Menú
Es confirma el canvi de nom del passeig de Joan Carles I pel de passeig del Bellresguard.
La darrera reunió del Consell Municipal del Patrimoni Cultural, celebrada al maig, va aprovar les propostes del grup de treball d’honors i distincions de nomenar l’escriptor i crític literari Juan Antonio Masoliver, l’artista Jordi Pericot i Canaleta, i la mestra Carme Giralt fills predilectes del Masnou. També va acordar fer un agraïment pòstum al director d’orquestra, músic i compositor Jaume Sampera Pagès, i un reconeixement, també pòstum, al pintor Josep Igual.
Durant aquesta trobada, el Consell va proposar desestimar les al·legacions presentades que demanaven mantenir el nom del passeig de Joan Carles I al futur passeig del Bellresguard. El canvi es va aprovar definitivament al Ple del mes de juny, l’òrgan competent per resoldre-les.
El 17 de desembre de l’any passat, el Ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment la denominació de passeig del Bellresguard per al fins ara passeig de Joan Carles I, d’acord amb l’informe emès pel Consell de Patrimoni Cultural del Masnou. Aquest expedient es va sotmetre a informació pública i dues ciutadanes van presentar-hi al·legacions.
En relació amb una moció presentada al Ple que proposava l’agermanament amb la població de Leucata (França), l’informe de l’arxiver municipal ha confirmat que no hi ha cap prova ni es pot afirmar que el barri d’Ocata fou fundat per emigrants del municipi occità de Leucata. Els registres parroquials de Teià i les altres fonts documentals disponibles consultades indiquen que no va venir cap persona de Leucata a viure al Masnou entre 1583-1816 i, per tant, contradiuen completament la tradició sobre la fundació del barri. A més, segons es recull a l’informe, el topònim Ocata o l’Ocata està present en altres indrets de Catalunya, no només al Masnou, i també, existia com a cognom. Segons el lingüista Joan Coromines, el topònim Ocata fa referència a Leucata, però no pas perquè hi vingués a viure gent d’allà, sinó per causes no conegudes.
Per tots aquests motius, el Consell va descartar l’agermanament del municipi del Masnou amb el de Leucata (França).
A la trobada també es va fer balanç de les activitats i projectes en l’àmbit del patrimoni de l’any 2020. Pel que fa a les visites als equipaments culturals, al llarg del 2020 el Museu va ser visitat per prop de 850 persones; la Mina d’Aigua, per 580, i la Casa de Cultura, per 1.350. Aquestes xifres són més baixes que les d’anys anteriors, però cal tenir en compte que van tenir lloc durant l’any de l’inici pandèmia.
De cara al futur immediat, l’any 2021 continua farcit de propostes en l’àmbit del patrimoni. A més ja s’han aprovat unes noves bases de la beca de recerca local i es vol reprendre la campanya d’entrevistes orals a testimonis del Masnou.
Per al 2022 destaca la programació de l’exposició “Estiueig de proximitat, 1850-1950”, que vol ajudar a mirar i repensar d’una altra manera el paisatge dels entorns actuals de la ciutat de Barcelona.
