Menú
Gregorio Luri va compartir la seva visió crítica i a la vegada optimista de l’estat de l'escola catalana a la ponència que va oferir ahir a la tarda a la Sala Joan Comellas. El filòsof, pedagog i assagista masnoví va parlar clar i sense embuts sobre el que, al seu parer, és la tendència de l’escola actual, “córrer darrere del vent del futur”, i va refermar la idea que cal treballar cap a un “model educatiu propi sense caure en la necessitat d’intentar encaixar en models educatius concrets”. Per recolzar aquests pensaments va analitzar rigorosament les mancances del sistema educatiu arran dels pèssims resultats de Catalunya a les proves PISA i va plantejar per què Finlàndia ha deixat de ser un referent en l’àmbit educatiu.
Durant la ponència, va incidir en la importància del llenguatge com a factor predictiu de l’èxit escolar i, en aquest sentit, va explicar que fa molt de temps que té la convicció ferma que el curs més important de l’escolaritat és 3r de primària, “perquè els nens viuen una revolució intel·lectual molt important: han de passar d’aprendre a llegir a aprendre llegint”. Luri va desenvolupar la idea que com més vocabulari i més bona comprensió lectora té un infant, més aprèn. “El fracàs escolar és, bàsicament, un fracàs lingüístic”, va sentenciar, i, d’acord amb això, l’expert va advocar per la necessitat que l’escola actuï per compensar les desigualtats vinculades principalment a les diferències d’estímuls que experimenten els alumnes fora del centre.
A través del seu discurs propositiu amb idees i suggeriments per a l’ensenyament escolar —que es poden ampliar en tants dels seus llibres, com La escuela no es un parque de atracciones—, Luri també va posar sobre la taula les noves metodologies a l’educació i les conseqüències que tenen. Va parlar de la necessitat d’enfortir el sistema amb afirmacions categòriques fruit de la seva expertesa: “estem rebaixant exigències incrementant el nombre d’aprovats.” També va introduir l’humor i la ironia que el caracteritzen amb valoracions com ara que “cal defensar sense complexos el dret del nen a ser frustrat, perquè tot nen té dret a conèixer el significat dels adverbis de negació”, així com la seva aposta per la defensa dels llibres de text per sobre de les fitxes: “No acabo d’entendre l’odi al llibre de text.”
Al llarg de la ponència, l’expert va enllaçar un seguir de reflexions, com la del fet que les famílies cada cop dediquen més recursos a activitats fora de les escoles en forma de reforços extraescolars o d'ampliació de coneixements. I, a més, va mostrar un estudi del catedràtic Luis Lizasoain sobre com el nivell socioeconòmic influeix en els resultats escolars però on també són significatius els exemples d' èxit de centres que no segueixen aquest factor.
Finalment, va fer referència a models educatius que es creien d'èxit, com Finlàndia —amb el qual Luri ha estat sempre molt crític—, que s'han enfonsat a l'últim informe PISA. Luri va recollir unes afirmacions recents fetes per Andreas Schleicher, el propulsor de les proves PISA: “Quan va aparèixer [PISA] per primera vegada, vam pensar que Finlàndia era la recepta de l'èxit, però vint anys després no sabem si ha estat part de la solució o part del problema.” El filòsof i pedagog va assenyalar que “quan aquest home estava explicant les bondats d’aquest sistema, els finesos estaven posant en qüestió el seu propi sistema”. I en aquest sentit va esmentar dos llibres de l’any 2011 en què es recollia la idea que els bons resultats de Finlàndia no es devien a les reformes que s’havien implementat darrerament, sinó a l’herència del sistema anterior i que, quan l’influx del sistema anterior s’afeblís, els resultats caurien. “I la van encertar”, va dir Luri.
Amb tot, respecte al futur, Luri es va mostrar optimista: “Tot té solució; hi ha països que han reeixit i Catalunya té, tant en la seva trajectòria com en l’actualitat, elements positius per reeixir.” Com a exemple, va citar el centre Sant Gregori de Barcelona (ara Escola Galí Bellesguard), com a un “autèntic tresor pedagògic de l’escola catalana”. Com a prec final, va demanar actuar sense dilació: “És el moment de dir com afrontem aquesta situació, comptant amb el docents.”
L’alcalde, Jaume Oliveras, va presentar el ponent i amic abans de la seva dissertació i també en va fer la clausura. El batlle va recordar que al Masnou hi ha molt bons centres educatius i molts bons mestres que estan impulsant diverses iniciatives per al foment de la lectura. També va anunciar l’aposta per portar el Pla nacional de foment del llibre i la lectura a l’àmbit local del Masnou.
