"Cal saber com s'ha bastit el mal, per conèixer-lo i prevenir el seu poder de seducció"

L’escriptora i investigadora Marta Marín-Dòmine comparteix diverses reflexions sobre la memòria i el present en la conferència organitzada amb motiu de la Diada

Marta Marín-Dòmine, escriptora, investigadora i directora del Born Centre de Cultura i Memòria, va pronunciar ahir al vespre la conferència “Memòria i present”, a la sala capitular de l’Ajuntament del Masnou. La dissertació, a la qual van assistir-hi una cinquantena de persones, va generar interessants reflexions sobre com confeccionem els relats històrics, però també sobre com construïm les narratives dels fets actuals, que seran història, tenint molt en compte el paper de les plataformes i els mitjans digitals a l’hora de generar un registre inabastable de documents i relats, tant de reals com de falsos.

En acabar la conferència, l’alcalde, Jaume Oliveras, va anunciar la participació de Marín-Dòmine a l’homenatge que es farà properament en record de la historiadora masnovina Rosa Toran, qui va morir el passat 30 de juny. El record a la seva figura es va produir durant el  col·loqui que va tenir lloc al final de l’acte. Arran de les preguntes que van fer l’alcalde, alguns dels regidors i regidores presents i altres persones del públic, Marín-Dòmine va defensar la necessitat de donar a conèixer els testimonis de fets violents, tant de les víctimes com dels perpetradors. “També dels feixistes”, va concretar, admetent que és un tema delicat però que això pot ser útil per a la lluita antifeixista, “per tal de revaloritzar-la”. “Cal saber com s’ha bastit el mal, com ha crescut, per conèixer-lo i prevenir el poder de seducció que té”.

Quant a les víctimes d’esdeveniments violents, l’escriptora va destacar el temps que ha de transcórrer abans que els supervivents siguin capaços de narrar-los. “Els testimonis necessiten anys per reconstituir-se i per ser escoltats. Al principi, no poden transmetre la seva experiència perquè els depassa”, va afirmar tot apuntant que el primer que pensen és que ningú els creurà. Arran d’això va assenyalar un fet paradoxal. Els testimonis de fets violents han de construir la seva credibilitat i demanar-la, mentre que sovint s’atorga de forma gairebé automàtica als relats que circulen a les plataformes digitals, “perquè són concebudes com a contrapunt a l’oficialitat”. Amb tot, sí va assenyalar la importància que té el fet que ara tothom dugui un telèfon amb el qual pot fotografiar o gravar allò que presencia. Per a il·lustrar-ho, va posar com a exemple el cas de George Floyd, l’afroamericà assassinat per policies el 2020 a la ciutat nord-americana de Minneapolis. Va apuntar que la seva mort hauria passat desapercebuda si una dona, Darnella Frazer, no hagués gravat el vídeo que provava el crim i que, en fer-se viral, va generar revoltes contra el racisme policial que ben probablement seran recordades com a històriques.

Al fil d’això, és interessant repescar una altra de les reflexions de Marín-Dòmine, sobre la memòria: “És l’aspecte subjectiu de la història. Allò que la fa visible són les narratives, perquè hi posen el context històric”. De fet, com no podia ser d’una altra manera, bona part de la conferència va versar sobre el Born Centre de Cultura i Memòria i les restes que allotja, les de la destrucció d’una porció molt significativa de la Barcelona del 1714 arran de la caiguda de la ciutat en mans de les tropes borbòniques de Felip V. Segons Marín-Dòmine, aquell va ser “un episodi fonamental en la història de Catalunya”. Per a l’escriptora, resulta “poètic” que allò que ha protegit les restes fins als nostres dies és el fet que s’hi construís un mercat a sobre, el del Born.

La bona conservació de les restes fa que el lloc tingui un gran valor. Més enllà de la museïtzació, això ha fet possible que s’hi hagin fet i s’hi continuïn fent investigacions arqueològiques i històriques molt rigoroses i valuoses. “Ens permeten recordar el nivell i les conseqüències de la destrucció d’una cinquena part de la Barcelona d’aleshores, on vivia una població equivalent a la que té actualment la ciutat de Girona”, comparava la conferenciant alhora que subratllava que l’excepcionalitat del Born rau en el fet que permet conèixer la vida de les persones que es van veure obligades a destruir les seves pròpies cases, tallers, botigues o negocis. Els documents històrics, de l’arxiu municipal, i el bon estat de les restes permeten que revisqui “una memòria llunyana, de la qual no hi ha testimonis” i, alhora, rescatar, “traçar”, la vida quotidiana de les víctimes d’aquella guerra i de la repressió posterior.

Precisament, poc abans que els aplaudiments del públic servissin per tancar l’acte i per agrair els coneixements i les reflexions que va compartir Marín-Dòmine, l’alcalde va convidar tothom a participar a l’ofrena floral i l’acte institucional que tindrà lloc als jardins de Lluís Companys per commemorar la Diada Nacional i aquella derrota de l’11 de setembre del 1714 que va comportar la derogació dels furs i les constitucions de Catalunya i, poc després, la fi de la Corona d’Aragó.