Menú
Emotiu retrobament dels quatre alcaldes d’aquest període i desenes de regidors i regidores que han participat de la transformació del municipi
La Sala Joan Comellas de l’Edifici Centre va acollir divendres passat l’acte commemoratiu organitzat per celebrar el quarantè aniversari de la recuperació de l’Ajuntament democràtic del Masnou. El nombrós públic va fer que l’espai quedés petit, omplint-lo també d’emocions; sobretot de l’alegria que genera el retrobament de persones que han dedicat part de les seves vides a millorar el poble i la vida dels seus veïns i veïnes.
I és que la sala era plena dels que han estat regidors i regidores d'algun o diversos dels deu mandats que s’han succeït des d’aquelles eleccions municipals del 3 d’abril de 1979, les primeres després de la mort del dictador en les quals la gent va poder escollir els seus representants als ajuntaments.
Van prendre la paraula els quatre alcaldes que ha tingut el Masnou des d’aleshores: Josep Azuara (entre el 1979 i el 2003), Eduard Gisbert (2003-2011), Pere Parés (2011-2015) i Jaume Oliveras (des del 2015). També va intervenir-hi Carme Giralt, la primera dona que va aconseguir ser regidora al Masnou, el 1979. Des d’aquella data han estat 117 les persones que han representat la ciutadania des d’un seient a la sala de plens. A l’acte es va dedicar un emotiu record envers les que han mort.
El context històric va prendre rellevància amb la conferència d’un convidat d’honor, Joaquim Nadal, primer president de la Federació de Municipis de Catalunya, exconseller de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Girona, entre molts altres càrrecs i responsabilitats, i actualment catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Girona.
La genial pianista masnovina Ester Lecha va posar-hi el colofó, interpretant amb passió i mestria peces de Domenico Scarlatti, Pare Antoni Soler, Frederic Mompou, Isaac Albéniz, Felix Mendelssohn i Nikolai Kapustin. L’actriu masnovina Aina Ripoll va encarregar-se de presentar un acte que va finalitzar amb una fotografia de família de tots els regidors i regidores que van poder assistir-hi. Tots ells van rebre un obsequi, consistent en el llibre sobre els Quaranta anys de democràcia municipal al Masnou (1979-2019), escrit per Josep Bernabeu, amb selecció d’imatges de Gerard Poch, així com una postal dissenyada per la il·lustradora masnovina Sonia Pulido.
Joaquim Nadal va pronunciar la interessant conferència “Quaranta anys de democràcia municipal (1979-2019)”, just després d’apreciar “la gran càrrega emocional que hi ha en aquesta sala”. No en va, tal com va dir, “la vida municipal està carregada de solidaritats creuades; està marcada pel predomini de les relacions humanes per sobre dels partidismes i les batusses polítiques”.
Entrant en matèria, Nadal va concloure que “els quaranta anys d’ajuntaments democràtics han fet que els pobles i ciutats hagin experimentat la revolució de més entitat de la història contemporània, en ser l’etapa més fructífera i en què s'han establert canvis irreversibles, duradors i consistents, que han suposat progrés i modernització”. Va fer un paral·lelisme entre les prioritats que es van trobar els ajuntaments del 1979 i els actuals. En resum, en els primers anys de democràcia, calia centrar els esforços en els serveis bàsics, com asfaltar carrers i dotar-los de clavegueram. “La democràcia ha capgirat prioritats”, comentava Nadal, matisant que avui també hi ha qüestions bàsiques que cal abordar, com les polítiques d’accés a l’habitatge. Va afirmar que “la democràcia a escala local és imprescindible per apuntalar la democràcia general”.
En aquest sentit, va relatar una curiositat, a partir de la desclassificació de documentació secreta per part del govern dels Estats Units d’Amèrica. En morir Franco, Washington va pressionar el flamant cap d’estat d’Espanya, el rei Joan Carles I, perquè convoqués eleccions municipals de forma immediata. L’aristòcrata s’hi va negar per tal d’apuntalar abans la monarquia. I, de fet, primer es van fer eleccions a les Corts Generals. “Es va començar, doncs, la democràcia per dalt i no per baix, que és com s’hauria d’haver fet”, va opinar Nadal.
Entre Joaquim Nadal i el torn dels quatre alcaldes masnovins, va parlar breument Carme Giralt, la primera dona que va ser investida regidora al Masnou, fruit de les eleccions del 1979: “És un honor haver obert aquesta porta femenina”. Va destacar “els records meravellosos d’aquell equip i d’aquells quatre anys, en els quals es van fer moltes coses i es va obrir l’Ajuntament a la població”.
L’alcalde Pere Parés (2011-2015) va ser el següent a prendre la paraula. Es va confessar emocionat, però també “trist pels moments greus que viu el país”. Va preguntar, de forma crítica, si “és normal que cada deu anys se celebri que va arribar la democràcia”. Va recordar la duresa del mandat en què va exercir d’alcalde, entre el 2011 i el 2015, quan va colpejar amb força la darrera crisi i “es van canviar les regles del joc, amb una inèrcia clarament recentralitzadora, fent pagar els plats trencats als ajuntaments”. “Ens vam haver de centrar a salvar la institució”, va recordar. Per concloure, va donar un missatge en positiu, tot encoratjant a “seguir consolidant els vincles entre l'Ajuntament i la ciutadania”.
L’alcalde Eduard Gisbert (2003-2011) va agafar el relleu posant-hi una nota d’humor, tot animant Parés, afirmant que va complir les seves funcions, fent possible que el camí seguís endavant. Va celebrar la “transformació profunda, urbanística i social del Masnou durant aquests quaranta anys”. “Hem d’estar satisfets –continuava– de tenir un sol Masnou, ja que era un poble desmembrat que ara està força cohesionat”. Va destacar també el paper que han tingut les dones, les regidores, en els mandats en què va ser alcalde. “Gràcies a tots i totes. Hem de valorar el camí que hem fet, sempre in crescendo, sempre sumant”, va subratllar.
Josep Azuara (1979-2003), el primer alcalde democràtic després de la mort del dictador i el que ha ocupat aquest càrrec durant més temps, 24 anys, va confessar que sentia “molta il·lusió” per la celebració de l’acte i va reivindicar “la política i els polítics”: “Tots ho som. Tenim responsabilitats compartides; la gent no s’ha de quedar al marge, perquè la política és l’únic mitjà per entendre’s i conviure”. Fent memòria del primer mandat, va recordar que amb el pla urbanístic franquista “es preveia que un poble de 3,3 quilòmetres quadrats acollís 60.000 habitants” i “es va aconseguir fer un pla general amb un màxim de 25.000 mil persones”. Azuara es va mostrar feliç que el Masnou “continuï sent un lloc tranquil, amb caràcter de vila”.
Finalment, l’actual alcalde, Jaume Oliveras, va començar agraint la feina feta als seus predecessors i tots els regidors i regidores que han representat la ciutadania durant aquests quaranta anys. “Sovint els càrrecs locals tenim més responsabilitat que els d’altres administracions –afirmava–, pel contacte directe amb els veïns i veïnes, als quals has de retre comptes permanentment”. Oliveras va tancar els discursos posant la mirada en els anys i les dècades que vindran: “Treballem sobretot per a les generacions futures, per tal que visquin en les millors condicions possibles. Depèn de nosaltres”.
