Menú
La sala de plens de l’Ajuntament s’ha omplert aquest vespre de persones que volien escoltar la conferència “Catalunya i les identitats nacionals al segle XXI”, impartida per Ferran Sáez, doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professor titular a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull.
Entre el públic també hi eren presents regidors i regidores de l’Equip de Govern i de l’oposició, així com l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, que ha estat l’encarregat de presentar el ponent, tot recordant la seva obra i reivindicant el paper dels intel·lectuals a l’hora de “sacsejar consciències”.
Ferran Sáez ha portat l’audiència a un viatge temporal i espacial a través de molts exemples històrics i d’altres latituds, sempre vinculant-los, ja sigui per comparació o contrast, amb Catalunya. Una de les idees que podrien resumir la conferència té a veure amb la plasticitat de les identitats culturals, atesa la diversitat exposada i també quant a les reflexions de molts altres pensadors.
Ha citat un escriptor valencià del s. XVI, Cristòfol Despuig, que en l’obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa ja es referia a Catalunya com “la nostra pàtria antiga” i utilitzava la fórmula “nació catalana” per tal de transmetre que la identitat catalana no té el seu origen en la Renaixença del s. XIX, sinó que és molt més antiga. També, segons Sáez, Despuig ja exposava problemes estructurals entre aquesta “nació catalana” i l’Espanya de parla castellana i que, en gran mesura, continuen vigents.
També ha destacat la rellevància de la llengua, a Catalunya, com a element de reforç de la identitat, si bé ha precisat que el que no té importància és l’origen, ja sigui per naixement o pels avantpassats. Després de molts altres exemples d’èpoques i societats diverses, i saltant al present, ha incidit en una idea que avui pren força en l’autodefinició de les persones, citant també el feminisme i la identitat de gènere: “Soc el que vull ser”.
Finalment, i com una anècdota significativa i que ha considerat “massa bona com per ser certa”, ha citat el cas d’una parella d’avis polonesos que vivien en una granja ubicada als confins del que avui és la província russa de Kaliningrad, situada entre les actuals Polònia i Lituània, aïllada de la resta del territori rus. Quan l’exèrcit de l'URSS es va apoderar d'aquest territori, en guanyar la II Guerra Mundial, uns soldats van advertir a la parella que la frontera passava per la seva propietat, així que podien escollir si volien ser russos o polonesos. Ells van respondre que preferien continuar sent polonesos perquè els havien dit que l’hivern de Rússia era massa fred.
