Menú
El catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra Ferran Requejo va ser el responsable de pronunciar la conferència institucional emmarcada dins dels actes per celebrar la Diada Nacional de Catalunya al municipi. En uns dies d'alta intensitat política, dijous, 7 de setembre, a la tarda, a la sala de plens de l'Ajuntament, Requejo va desgranar una sèrie d'elements per donar resposta a la pregunta que titulava la seva ponència: "2017: l'any clau per a Catalunya?" L'alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va ser l'encarregat de presentar-lo i d'iniciar i cloure l'acte.
El punt de partida de la xerrada van ser les diferents concepcions que es tenen de la paraula democràcia. “Al món modern, totes les democràcies s'han pensat des de l'Estat, no n'hi ha una d'internacional, i tots els estats són nacionalistes, cosa que fa que la relació entre democràcia i nacionalisme sigui complicada”, va anunciar Requejo. El ponent va parlar dels federalismes plurinacionals, la democràcia de consens i la de secessió com “els tres models existents en un context de democràcia plurinacional”.
En el cas de Catalunya, “crec que es donen raons que justifiquen la legitimitat de la secessió”, va dir. Per argumentar-ho, va fer un repàs històric del catalanisme polític, caracteritzat, segons el ponent, per la voluntat de pacte amb el poder central de l'Estat per tal d'autogovernar-se i per voler la modernització d'Espanya. En aquest sentit, es va referir a la Constitució del 1978 com la del “consens”, un esforç que, segons ell, no va servir de gaire, ja que van quedar sense definir aspectes fonamentals susceptibles d‘interpretacions diferents. El catedràtic va explicar que les insatisfaccions produïdes per la manca de reconeixement formal de la realitat nacional de Catalunya, així com de la forma d'autogovern i el canvi del sistema de finançament i les relacions entre les institucions catalanes i l'Estat, van propiciar un impuls per reformar l'Estatut d'autonomia de Catalunya que va resultar un fracàs després de la sentència del Tribunal Constitucional l'any 2010. “L'intent de la via del pacte va ser l'única cosa bona del procés de la reforma de l'Estatut”, va recordar Requejo.
El ponent també va parlar de la possibilitat de les anomenades “terceres vies”, que inclouen la hipòtesi d'una reforma federal de la Constitució, i va dir que, perquè realment una tercera via fos possible i factible per solucionar les tensions nacionals de fons, “caldria assegurar un reconeixement formal de les diferenciacions de Catalunya, és a dir, un autogovern, un nivell de fiscalitat i finançament suficient, i garanties dels procediments per fer que els acords s'acomplissin”. Amb tot, Requejo va assegurar que estava convençut que no era un model possible a l'Estat espanyol, ja que “el federalisme és un gran invent institucional només si s'acomoda a les realitats concretes on s'ha de dur a terme”.
També va parlar de l'actualitat política i, com no podia ser d'una altra manera, del Referèndum previst per a l'1 d'octubre després que abans-d'ahir el Parlament aprovés una llei que el ponent va reconèixer com a “il·legal en relació amb el marc constitucional legal”. Requejo va parlar dels motius pels quals s'havia arribat a aquest punt i es va referir a la impossibilitat de la via de l'acord que havia conduït a la de la ruptura. Va citar el poder central i el Tribunal Constitucional com als desencadenants d'aquest trencament “en no haver entrat en la lògica que un referèndum és el millor procediment per aclarir si a Catalunya hi ha una majoria favorable a la independència”. El ponent va reconèixer la independència com un objectiu legítim —tot i que s'estava fent en condicions adverses— i es va referir a la ciutadania i als ajuntaments com la gran força del moviment independentista. Mirant al futur, va dir que, en el cas que el referèndum es fes, calia “aconseguir el màxim de participació” i, en el cas que no, “la màxima mobilització de la ciutadania”. Amb tot, Requejo va llançar un missatge esperançador per cloure la seva exposició: “Passi el que passi, Catalunya sortirà reforçada cap al futur”.
Els actes per celebrar la Diada al Masnou continuen. Per al dilluns 11 de setembre (11.30 h), com és habitual, hi ha prevista l'ofrena floral de les entitats de la vila al monòlit de la plaça de l'Onze de Setembre. Allà també es llegirà el manifest.
A més, amb motiu de la Diada, l'Ajuntament ha editat un punt de llibre, que es pot trobar en diferents dependències municipals.
