Menú
L’acte institucional als Jardins de Lluís Companys referma el compromís del Masnou amb la llengua catalana
La llum de sol i les flors han omplert de color la Diada de l’Onze de Setembre al Masnou. S’ha celebrat als Jardins de Lluís Companys, a tocar de l’escultura que duu el nom de l’expresident de la Generalitat i que durant l’acte s’han anat farcint de rams i coixins de prop d’una cinquantena d’entitats i associacions que han participat a l’ofrena, l’acte institucional convocat per l’Ajuntament. La música ha arrodonit la celebració amb les actuacions de la Jove Orquestra de Cambra del Masnou (JOCEM) i la Coral Xabec. Abans del parlament de l’alcalde, Jaume Oliveras, l’exalcalde, Pere Parés (mandat 2011-2015), ha estat l’encarregat de pronunciar el discurs d’enguany. Ambdós han posat l’accent reivindicatiu en la llengua catalana.
Amb un enfoc de base religiosa, el qui va ser batlle del municipi, Pere Parés, ha parlat del cos i l’ànima de Catalunya recolzant-se en el llegat de dues personalitats: Ramon Trias Fargas i Carme Junyent. En referència a “l’ofec financer de Catalunya per part de l’Estat” que Trias Fargas va anunciar, Parés ha explicat que “la permanent manca d’inversions fa que la xarxa que embolcalla els òrgans i les seves funcions no puguin gestionar-se amb el capital vital que aquest cos col·lectiu necessita per impossibilitar-ne la possibilitat de prendre forma i, en conseqüència, donar pas a la construcció de l’organització pública”. També s’ha referit a la llengua com “l’ànima d’un país” recordant l’aportació científica de Junyent sobre els processos d’extinció de les llengües i, en concret, del català. “Fem-nos militants i ambaixadors de la nostra llengua, que és la base de la nostra cultura i identitat”, ha demanat a la ciutadania del Masnou. I si el cos i l’ànima formen l’esperit, l’exbatlle ha acabat el seu discurs amb una reflexió: “si no som capaços de revertir la situació haurem perdut l’esperit i, amb això, el procés irreversible cap a la dilució definitiva de la nostra ànima col·lectiva, de la nostra identitat”.
El discurs de l’actual alcalde, Jaume Oliveras, ha fet notar la seva preocupació per l’avanç de l’extrema dreta arreu i, en concret, a llocs on es parla la llengua catalana com a les Illes Balears o el País Valencià. “Hem de barrar el pas al feixisme i esperem que aquesta tardor (en referència a la investidura del futur president espanyol) puguem avançar en les propostes d’amnistia (dels represaliats per les causes del procés), i de més llibertat i progrés social”. Oliveras has reconegut una evolució en aquest àmbit, com l’impuls del Pacte Nacional de la Llengua, “però hem retrocedit amb l’ús social del català i necessitem lleis i millores que protegeixin la nostra llengua i en facilitin el seu ús”. L’alcalde ha lligat el seu parlament amb la dissertació pronunciada per Marta Marín-Dòmine a la conferència sobre la memòria i el present amb motiu de la Diada que va tenir lloc tres dies abans: “la memòria i la llengua són dos nervis que ens ajuden a la memòria individual i col·lectiva, a comprendre el nostre passat, a treballar per millorar el nostre present i projectar un futur de molta més llibertat”.
La Diada d’aquest 2023 ha tingut un record pel Marroc i les víctimes del terratrèmol. A l’inici de l’acte s’ha dut a terme un minut de silenci i el veí Hamza Driouech, en nom de la comunitat islàmica del Masnou, ha expressat el seu “profund agraïment a tot el poble català en nom de la meva comunitat -que evidentment se sent marroquina i catalana-, per la vostra resposta ràpida i solidària que ens ha donat esperança en moments difícils”. Driouech ha recordat “la importància de la solidaritat i la unitat” i ha afegit que “junts estem construint un món millor on les fronteres no defineixen la nostra humanitat, ni la nostra identitat com a pobles”.
