El Ple rebutja la sentència del Suprem, exigeix amnistia i defensa l'autodeterminació

Última revisió 17-10-2019 08:27
16/10/2019

La declaració institucional s'aprova amb 16 vots a favor i 3 en contra

 

El Ple Municipal del Masnou va celebrar ahir una sessió extraordinària i urgent per tractar un únic tema: una declaració institucional de resposta a la sentència dictada pel Tribunal Suprem arran del judici del procés, per demanar l’amnistia de les persones condemnades i defensar el dret a l’autodeterminació.

Va ser aprovada amb 16 vots a favor (ERC, Fem Masnou, JxCAT-Units i la CUP) i 3 en contra (PSC). El Ple es va celebrar amb 19 regidors i regidores perquè els dos representants de Cs se'nvan absentar. Abans de debatre-la, es va ratificar la urgència de la sessió, amb una votació que va tenir el mateix resultat que la de la declaració.

Debat

Just abans d’aprovar el text, ja al final del debat, l’alcalde, Jaume Oliveras, va manifestar que es tracta “d’una sentència d’extrema gravetat”. “Les persones condemnades, entre moltes altres, van fer tot el possible perquè tots i totes poguéssim votar l’1 d’octubre i se les ha condemnat per aquest motiu”. Va qualificar les condemnes de “salvatges” i va subratllar el fet “que s’hagi penalitzat la presidenta del Parlament de Catalunya, el màxim representant de la voluntat popular, per permetre el debat”. Va fer una crida a la “mobilització per defensar els drets individuals i col·lectius i reclamar la llibertat dels companys i companyes condemnats”.

Tornant al principi del debat, Oliveras va ser l’encarregat d’exposar el contingut de la declaració, presentada per ERC i JxCAT-Units. El text inclou deu punts d’acord, entre els quals es pot destacar que l’Ajuntament del Masnou rebutja la sentència condemnatòria, “constatant que representa una regressió dels drets i les llibertats”. Alhora exigeix l’amnistia de totes les persones encausades, “com a reconeixement de l’absència de delicte vinculat a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre”. També expressa “compromís amb el dret a l’autodeterminació, un dret polític fonamental” i s’adhereix a les mobilitzacions de rebuig a la sentència, tot reafirmant “el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català”.

Romà López, portaveu de JxCAT-Units, va afegir que aquesta sentència “marca un abans i un després en l’activitat de l’Ajuntament del Masnou”. “És evident que l’Estat espanyol està perseguint i abolint els drets fonamentals dels catalans i les catalanes”, subratllava, just abans d’afirmar: “Nosaltres combatem amb desobediència civil pacífica; els ajuntaments no poden continuar amb la seva activitat institucional normal”. Més endavant, en un debat que va mantenir amb Ernest Suñé, portaveu del PSC, va reivindicar la condició de “presos polítics” de les persones condemnades perquè “estan a la presó per les seves idees i per complir el mandat democràtic pel qual van ser elegits”.

Fèlix Clemente, regidor de la CUP, va explicar les dues esmenes que hi havia presentat el seu grup. Va precisar que en mantenien només dues de les sis que la formació política havia introduït en les negociacions dutes a terme al Parlament de Catalunya per consensuar una declaració sobre el mateix tema. Un dels matisos demanava retirar la referència a l’Assemblea de Càrrecs Electes, “perquè és un punt que no s’ha treballat a fons entre les forces independentistes”. L’altre feia referència a la concreció sobre els actes i mobilitzacions que s’estan organitzant el 26 d’octubre. L’alcalde va proposar modificacions en el redactat per tal de recollir aquestes puntualitzacions, cosa que va prosperar. A la pràctica, doncs, es van acceptar les esmenes sense necessitat de votar-les.

Ernest Suñé, portaveu del PSC, l’únic grup que va votar en contra de la declaració, va fer-ne una crítica severa. Però primer va reprendre a Cs, per absentar-se d’aquesta sessió: “S’omplen la boca dient que cal defensar la Constitució, els drets i les llibertats, i quan s’ha de donar la cara, fugen”. Ja entrant en matèria, va admetre coincidir amb la resta de forces en el fet que “aquest judici no s’hauria d’haver produït mai, però tampoc la tensió jurídica dels dies 6 i 7 de setembre del 2017 i els fets esdevinguts amb posterioritat”. “Vostès van forçar la màquina fent que la gent cregués les seves mentides, en les quals vostès, tal com demostra la sentència, no creien”, va subratllar.

Per a Suñé, el fet que tots els partits que donen suport a la declaració es presentin a les properes eleccions generals del 10 de novembre “demostra que Espanya és un estat democràtic i de dret on tothom té cabuda”. Va denunciar que el president de la Generalitat “no busqui alternatives per trobar solucions, sinó que encoratja la gent a ocupar els carrers i espais neuràlgics”. “Al matí –afegia–, el govern atia les protestes i a la tarda hi envia els Mossos d’Esquadra per esvair-les, amb greus resultats”. Després de desacreditar partits i personalitats independentistes, argumentant incoherències, va exclamar: “No hi ha mandat. No hi ha república. No hi ha repressió. No hi ha presos polítics ni exiliats”. Va concloure que l’anomenat procés s’ha basat en “una gran mentida que ha servit per amagar la crua realitat: les retallades a l’estat del benestar i la corrupció catalana”.

Neus Villarrubia, portaveu de Fem Masnou, tot i puntualitzar que el grup podria haver introduït “matisos i esmenes”, va optar per “posar al davant el que és més important: la solidaritat amb les persones condemnades i el compromís amb l’exercici dels drets polítics bàsics”. Va reforçar el suport del seu grup a la declaració amb el següent posicionament: “Defensem el dret a l’autodeterminació, rebutgem la repressió de l’Estat, reclamem la llibertat dels presos i les preses polítiques i ens sentim profundament republicans”. Va tancar la seva intervenció donant suport “a totes les reivindicacions pacífiques pels drets i les llibertats”, convidant “la ciutadania del Masnou a aturar un desnonament previst el proper dijous que deixaria al carrer una família amb menors i sense alternativa habitacional”. “"Les repúbliques que volem seran amb dret a l'habitatge o no seran”, va reblar.

 

Ple extraordinari del 15 d'octubre sobre la sentència del judici del procés emesa pel Tribunal Suprem
Ple extraordinari del 15 d'octubre sobre la sentència del judici del procés emesa pel Tribunal Suprem