Menú
Es presenta el llibre que fa un repàs exhaustiu a la vida d’aquest doctor lliurepensador, maçó i socialista
La Sala Joan Comellas de l’Edifici Centre va acollir ahir al vespre la presentació del llibre que reconstrueix la biografia de Josep Torrubia Zea, que fou metge municipal del Masnou entre el 1927 i el 1939, quan va haver d’exiliar-se per sobreviure a la repressió franquista. Ja a França, l’ocupació nazi el va abocar a comprometre’s de nou amb la lluita antifeixista. Després de l’alliberament, va fundar el cèlebre Hospital Varsòvia, a Tolosa de Llenguadoc.
El llibre, de l’Editorial Afers, és fruit de la recerca duta a terme pels historiadors Rosa Toran i Àlvar Martínez amb el suport de l’Ajuntament del Masnou i la col·laboració de l’Arxiu Municipal. Davant un auditori ple, format per una cinquantena de persones, Toran i Martínez van explicar força detalls del llibre, de la investigació que han dut a terme i de la rellevància de Torrubia.
Entre el públic hi eren presents diversos descendents de Torrubia, vinguts des de França. Olga Torrubia va prendre la paraula al final de l’acte per parlar de “l’avi Pepe”. Per a ella va ser “un guia, una persona que traça el camí per als altres”, a més de ser algú “molt afectuós, tendre i pacient”, capaç de “transmetre la seva passió per la música i la poesia”. Va advocar per “perpetuar la memòria de la nostra gent gran”, a més d’agrair la publicació del llibre. D’aquesta manera, “el fil de la seva vida no es trencarà”.
Al principi de l’acte va ser l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, qui va donar la benvinguda a tothom. Va assegurar que, tot i el pas dels anys, “el nom del doctor Torrubia continua present en la memòria dels masnovins i les masnovines, ja sigui pel record de la infantesa o per transmissió familiar”. “Josep Torrubia és un personatge que transcendeix el Masnou per la seva activitat política, social i professional”, afegia. “Forma part de la intel·ligència republicana al Masnou", continuava l’alcalde, tot recordant que “va engegar la institució Montcelimar i altres projectes vinculats al Govern municipal republicà, juntament amb personatges com Joaquim Cusí i Pere Grau Pagès”. Oliveras va subratllar la influència que Dolores Zea Urbano, “una dona impressionat”, mare de Torrubia, va exercir sobre el seu fill. L’alcalde també va citar un dinar que va compartir amb els dos autors del llibre i amb Sergi Torrubia, net del doctor, l’any 2018, a Montréjeau. Aquesta trobada va esperonar la feina que ha culminat amb la publicació del llibre.
Àlvar Martínez va precisar que Sergi Torrubia, que va morir l’any 2020, va lliurar-los documentació i la narració autobiogràfica que havia escrit, Les valises de Figueres, “un material únic” que els va permetre aprofundir en el coneixement que tenien els dos autors sobre la figura de Josep Torrubia: “No va tenir una vida lineal. En la seva llarga trajectòria –va viure 92 anys–, va recórrer múltiples escenaris vitals. Va tenir una vida plena de projectes, alguns de realitzats i d’altres, fracassats. Si s’esfondraven, sempre tornava a començar”. Martínez va recordar com es va anar gestant la investigació i l’elaboració del llibre: “Em vaig deixar enredar”, va dir, fent broma, referint-se a la coautora.
En efecte, Rosa Toran va posar en valor la “feina feta a quatre mans”: “Hem debatut i reflexionat molt. Som dos historiadors de temàtiques relacionades però no exactament iguals”. De fet, la necessitat de saber més sobre el doctor Torrubia va sorgir a partir de la recerca que Toran va fer per escriure el llibre Història contemporània del Masnou, publicat per l’Ajuntament l’any 2017. La historiadora, després de fer una exposició molt precisa dels orígens de Torrubia, la seva formació i l’etapa masnovina, va abordar la persecució franquista que va patir. Com que es va exiliar a França, no el van poder empresonar, però “el van condemnar a vint anys de presó per maçoneria, van expropiar-li les cases que tenia al Masnou i el van expulsar del Col·legi de Metges de Barcelona”.
“Causa molt dolor –incidia Toran– llegir els informes de les autoritats municipals franquistes, de l’alcalde Millet, que el considerava responsable d’assassinats durant els anys de guerra. Hi deien moltes barbaritats”. “Crec que la publicació de la seva biografia, d’una trajectòria tan rica, és una manera de fer justícia i desagreujar-lo”, va concloure.
