa Maria Andrés Blanch, ha estat l’escollida pel jurat, després de valorar les set candidatures que es van presentar a la convocatòria.
Andrés Blanch, professora i catedràtica d’Història d’Ensenyament Secundari, disposa, a partir d’ara, d’un mínim de sis mesos i un màxim de dotze per presentar el treball resultant de la recerca. Després, l’Ajuntament del Masnou podrà editar-lo i publicar-lo, íntegre o en format d’opuscle, dins la col·lecció "La Roca de Xeix", de l’Arxiu Municipal. La proposta de Blanch ha estat la més ben valorada “per l’impacte, la necessitat, la novetat i la rellevància del projecte”, segons va afirmar ahir Sílvia Dahl, conservadora del Museu Marítim de Barcelona i membre del jurat, a l’acte d’entrega del diploma i de la concessió de la Beca.
Al seu torn, la investigadora Rosa Maria Andrés Blanch va confessar sentir-se “il·lusionada”, però també “una mica espantada davant la possibilitat de no respondre a les expectatives”. “És un projecte de recerca molt ampli, una obra ingent, que puc encetar, però que haurà de continuar algú altre en el futur”, va avançar, en coherència amb una altra afirmació que havia fet prèviament Dahl, en el sentit que, “quan s’estudia a fons un tema, poden sorgir més projectes, nous camins per recórrer”.
L’objectiu principal d’Andrés Blanch és contribuir al coneixement i la conservació del patrimoni masnoví a partir de l’estudi de les mines d’aigua. “Són una gran obra d’enginyeria, molt peculiars, que sumen 27 quilòmetres de galeries i mines subterrànies, així com pous, safarejos i sobreeixidors”, resumia la historiadora. “No sols són un bé patrimonial del Masnou —continuava—, sinó que es tracta d’una infraestructura fantàstica que cal conservar, catalogar i classificar”. Andrés Blanch també va explicar que la curiositat per les mines d’aigua li va brollar també des de l’interès personal, ja que casa seva compta amb un sobreeixidor de la mina d’aigua Cresta: “Tenir una font d’aigua sempre ha estat una cosa inherent a la casa, com una habitació, i tinc la sensació que no es valora prou, més tenint en compte que l’aigua és un bé escàs”. “És una assignatura pendent saber qui les va fer, per què i com”, afegia.
En concret, i més enllà d’assolir aquests coneixements, el projecte presentat detalla que la investigació analitzarà com s’abastia d’aigua a través de les mines, la seva propietat, el seu reglament i el seu funcionament. També pretén esbrinar el traçat complet de les mines al subsol masnoví, estudiar la feina dels minaires, saber qui eren... A més, té l’objectiu de recollir i digitalitzar el material gràfic i documental existent, així com catalogar i inventariar els safarejos, els dipòsits i les galeries que es conserven.
L’alcalde, Jaume Oliveras, va mostrar afany per conèixer el treball que en resultarà, tot esperant que “es pugui publicar l’any que ve”. “Hi ha molta feina a fer; és un estudi molt necessari per conèixer i valorar com es mereix aquest element tan genuí del patrimoni masnoví”. A més a més, el batlle va agrair totes les propostes que s’han presentat a aquesta convocatòria de la beca de recerca local i va felicitar les persones que es prestaven a fer les corresponents recerques, per la feina feta en elaborar les memòries prèvies. Oliveras va transmetre, en definitiva, curiositat i interès pels temes proposats, tot i no haver estat escollits. Entre d'altres, la construcció i la destrucció de l’església de Sant Pere (1770-1938) o un recorregut històric, de dos segles, per la gastronomia masnovina. Només el pas del temps podrà dir si els nous coneixements que generaran les properes edicions de la beca de recerca local versaran sobre assumptes similars o ben diferents.
