Menú
El Ple extraordinari del 4 de juliol va rebutjar la proposta de l’Equip de Govern, d’ERC, per establir el règim de dedicacions i de retribucions dels càrrecs electes, tant del govern com de l’oposició, així com la dotació econòmica per als grups municipals durant el mandat 2019-2023, que tot just comença. L’Equip de Govern compta amb 9 membres en un Ple format per 21 representants, escollits en les eleccions municipals del 26 de maig del 2019.
La proposta de l’Equip de Govern va ser rebutjada, ja que va obtenir 9 vots a favor (ERC) i 12 en contra (Fem Masnou, PSC, Junts per Catalunya [JxCAT], Cs i CUP). Val a dir que tampoc no es van aprovar les dues contrapropostes presentades a través d’esmenes. L’una, del grup Fem Masnou. L’altra, del PSC. Així, caldrà tornar a sotmetre a votació al Ple la o les propostes que s’hi presentin per aprovar el règim de dedicacions, retribucions i dotacions econòmiques d’aquest mandat.
Oriol Fernández, regidor de Serveis Generals i Hisenda, va presentar la proposta de l’Equip de Govern: “És continuista. Es congela el nombre global de dedicacions en 7 així com les retribucions, respecte a l’any 2015”. Va matisar, però, que sí que es volia introduir una novetat: actualitzar les retribucions segons els eventuals increments que s’estableixin per als empleats públics, com ara l’actualització dels salaris per harmonitzar-los amb l’IPC.
Més endavant, en el debat de les esmenes, Fernández va fer una reflexió general sobre el tema: “Definim quina mena d’electes volem. Crec que hi ha consensos, com el fet que han d’estar retribuïts per permetre que tothom es pugui dedicar a la política [...]; també quant a l’exigència de la ciutadania envers els seus electes, que cada cop és més alta –com ha de ser–, quant a la professionalitat, capacitat de treball i dedicació.” Alhora va admetre que, quan es debat aquesta qüestió, sovint es generen incoherències en les posicions polítiques en funció de si s’està al govern o a l’oposició: “Seria convenient que es fes serenament aquest debat, que supera l’àmbit local del Masnou, i que es fixés una normativa acotada.”
Sobre el contingut concret de la proposta, va detallar que s’estructurava en tres punts. El primer establia els llocs de dedicació exclusiva i parcial i les corresponents retribucions. Serien 55.000 euros bruts a l’any per al càrrec d’alcalde i 48.094 euros per a les tres tinences d’alcaldia. Aquests serien els quatre càrrecs que comptarien amb una dedicació exclusiva. A banda, es proposava aprovar la dedicació parcial (75% de la jornada laboral) a quatre regidors delegats, que rebrien una retribució de 31.826 euros bruts a l’any.
El segon punt de la proposta es referia a les retribucions per les assistències efectives als òrgans col·legiats dels regidors i regidores sense dedicació. La forquilla aniria dels 600 euros per assistència al Ple fins als 150 per assistència a la Junta de Govern Local, amb imports intermedis en els quatre òrgans col·legiats que completarien la llista. En tots els casos s’estableixen màxims anuals que no es podrien superar. El tercer punt fixava la dotació econòmica anual per a cada grup polític amb representació al Ple, diferenciant dos conceptes: una quantitat fixa per a cadascun dels grups (1.700 euros) i una altra que rebria cada partit polític per cada representant propi al Ple (500 euros per regidor o regidora).
Abans de votar la proposta, que va ser rebutjada, dos grups municipals van presentar-hi esmenes, que tampoc no van aconseguir els vots suficients per ser aprovades. Primer es va presentar la del PSC. Va ser rebutjada amb 9 vots a favor (Fem Masnou, PSC i JxCAT), 11 en contra (ERC i Cs) i 1 abstenció (CUP). La segona la va plantejar Fem Masnou. Tampoc no va prosperar, ja que va obtenir 7 vots favorables (Fem Masnou, JxCAT i CUP), 11 en contra (ERC i Cs) i 3 abstencions (PSC).
Ernest Suñé, portaveu del PSC, va presentar la del seu grup. Com a reflexió general, va afirmar: “Sempre hem defensat que els polítics rebin retribucions justes per les tasques que realitzen, tant si les fan al Govern com a l’oposició”. L’esmena s’estructurava en dos punts. En primer lloc, plantejava rebaixar la retribució de l’alcalde a 53.656 euros bruts anuals. Segons Suñé, aquest import faria que s’ajustés “al barem de les associacions municipalistes”, afirmació que el regidor Fernández va contradir: “No és cert que per a una població de tants habitants correspon una retribució concreta, sinó que es fixen uns topalls per trams de població; han fet un càlcul, però se’n podrien fer d’altres”.
L’altre punt de l’esmena del PSC proposava incrementar la dotació anual per a cada grup i reduir, per contra, la que s’atorgaria per a cadascun dels representants amb què compta cada grup. Durant el debat, el portaveu de JxCAT, Romà López, va fer notar que hi votarien a favor si el PSC modificava els imports: “Compartim l’esperit de l’esmena, però veiem que si s’aprovés el conjunt de la despesa seria superior a la proposta del Govern”. El PSC va acceptar aquesta modificació demanada per López. Finalment, l’esmena, que no va prosperar, proposava establir una dotació anual de 2.000 euros per grup (la proposta del Govern era de 1.700 i la del PSC, de 2.500) i de 350 euros per cada membre del grup (el Govern proposava 500 euros i el PSC, 400).
Fem Masnou va ser l’altre grup que va presentar una altra contraproposta en forma d’esmena i que també va ser rebutjada. El regidor Amadeu Quintana va ser l’encarregat d’exposar-la: “Proposem una disminució del 20% de les diferents retribucions [respecte a la proposta del Govern] i reduir a 5 les dedicacions, que valorem com a suficients per governar el Masnou i es generaria un estalvi d’1 milió d’euros els propers 4 anys”.
Durant l’argumentació, Quintana va exposar els càlculs del seu grup respecte al cost que suposarien les retribucions als càrrecs electes per habitant. Va afirmar que, amb la proposta del Govern, aquest import seria al Masnou de 22,01 euros a l’any per habitant, mentre que a Premià de Mar la xifra seria de 10,17 euros i a Pineda de Mar, 19,69 euros, sempre segons els càlculs de Fem Masnou. Altres indicadors amb els quals basaven la seva proposta són “el salari brut mitjà a CATalunya el 2016 és de 24.454,64 euros” i “l’augment del salari dels darrers 10 anys per al personal de la casa, sent generosos, hauria estat del 4%”. En un moment posterior, abans de votar i rebutjar la proposta del Govern, Quintana va valorar negativament “que l’alcalde del Masnou hagi estat aquests quatre anys el més ben pagat del Maresme”. L’alcalde, Jaume Oliveras, va negar aquesta afirmació: “No és veritat. És l’alcalde de Mataró. A més, alcaldes d’altres poblacions més grans, els de Premià i Pineda, tenen dedicació parcial i no exclusiva. No és la mateixa situació.”
Romà López, de JxCAT, va entrar en aquest aspecte afirmant que el “salari de l’alcaldia és el 17è més alt de la província de Barcelona, quan el Masnou és el 42è municipi per nombre d’habitants”. Sobre el posicionament global, va considerar que “caldria una reducció de salaris i de retribucions per assistència, sense que això signifiqui deixar de ser justos”. “Som regidors de forma voluntària –afirmava López– per fer del Masnou un lloc millor (...). Tenim voluntat de servei i responsabilitats, i els salaris han de ser justos.”
Un cop rebutjades les esmenes, i ja durant el debat sobre la proposta del Govern, va intervenir Fèlix Clemente, regidor de la CUP. Va manifestar que havia donat suport a l’esmena de Fem Masnou perquè coincideixen en l’objectiu de rebaixar els salaris dels electes: “Parlem de salaris dignes de polítics com si fos una feina com qualsevol altra, però aquest no és el nostre model.” “No ho hauríem de decidir nosaltres (...), sinó que hauríem d’executar fidelment el que vol la gent”, continuava Clemente, que va trobar “escandalosa” la proposta i “desmesurades” les retribucions de l’alcaldia, de l’Equip de Govern i dels regidors i regidores de l’oposició. “La nostra proposta –en paraules de Clemente– sempre ha anat en la línia de 2,5 vegades el salari mínim interprofessional, si bé ara ha pujat”.
Finalment, el grup municipal de Cs va votar en contra de la proposta del Govern, però no va argumentar el seu posicionament; tampoc pel que fa a les esmenes presentades.
El fet que es rebutgés aquesta proposta, que figurava com a punt 7 a l’ordre del dia, va provocar que el Govern retirés els dos punts següents: el 8, “Aprovació de personal eventual d’Alcaldia”; i el 9, “Aprovació de personal eventual dels grups municipals”.
Abans de tot plegat, el Ple va tractar i votar els següents punts:
