Menú
L’Ajuntament del Masnou compta amb uns vuit milions d’euros estalviats sota aquest concepte i en aplicació de les lleis d’austeritat
L’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, ha signat un decret d’alcaldia que conté una declaració per a la suficiència financera dels ens locals, impulsada per l’Associació de Municipis de Catalunya (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). El text expressa el rebuig de l’Ajuntament del Masnou a l’acord signat el 4 d’agost entre el Govern de l’Estat i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
Aquest acord, que encara ha de passar el filtre parlamentari, estableix la transferència voluntària dels romanents de tresoreria dels ajuntaments a l’Estat, que els retornaria en un termini de 15 anys a partir del 2022. Com a contrapartida, s’habilita un crèdit extraordinari de 5 mil milions d’euros, al qual només tindrien accés els municipis que transfereixin els seus romanents de tresoreria per a despeses generals, concepte que, en termes col·loquials, es pot considerar una modalitat d’estalvi.
L’Ajuntament del Masnou compta amb un romanent de tresoreria acumulat de prop de 8 milions d’euros, si bé no en pot disposar de forma autònoma a causa de les limitacions econòmiques i financeres que estableixen la Llei 2/2012, d’estabilitat pressupostària, i la Llei de racionalització i sostenibilitat de les administracions locals (LRSAL), del 2013. A la pràctica, la major part d’aquest superàvit acumulat, i el de tots els ajuntaments, es troba dipositat a les entitats financeres per l’obligatorietat d’haver-lo de destinar a la reducció de l’endeutament. Per tant, els ens locals no poden dedicar aquests recursos propis a les necessitats de la seva ciutadania.
En aquest sentit, el Ple municipal del 21 de maig va aprovar per unanimitat una declaració institucional en la qual es demana la “flexibilització de les regles fiscals per augmentar la capacitat pressupostària del món local”. En concret, “la modificació urgent de la Llei 2/2012 per permetre que els ajuntaments puguin generar dèficit en situacions pressupostàries”, així com “fer efectiva l’eliminació de la regla de limitació de la despesa per als ajuntaments que presentin una situació de superàvit o d’equilibri pressupostari i un nivell d’endeutament inferior al 110% sobre els ingressos corrents”. En definitiva, la declaració aprovada al Ple recollia una denúncia molt similar al decret d’alcaldia d’ahir: “L’actual normativa és excessivament rígida per donar resposta a un nou escenari de recessió econòmica”. De fet, el decret d’alcaldia d’ahir es durà al proper Ple municipal, previst el 17 de setembre, per tal es torni a pronunciar sobre aquest assumpte.
El text signat ahir reivindica l’autonomia local a l’hora de poder disposar dels recursos propis i subratlla que s’ha de tenir en compte la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 i el fet que els ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania. Han d’aplicar, per tant, mesures urgents per a la inclusió social i la reactivació econòmica. Recorda que les hisendes locals ja es troben en tensió pel sobreesforç que estan duent a terme els ajuntaments des de l’inici de la pandèmia.
Quant a les limitacions econòmiques i financeres que regeixen sobre els ajuntaments en aplicació de les lleis d’austeritat esmentades, aprovades arran de la crisi que va esclatar el 2008, el document assegura: “S’ha evidenciat que qui millor ha complert aquelles mesures han estat els ens locals. [...] Però aquest compliment modèlic no serveix per donar resposta a l’actual crisi. I menys si no podem disposar ni tan sols dels propis recursos que els ajuntaments hem acumulat gràcies a la bona gestió i en compliment de la normativa abans citada”.
Així, els punts d’acord de la declaració, que es volen dur al proper Ple demanen que els ajuntaments puguin disposar del seu superàvit i dels seus romanents per a la reactivació socioeconòmica local. Alhora, se sol·licita que l’Estat garanteixi crèdit extraordinari a fons perdut, amb un dotació mínima de 5 mil milions d’euros, i que puguin accedir-hi també les entitats locals que no disposin de superàvit ni de romanents acumulats.
A banda, demana a la Generalitat de Catalunya que es creï un fons de cooperació per tal que els ajuntaments puguin atendre les noves necessitats socials generades per la pandèmia. També es reclama al Govern català que es quantifiquin les despeses que han assumit els ajuntaments per prestar serveis impropis derivats de la pandèmia i per les regulacions i plans de desconfinament que s’han establert. “L’objectiu d’aquesta quantificació és que s’habiliti la corresponent línia de compensació econòmica a les administracions locals d’unes despeses que no els corresponen”, rebla la declaració, a banda d’incloure altres punts d’acord.
