Menú
El Consell de Promoció Econòmica fa balanç de la convocatòria de subvencions per fer front a la crisi de la COVID-19 i n’analitza l’impacte
L’Ajuntament ha rebut un total de 103 sol·licituds presentades per pimes, autònoms i autònomes del Masnou per optar a les subvencions municipals que tenen l’objectiu de donar un cop de mà al teixit productiu local davant la crisi provocada per la COVID-19. Encara és d’hora per concretar l’import total dels ajuts que s’atorgaran, ja que el període per presentar sol·licituds es va tancar el 30 d’octubre i encara s’està analitzant la documentació presentada per pimes, autònoms i autònomes.
Amb tot, es calcula que se superaran els 100 mil euros en subvencions. Tant les pimes com les persones en règim de treball autònom podien demanar subvencions en tres línies diferenciades: per al manteniment de l’activitat econòmica; per al manteniment de com a mínim el 50% del personal d’empreses que s’han vist obligades a aturar l’activitat per l’estat d’alarma; i per a l’adequació i reorientació d’activitats. En l’exposició d’aquest assumpte, Sílvia Folch, primera tinenta d’alcaldia i regidora de Promoció Econòmica, va posar en valor la feina i la dedicació del personal tècnic i administratiu de l’àrea a l’hora d’acompanyar i assessorar les persones que han presentat sol·licituds per rebre aquests ajuts. Va recordar, a més, que el teixit productiu masnoví pot acudir al Centre d’Empreses Casa del Marquès per obtenir assessorament i suport per superar aquesta crisi.
Aquestes xifres es van posar sobre la taula en la darrera sessió del Consell Municipal de Promoció Econòmica, que es va celebrar de forma telemàtica divendres passat. Es tracta d’un òrgan de participació ciutadana, de caràcter consultiu, del qual formen part l’alcalde, la regidora de l’àrea i representants dels grups municipals i d’agents econòmics del municipi, tals com empreses, persones emprenedores i associacions.
Un altre dels punts que es van tractar al Consell va ser l’anàlisi de la situació sociolaboral del Masnou, marcada per la pandèmia i prenent com a referència el tercer trimestre. A l’hora d’explicar les dades, l’alcalde, Jaume Oliveras, va precisar que s’han d’anar actualitzant tenint en compte la incertesa creada per la pandèmia.
En comparació amb el segon trimestre, s’han perdut 78 llocs de treball assalariat, si bé es va tancar el mes de setembre amb 23 persones assalariades més que en finalitzar el mes de març (primer trimestre). En canvi, si es compara el nombre de llocs de treball assalariat respecte al mateix trimestre del 2019, hi ha hagut una disminució de 105 llocs (en tancar el setembre del 2019 n’hi havia 3.977 davant els 3.872 en la mateixa data del 2020). Pel que fa al treball autònom, hi ha hagut un increment total de 21 si es comparen les xifres del tercer trimestre del 2020 amb les de l’anterior. També és superior la xifra del tercer trimestre d’enguany (2.084) en comparació amb la del tercer trimestre de l’any anterior (2.079).
La taxa d’atur total en tancar el tercer trimestre se situa en l’11,38% (1.279 persones). Això significa un augment del 3,17% en relació amb el trimestre anterior, encara que és inferior a la taxa d’atur mitjana de la comarca (14,31%). La variació interanual és del 30,58%. Es tracta d’un atur feminitzat (57,94%) i concentrat en la franja d’edat que va dels 55 als 59 anys. Pel que fa als ERTO, entre el març i el setembre se n’han resolt 315 al Masnou, que han afectat 1.726 persones. A banda, les xifres de contractacions mostren un increment molt pronunciat respecte al segon trimestre del 2020 (63,54%), cosa que s’explica per l’escenari de partida, posterior al confinament total decretat pel primer estat d’alarma. Ara bé, en termes interanuals, hi ha hagut una caiguda del 2,09% respecte a l’any anterior. Un altre indicador són les empreses que han tancat des d’aleshores. Se n’han registrat vuit.
En aquesta sessió del consell també es va abordar l’increment de la taxa de recollida de residus comercials que va aprovar Ple municipal d’octubre. Els increments es fan de forma progressiva, tenint en compte el tipus de residus que genera cada negoci i la superfície de l’establiment. La pujada ve donada per un estudi realitzat uns anys enrere, en el qual s’indicava que la taxa de residus comercials no cobria les despeses d’aquest servei. Per contra, la taxa de residus domèstics superava les despeses del seu tractament. Per tant, s’incrementa la taxa dels residus comercials de forma esglaonada, atenent la situació actual, per apropar la recaptació als costos reals i es redueix la taxa dels residus domèstics, perseguint el mateix objectiu.
En el torn obert de paraula, es van posar sobre la taula les dificultats que troben moltes persones quan decideixen crear autoocupació. En aquest sentit, es va advocar per un acompanyament que faciliti l’èxit a l’hora d’emprendre i per fomentar l’economia social i solidària i la creació de cooperatives.
