Menú
L’Ajuntament del Masnou ha presentat el nou Protocol per a la resposta en xarxa a situacions de maltractament a la gent gran. Una de les mesures més rellevants que estableix és la creació de l’Equip d’Atenció a la Gent Gran del Masnou (EAGGEM), integrat per professionals de Serveis Socials (EBAS), la policia local i l’Àrea Bàsica de Salut del Masnou-Ocata. Alhora, s'ha editat el díptic informatiu Respecta'm, que explica on es pot acudir per demanar ajuda o comunicar casos de maltractament, a més de conscienciar sobre els drets de les persones grans.
El conjunt de mesures s’ha presentat en un acte que va tenir lloc divendres passat a l’Ajuntament. Van acudir-hi prop d’una trentena de persones, majoritàriament professionals multidisciplinaris i representants d’entitats que treballen en qualsevol aspecte vinculat a la gent gran i que, per tant, poden detectar casos de maltractament i actuar-hi. Hi van participar també l’alcalde, Jaume Oliveras, i el regidor de Gent Gran, Albert Alfaro.
Treball en xarxa
Ana Vallejera, tècnica d’Acció Social de l’Ajuntament, va ser l’encarregada d’exposar el protocol, tot explicant la dimensió del problema i la importància de prevenir nous casos. També va posar de relleu la dificultat per detectar aquestes situacions i posar-hi remei.
Un dels punts clau per abordar el problema, segons Vallejera, és el treball en xarxa. Així, es crea l’EAGGEM amb la intenció d’assolir aquests objectius. En primer lloc, per compartir informació que permeti identificar maltractaments i, un cop detectats, coordinar les accions dels múltiples agents que poden intervenir per protegir les víctimes. Alguns d’aquests agents són professionals dels serveis socials municipals i dels àmbits sanitari, policial i judicial, així com el voluntariat d’entitats, entre d'altres.
Com a introducció, Vallejera va detallar les tipologies de maltractament: físic, psicològic, sexual, econòmic, per negligència... També va diferenciar l’àmbit en què es pot produir: familiar o domèstic, institucional i social o estructural. Per exemple, és relativament habitual que el cuidador o cuidadora de la persona gran o malalta sigui també qui protagonitza episodis de maltractaments, per acció o omissió.
Així, entraria dins l’estratègia preventiva el fet d’atendre el cuidador o cuidadora per reduir la sobrecàrrega que acostumen a patir aquestes persones. En qualsevol cas, el protocol diferencia les actuacions que cal dur a terme en funció de diversos paràmetres, com la gravetat dels maltractaments, la tipologia, la urgència per actuar segons el riscos detectats o la forma més adequada d’intervenir-hi.
La segona part de la presentació va ser a càrrec de Mireia Arch, de la Fundació Tutelar Santa Clara. Va centrar-se en aspectes jurídics, especialment en la tutela de les persones que per edat o malaltia veuen mancada la seva capacitat de decidir o de regir la seva vida. Va exposar com s’ha de dur a terme un procés d’incapacitació per protegir la persona, el procediment judicial que s’ha de seguir i les administracions o entitats que poden exercir la tutela. Arch va voler desestigmatitzar els processos d’incapacitació, ja que sovint es veuen com un atac a la persona afectada, quan l’objectiu principal és la seva protecció.
En definitiva, es vol posar fil a l’agulla a un problema que no té gaire visibilitat però real. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona acaba de publicar les dades dels casos detectats a la demarcació.
