El Masnou presenta alternatives a les actuacions al litoral per a la regeneració de la platja

Última revisió 25-02-2021 07:53
24/02/2021

Després que, a final de l’any passat, l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, enviés una carta a la Direcció General de Costes per sol·licitar de nou que s’aturés el projecte del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que preveu diverses actuacions al litoral per a la regeneració de la platja d’Ocata, aquest dimecres, 24 de febrer, hi ha enviat un nou escrit arran de la reunió mantinguda el 2 de febrer en què el Ministeri els va sol·licitar una proposta d’alternatives al projecte que es preveu executar. El batlle hi demana novament que es tingui en consideració la demanda de paralització de l'execució del projecte i, a més, els ha ofert la col·laboració per treballar una proposta de consens que tingui un impacte ambiental mínim per a la costa.

Les propostes del consistori masnoví inclouen un informe sobre les possibles alternatives a les platges del Masnou que ha comptat amb la col·laboració del professor Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (LIM/UPC) i de l’International Centre of Coastal Resources Research (CIIRC), i del Dr. Rafael Sardà, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CEAB-CSIC).

El projecte anunciat per la Direcció de Costes per a la regeneració de la platja d’Ocata inclou l’extracció de sorra del fons marí per abocar-la a la platja, així com la construcció d’espigons al Masnou i a Premià de Mar. Tal com explica Sánchez-Arcilla, solucions “tradicionals” com aquesta “han mostrat les seves mancances en trams costaners deficitaris de sorra, com ara el Maresme.” Per això, proposa “solucions innovadores basades en la biodiversitat i la geodiversitat”, que, al parer de l’expert, “permeten una flexibilitat més gran per corregir possibles defectes del projecte inicial i també per adaptar la intervenció al canvi climàtic”. Segons exposa el professor al seu escrit, “en molts països europeus s'estan combinant solucions tradicionals rígides amb solucions més noves, per tal de reduir l'empremta de carboni que suposa una intervenció tradicional, ja sigui dic, espigó o una alimentació artificial repetida en el temps i amb una durada limitada.”

L’informe assegura que les alternatives són múltiples. En concret, es proposen intervencions basades en el funcionament natural de la costa, anomenades solucions naturals. Aquestes intervencions imiten, per exemple, les barres de platja submergida, com una mena de dics paral·lels però construïts amb tubs flexibles, o amb plantacions de fanerògames marines. També recalca com a important la restauració de dunes com a defensa de la costa contra les grans tempestes o la construcció dels by-pass de sorra als ports.

En el seu escrit, el Dr. Sardà afirma que “un projecte de rigidització extrema del front costaner comporta dos fets: d'una banda, la costa s’artificialitza totalment i deixa de ser un espai natural per convertir-se en un espai parcel·lat que també s'haurà de mantenir i, de l'altra, aquest projecte insisteix en una gestió de costes realitzat d'acord amb objectius i responsabilitats parcials”.

Les alternatives proposades pel consistori masnoví es basen, seguint les recomanacions del Dr. Sardà, en la política marina i costanera europea, que parla d'integració, planificació d'activitats, conservació de la seva biodiversitat i la seva funcionalitat, i resiliència. En definitiva, una gestió integrada de la zona costanera basada en una gestió per ecosistema.

D’altra banda, al litoral català ja existeixen trams de costa fortament artificialitzats amb construccions d’estructures fixes com ara els espigons perpendiculars i paral·lels a la línia de costa. En són exemples les platges de Barcelona i de Cubelles i Cunit. En aquests trams del litoral, malgrat el gran nombre d’espigons que hi ha, s'hi pot observar com els temporals es van emportant la sorra de les platges. El 30 de novembre del 2020, l’Ajuntament de Barcelona presentava un grup de treball amb experts per reflexionar sobre el futur de les platges de Barcelona i donar resposta als reptes que planteja l’emergència climàtica. En la sessió de presentació del grup es va posar de manifest que, tot i la gran artificialització de les platges de Barcelona, dels prop de 800.000 m3 que s’hi van llançar entre els anys entre els anys 2009 i 2010, a dia d’avui s’ha perdut el 70% de la sorra aportada. Així doncs, es fa palès que les solucions rígides i d’aportació de sorra dels fons marins no són una solució a mitjà termini.

Des del moment en què el Ministeri va anunciar aquest projecte, l’Ajuntament s’hi ha oposat per diversos motius. En primer lloc, pels efectes negatius que pot tenir en l’ecosistema, especialment pel que fa al dragatge de sorra del fons marí i la rigidificació del litoral del Masnou en particular i de tot el Maresme en general, amb la construcció de 28 espigons al llarg de tota la costa que tenen per objectiu impedir la dinàmica litoral i segmentar el litoral amb parcel·les independents entre elles. 

A més, es tem que el nou espigó que es preveu construir, adossat al dic d’abric del port esportiu del Masnou, pugui acabar sent contraproduent pel que fa a la regeneració natural de les platges a ponent del port. Podria provocar que es reduís l’aportació natural de sorra on és més escassa, a la platja del Masnou, a l'altra banda del port.

 

 

En concret, es proposen intervencions basades en el funcionament natural de la costa, anomenades solucions naturals.
En concret, es proposen intervencions basades en el funcionament natural de la costa, anomenades solucions naturals.