Menú
La periodista Tona Català i l’escriptor Antoni Martí Monterde conversen al Masnou sobre el gran intel·lectual valencià
Prop d’una quarantena de persones van acudir ahir al vespre a la Sala Joan Comellas de l’Edifici Centre per escoltar el diàleg "Joan Fuster i la llibertat", que van mantenir la periodista Tona Català i l’escriptor Antoni Martí Monterde sobre el gran intel·lectual valencià del qual enguany se celebra el centenari del naixement (23 de novembre del 1922). De fet, la tertúlia d’ahir va cloure els actes organitzats al Masnou amb motiu de l’Any Joan Fuster, si bé encara n’hi ha molts més de programats arreu dels Països Catalans, tal com els anomenava el mateix Fuster.
La periodista Tona Català i l’escriptor Antoni Martí Monterde, tots dos del País Valencià, van compartir amb l’auditori les seves reflexions al voltant de l’enorme obra intel·lectual, literària, filosòfica i política que va generar Fuster. Ho van fer acompanyats de l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, que va agrair que tots dos haguessin acceptat la invitació del consistori i va assenyalar que “cal continuar divulgant la seva obra i el seu pensament racionalista, tan necessari actualment”.
“Joan Fuster tenia una enorme erudició, una cultura enciclopèdica i una enorme capacitat per aprendre. Era un autèntic gegant”, va considerar Català, que no va amagar la seva condició de “fusteriana”. “Fuster va ser un revulsiu per a un país, el valencià, que portava segles amodorrat, que era un autèntic desert”, sentenciava la periodista. Segons Català, quan Fuster va escriure Nosaltres, els valencians, “va fer una proposta que requeria un debat profund”. I és que aquest assaig va ser tot un manifest que reivindicava “que el País Valencià era molt més que les paelles i les falleres, que tot el folklore ple de tòpics que el definia com una societat inferior, feliç, però menor d’edat”.
Tant Català com Monterde van recordar els atemptats terroristes que va patir Fuster, incloent-hi bombes a casa seva, a mans de moviments d’ultradreta i durant la Transició espanyola. “Bombes a casa seva i a més de cent llibreries del País Valencià —concretava Català—. Les posaven contra tot allò que signifiqués cultura i que no agradés als feixistes que campaven en aquella època”. Monterde va recordar que “després de les dues bombes que van posar a casa seva l’11 de setembre del 1981, pràcticament va deixar d’escriure, només va continuar fent-ho per pura supervivència, perquè podia escriure de qualsevol cosa”. Mai no es van identificar els terroristes. “Era l’època del cop d’estat del 23-F —reflexionava Monterde, que va recordar que l’única ciutat que va veure desfilar els tancs pels seus carrers va ser València— i de la LOAPA”. “El tenien en el punt de mira a Fuster i també a nosaltres, els valencians... i a nosaltres, els catalans”, va afegir Monterde.
La conversa entre Monterde i Català va estar farcida de referències literàries i periodístiques, de propostes per recórrer camins intel·lectuals que poden ajudar a satisfer la curiositat sobre l’obra i el pensament de Fuster. A mode de fita orientativa, Monterde va aventurar un motiu que explicaria per què l’escriptor de Sueca va ser assagista: “Perquè l’assaig és el gènere més lliure que existeix; fa eixir el pensament, però també l’estabilitza, ja que sempre està en moviment”. Monterde també va abordar la relació que van establir Josep Pla i Joan Fuster: “Van ser grans còmplices; i un còmplice sempre és algú que ajuda l’altre a ser com és”. Al llarg de la conversa, Tona Català també va compartir diverses referències. Per exemple, va convidar tothom a veure el documental “L’empremta de Joan Fuster”, que s’ha d’emetre a TV3 el 29 de novembre i que ja s’ha pogut veure a les televisions autonòmiques valenciana (À Punt) i balear (IB3), el 22 de novembre. També va citar l’entrevista que Montserrat Roig va fer a Joan Fuster, l’any 1977, per al programa Personatges, de TVE Catalunya.
